Les formacions valencianes a l’esquerra del PSPV concorreran finalment unides a les eleccions estatals del 29 de novembre. Compromís, Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Podem i Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) han assolit aquest divendres un acord in extremis per a presentar una única candidatura amb la denominació Compromís-Front Valencià.
L’entesa s’ha produït després de dies de negociacions i quan faltaven només unes hores perquè acabara el termini legal per a registrar les coalicions electorals. L’últim obstacle era EUPV, que encara aquest matí mantenia el rebuig a la proposta de Compromís després que el seu Consell Polític Nacional l’haguera tombada amb més d’un 75% dels vots. “Podem sumar-hi amb altres forces polítiques, però no ser absorbits per elles”, havia advertit la formació que dirigeix Rosa Pérez Garijo.
Tot i això, les converses s’han reactivat i Compromís ha formulat una nova proposta que augmenta la visibilitat d’EUPV dins de la coalició. Davant d’aquesta nova situació, EUPV ha convocat de nou el seu Consell Polític Nacional i ha acabat donant llum verda a l’acord.
D’aquesta manera, la candidatura reunirà Compromís, Podem, EUPV i ERPV i culmina l’objectiu que les diferents forces havien defensat durant les últimes setmanes i evita la dispersió del vot de l’esquerra valenciana alternativa al PSPV.
Candidatures
L’acord també comença a aclarir el repartiment dels principals llocs de les candidatures. Àgueda Micó, de Més, serà la número u per la circumscripció de València i Alberto Ibáñez, d’Iniciativa, ocuparà la segona posició. El tercer lloc correspondrà a EUPV i serà ocupat per Lara Manyes, catedràtica de Farmàcia i número dos de la candidatura d’Esquerra Unida a l’Ajuntament de València en els últims comicis municipals.
Per Alacant, el primer lloc serà per a Maria Teresa Pérez, de Podem, mentre que Compromís encapçalarà la candidatura de la demarcació de Castelló. L’entesa amb ERPV inclou també la implicació de dirigents d’Esquerra Republicana durant la campanya: segons fonts de la formació, Gabriel Rufián participarà en actes electorals al País Valencià.
La fórmula permet, a més, resoldre una de les disputes internes que havia amenaçat l’operació. Iniciativa havia defensat que Alberto Ibáñez encapçalara la candidatura per València, mentre Més reivindicava que el número u continuara corresponent al seu espai i fora per a Àgueda Micó. Finalment, s’ha mantingut l’ordre de Micó i Ibáñez, mentre Iniciativa ha cedit el cap de llista per Alacant per facilitar l’entrada de Podem.
Finalment, l’acord
La incorporació d’EUPV és el principal gir respecte de la situació de només unes hores abans. Esquerra Unida considerava insuficient l’oferta inicial del número tres per València i denunciava que Compromís plantejava una integració sota el seu paraigua en comptes d’una coalició amb identitat pròpia per a cadascuna de les organitzacions.
La formació havia reivindicat com a precedent A la Valenciana, l’aliança de Compromís, Podem i EUPV de les eleccions estatals del 2016, i també reclamava que l’acord no es limitara al 29N, sinó que poguera posar les bases d’una entesa per al cicle autonòmic i municipal del maig del 2027.
Finalment, Compromís ha acceptat algunes de les demandes plantejades per EUPV. A més del tercer lloc per València, Esquerra Unida disposarà de més recursos per a la campanya i es preveu compensar la seua representació al Senat, on les forces progressistes exploren un acord més ampli amb el PSOE.
Precisament, les converses per a la cambra alta espanyola constitueixen ara un segon nivell de negociació. L’objectiu seria presentar candidatures conjuntes que maximitzaren la representació progressista i intentaren impedir una majoria absoluta del PP al Senat. Les converses amb els socialistes continuen amb discreció i encara no hi ha un acord definitiu.
Una marca valenciana al marge del Front Ampli
La denominació escollida també és important, ja que Compromís-Front Valencià permet incorporar el concepte de “front” reclamat durant les negociacions, però la candidatura no s’integrarà orgànicament en el Front Ampli que s’articula en altres territoris de l’Estat. Serà una coalició circumscrita al País Valencià i negociada entre les forces valencianes.
Aquesta havia sigut una de les condicions polítiques marcades per Compromís des de l’inici de la precampanya. Joan Baldoví havia defensat que la candidatura havia de construir-se «des del territori valencià» i amb una marca pròpia, en comptes d’integrar-se directament en una plataforma decidida des de Madrid.
L’acord suposa així recompondre en una mateixa papereta un espai polític que durant l’actual legislatura havia quedat profundament fragmentat. Fins i tot els dos diputats de Compromís han acabat en grups parlamentaris diferents: Àgueda Micó va abandonar el grup de Sumar el juliol del 2025 per passar al Grup Mixt, mentre Alberto Ibáñez va continuar en el grup plurinacional.
Ara, la proximitat de les urnes ha acabat imposant la unitat electoral.
Les estimacions manejades durant les negociacions apuntaven que una candidatura que reunira Compromís, Podem i EUPV podia aspirar a sis diputats valencians al Congrés espanyol: tres per la demarcació de València, dos per la d’Alacant i un per la de Castelló, encara que aquesta projecció dependrà finalment del comportament electoral del 29N.
