L’abrupta fi de la legislatura i l’avançament de les eleccions espanyoles per part del president espanyol Pedro Sánchez han deixat molts projectes a mig fer. Un dels més cridaners és segurament el de l’anomenada Llei Mordassa,que huit anys després i dues legislatures, el PSOE no ha estat a temps de derogar. I açò que va assegurar que seria “la primera cosa” que faria en cas d’arribar al Govern. Del que no s’ha fet per l’habitatge, no cal parlar ací perquè ja és la primera preocupació social, tot i que les competències son autonòmiques.
Una altra, potser no tan escandalosa però igualment dolorosa per a gran part del poble valencià i prou significativa, ha estat la comissió d’investigació sobre la gestió de la dana dell 2024 amb la tràgica i indignant xifra de 233 morts, desenes de ferits i molts danys materials, que quedarà tancada sense emetre conclusions per descans de Carlos Mazón i la resta del seu Consell presidit pel PP amb suport de Vox des de 2023.
Resulta obvi que quan el president Sánchez va valorar pros i contres d’avançar les eleccions, el resultat d’aquesta comissió no deuria ni tan sols figurar a la llista i potser és lògic que així siga, ja sabem que des de les “altures madrilenyes” és té una perspectiva de la política d’estat, de les prioritats socials i les coses realment importants i aquelles sacrificables que des del territori valencià, reduït des de la mirada madrilenyocèntrica a “provincialisme”, no podem copsar. I és que si el tancament inconclús de la comissió de la dana és significatiu és perquè demostra una volta més -és un detall, una anècdota, si voleu, però no deixa de ser una altra anècdota de les que es van repetint una vegada i una altra amb independència de qui s’allotge a la Moncloa- com els interessos valencians no pinten ni fava a l’Estat espanyol.
Aquest constant menysteniment als valencians recorda dues situacions més: el cas de la reivindicació de recuperar l’exercici efectiu del dret civil valencià, per part de l’Associació de Juristes Valencians, i l’afer aquell dels trens de Rodalies. Llavors, l’adquisició d’uns nous combois nous de trinca per a Madrid -i fabricats a Albuixec, per cert- i els que allí es van descartar van ser traslladats per a la nostra xarxa de Rodalies. El canvi va suposar no només una millora substancial respecte als desballestats trens que circulaven ací, sinó que de sobte el País Valencià comptara amb els “segons vehicles més nous” de tota Rodalies Renfe. O siga, que els combois vells de Madrid eren més nous que els de qualsevol altre territori i van ser just aquests els que calia renovar amb més urgència. Hi va haver un poc de renou a les xarxes, algun article d’opinió i alguna declaració d’algun polític i allí va acabar la cosa. Total, una “anècdota”. una més. Igual que ara amb la comissió d’investigació de la dana.
No parlarem ja del dolor i els sentiments dels afectats i els familiars de les víctimes normals, que ja sabem que en política institucional no n’hi ha de sentiments, sinó també del regal del president Sánchez al PP valencià, que ja podrà afrontar les pròximes eleccions autonòmiques sense els seus dirigents desfilant setmana rere setmana per tal de donar explicacions sobre tot allò que no van fer aquell 29 d’octubre de 2024, i ja fa quasi dos anys, falten 15 dies.
És d’agrair el gest de Compromís prometent registrar una nova comissió igual només prenga possessió el nou Congrés. Veurem, però, si llavors hi ha majoria parlamentària per fer-ho possible, i quina representació de polítics d’estricta obediència valenciana tindrem que exercisquen el poder dels valencians, governe qui governe, i estiguen al costat del poble valencià exigint un tractament just i equitatiu i solucions efectives als històrics problemes del nostre país causats reiteradament per les polítiques espanyolistes que ens escanyen econòmicament, culturalment i lingüísticament.
