Lula, contra tot pronòstic, ha guanyat per quarta volta les eleccions presidencials del Brasil després d’una campanya on ha aconseguit mobilitzar 10 milions de votants que a la primera volta s’havien abstingut.
I ho ha fet -i és important ressaltar-ho- a pesar d’una campanya bruta i tramposa que en molts aspectes entra en la definició de frau electoral. Des dels alcaldes afins a Bolsonaro que van deixar les seues ciutats sense servei d’autobusos en dia de les eleccions -els votants de Lula depenen més del transport públic per anar al col·legi electoral que els de dretes- fins a la intervenció directa de Meta, que va bloquejar o amagar comptes d’Instagram i Facebook -inclosos de pagament- i dificultar l’enviament de Whatsapps. El mateix president dels EUA, Donald Trump, s’havia implicat directament en les eleccions amb suport a Bolsonaro i amenaces en cas que guanyara l’esquerra. El poble brasiler ha donat una lliçó de dignitat i consciència de ressons planetaris.
El resultat brasiler arriba després d’una sèrie de victòries de l’extrema dreta a l’Amèrica Llatina, sempre per la mínima i amb una interferència visible de Trump i tecnooligarques com Mark Zuckerberg, propietari de Meta, l’empresa que aglutina Facebook, Instagram i Whatsapp.
Precisament aquesta empresa encara no ha explicat la seua implicació en l’escàndol de Cambridge Analytica, l’organització que va utilitzar milions de dades de Facebook per afavorir les campanyes de Trump del 2016 així com diversos candidats republicans a diferents institucions dels EUA. És molt naïf pensar que actualment ja no s’utilitzen les mateixes tècniques, en tot cas aquestes fins i tot s’haurien millorat. Des del 2023 diverses investigacions periodístiques que inclouen mitjans tan seriosos com el francés Liberation, l’israelià Haaretz o el projecte estatunidenc Forbidden Stories han anat desvelant l’existència d’empreses com la misteriosa Team Jorge, formada per exagents del Mossad d’Israel, encarregades d’interferir en processos electorals d’arreu del món utilitzant des de l’elaboració i difusió massiva de mentides fins al hackeig dels correus de candidats passant per les campanyes de desprestigi. Una activitat que ha arribat a tots els continents i que s’ha detectat en la campanya contra el referèndum català del 2017 o en les eleccions municipals de França de l’any passat.
Són campanyes molt brutes que sempre perjudiquen els candidats d’esquerres, especialment aquells que s’han solidaritzat amb la causa Palestina. El mateix Lula havia denunciat en diverses ocasions el genocidi comés per Israel mentre el seu rival, Flavio Bolsonaro, havia rebut el suport de Benjamin Netanyahu.
De nou, pensar que aquest tipus de campanyes de desinformació i coacció del vot no poden arribar ací seria pecar d’innocents. Els estranys disturbis ocorreguts a Barcelona el dissabte passat, amb convocatòries fantasma replicades a ciutats d’arreu de l’estat -a València el pròxim dissabte 31, en un delirant cartell on es mescla el castellà i una estelada- són munició per a l’extrema dreta en plena campanya electoral. Cal no oblidar que el president espanyol Pedro Sánchez s’ha convertit en un dels principals enemics a batre per la internacional reaccionària pels seus posicionaments en el genocidi als palestins i la guerra contra Iran. A pesar de la timidesa de les seues polítiques, Trump i Netanyahu no volen més que titelles totalment sotmesos.
Així doncs, cal tenir present la força de l’adversari, però també que aquest no és invencible. La mobilització al carrer, no caure en el pessimisme i forjar un horitzó il·lusionant, la imposició de l’agenda pròpia reforçant els mitjans de comunicació propis i la batalla també a les xarxes socials -l’exèrcit digital de Lula ha arribat a sumar 10 milions de persones que transmetien i rebotaven missatges per Whatsapp i Telegram esquivant així el sabotatge dels tecnooligarques- han permés aquesta històrica remuntada.
Totes són lliçons que es poden aprendre de cara al 29 de novembre. I, no oblidem, també de cara al maig del 2027, eleccions municipals i valencianes, en les quals no podrem dir que no sabem el que són capaços de fer i de desfer els antivalencians del Pp-Vox des de la nostra Generalitat.
