La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que instrueix la causa de la dana ha ordenat diverses diligències —entre elles la citació com a testimoni de l’alcalde pedani de Forn d’Alcedo i la identificació d’un funcionari— relacionades amb l’impacte de la barrancada en la pedania de la Torre, a València, on les defuncions “són una mostra evident de les negligències en la gestió de l’emergència, així com de la manca i del retard d’avisos”, diu el text.
Per a la jutgessa, existeixen “clars indicis” que aquestes morts “pogueren haver sigut íntegrament evitades pels investigats —l’exconsellera d’Interior Salomé Pradas i el seu exnúmero dos, Emilio Argüeso— “si hagueren exercit les seues funcions a mesura que els imposava la normativa en matèria de protecció civil i el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions”.
La instructora ha dictat aquest dimarts una interlocutòria en el qual respon a la sol·licitud d’una de les acusacions, la que exerceix Acció Cultural, perquè s’identifique al funcionari adscrit a la Torre per a aclarir aspectes sobre la informació que va rebre de les autoritats el dia de la inundació.
La jutgessa Ruiz Tobarra fa notar que a la Torre va haver-hi “una altíssima mortalitat, centrada en un garatge, encara que no sols en aquest, i en el qual van morir entre altres, una parella, un matrimoni amb la seua filla, un resident, una vianant, i fora del garatge, dues persones que tornaven del seu treball, un home amb mobilitat reduïda en el seu propi domicili, com també dues veïnes de la Torre que van patir la inundació i els cossos de la qual van ser trobats a Sedaví”. En alguns dels casos van perir al costat de familiars; en uns altres, els parents van arribar a establir contacte amb les víctimes en els moments previs a la defunció.
Recorda que el mateix alcalde pedani, en la seua declaració testifical, va manifestar que no havia rebut avisos de manera directa des del Centre de Coordinació d’Emergències, sinó que va ser la mateixa alcaldessa de València, María José Catalá, la que va remetre, en un xat de whatsapp, l’avís roig d’Aemet. La primera edil va manifestar igualment desconéixer la situació de risc que planava a la Torre fins que el va avisar l’alcalde pedani, a les 20.13 hores.
En aquest punt, considera que “la gestió d’una emergència de tal calat, anunciada amb dies d’antelació, retransmesa durant aquell dia pels mitjans de comunicació, amb el coneixement del desbordament del barranc de Poio en el Cecopi, com es desprén d’abundant prova, documental i testifical obrant en actuacions, fa dífícilment explicables les defuncions en la pedania de la Torre”.
Presa de decisions lenta
“Un dels elements decisius per a la presa de decisions amb promptitud és el coneixement de les mateixes competències en la gestió de l’emergència. Si es desconeix l’aplicabilitat de la Llei 13/2010, que regula la protecció civil i la gestió d’emergències en la Comunitat Valenciana, l’Estatut d’Autonomia i el Pla Especial d’Inundacions, això ineludiblement havia de portar a una paralització o alentiment en la presa de decisions”, raona la jutgessa.
Ací es refereix a l’exconsellera d’Interior investigada en la causa, Salomé Pradas, i assenyala que “quan arriba a la conclusió que la presa de decisions requeia en ella mateixa com a comandament únic en la situació 2 d’emergència del Pla d’Inundacions, de la qual cosa existeixen elements de prova en les gravacions de vídeo, en les testificals i en la documental, l’actuació que va assumir ja va ser tardana i errònia”.
Contradiccions
I al·ludeix a la compareixença de setembre de Pradas en el Congrés de quan “va referir novament una codirecció del Cecopi i va apel·lar a la normativa estatal considerant que, donat el seu origen i la seua posterior promulgació, exclouria la normativa autonòmica. El problema d’aquestes afirmacions —incideix la jutgessa— no és que contradiguen el que puga dir aquesta Jutge d’Instrucció, sinó que, el més greu, suposen un rebuig frontal al que s’ha resolt per l’Audiència Provincial de València de manera reiterada”, afig.
En la seua interlocutòria, la magistrada esmenta també l’altre investigat, Emilio Argüeso, qui “va manifestar en la seua declaració d’investigat que no tenia per què estar en el Cecopi, en concret que no estava convocat, ni tenia per què anar-hi. Eixa afirmació —apunta la jutgessa— és difícilment intel·ligible tenint en compte que la convocatòria al Cecopi es fa per l’AVSRE, i que el secretari autonòmic n’és el director”.
“Desconeixia les seues funcions”
Nuria Ruiz Tobarra afig: “Són legítimes les al·legacions de l’investigat que no tenia per què anar al Cecopi, en l’exercici del dret de defensa, però produeixen un resultat oposat al pretés, ja que donen a entendre que, igual que Salomé Pradas, desconeixia les seues funcions”. La instructora posa l’accent en la informació que hi havia aquella jornada i manté que en les defuncions que van tindre lloc a la Torre, “efectivament, existeixen clars indicis que pogueren haver sigut íntegrament evitades pels investigats, si hagueren exercit les seues funcions segons els imposava la normativa en matèria de protecció civil i el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions”.
Apunta que una de les fonts d’informació de les quals “podien i devien” disposar-se en el Cecopi eren els mitjans de comunicació i recalca que en la causa “s’ha fet constar com l’avanç del desbordament del barranc de Poio, ja era constatat pels mitjans molt abans que arribara la llengua d’aigua a la Torre. En el domicili d’un dels morts a la Torre —continua— se seguia el desbordament aigües amunt; en el Cecopi s’ha arribat a afirmar que no”, assevera.
En la mateixa línia, diu que, a més de l’avís roig d’Aemet per a la zona de litoral sud, on està inclosa la Torre, i les dades del SAIH, ha de recordar-se que va haver-hi una proposta de missatge inicial feta pel subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, on es recomanava pujar a plantes altes. “És cert que era per a municipis aigües baix de Forata, però aquest text hauria sigut útil per a zones de diferents conques, afectades per la inundació”, sosté la magistrada, que postil·la: “Eixe missatge, el de pujar a pisos alts, podria haver salvat vides a la Torre, si s’haguera enviat abans”.
Missatge genèric
“La població de la Torre, on no plovia, no podia ser conscient del perill en el qual es trobava quan va baixar a un garatge, o estava en la planta baixa de sa casa, caminava per la vorera, o circulava amb el cotxe per la pedania. Ni tan sols es va alertar amb el missatge de les 20:11 hores, tan genèric en el seu contingut que Salomé Pradas el va qualificar, en una conversa amb José Manuel Cuenca —l’excap de gabinet de Mazón— com a ‘missatge de precaució'”.
Alcalde pedani de Font d’Alcedo
Tenint en compte allò exposat, la instructora insta a identificar el funcionari adscrit a la pedania de la Torre i a obtindre la informació que va ser rebuda des del CCE i es va remetre a la pedania de la Torre. També crida a declarar com a testimoni l’alcalde pedani de Forn d’Alcedo, en data de la dana, a qui se li comunicarà la possibilitat d’aportar voluntàriament els missatges del xat d’alcaldes pedanis, relacionats amb l’emergència, com també qualsevol altra comunicació relacionada que voluntàriament desitge aportar a aquesta causa. No obstant això, la jutgessa rebutja tornar a demanar a l’alcaldessa de València l’aportació voluntària de comunicacions.
