Amb motiu de la Diada del 9 d’Octubre, la Fundació Huguet de Castelló de la Plana va atorgar el Premi Gaetà Huguet a la Producció Cultural en Valencià 2025 a la pel·lícula La invasió dels bàrbars, en la persona del seu director, el borrianenc Vicent Monsonís i Andreu (1966). La institució també va distingir amb els Premis Valencià de l’Any l’historiador i medievalista Mateu Rodrigo Lizondo i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que compleix 25 anys.
L’acte de lliurament dels guardons va tindre lloc al saló de plens de l’Ajuntament de Castelló de la Plana i va comptar amb la presència de l’alcaldessa, Begoña Carrasco; del president i de la secretària de la Fundació Gaetà Huguet, Vicent Sales, i Carme Sanchis, respectivament; dels membres del Patronat de la Fundació i dels regidors de la corporació municipal.
En el seu parlament, Vicent Monsonís va explicar de manera ben eloqüent la seua concepció del seté art. Per a ell, el cinema “és l’expressió més potent de la cultura com a identitat pròpia, i les històries estan per a ser contades, no amagades”. A més, va asseverar que el cinema en valencià té la mateixa qualitat tècnica i artística que qualsevol altra producció espanyola, europea o americana. Monsonís va cloure la intervenció agraint la Fundació Huguet pel reconeixement i expressant el seu goig per compartir la jornada amb erudits i entitats de referència en la promoció i manteniment de la cultura valenciana.
M. Pilar Dolz Mestre, artista i patrona de la Fundació, va ser l’encarregada de pronunciar la laudatio, en què posava de manifest el valor educatiu del film, ja que ensenya “molts aspectes concrets de la repressió exercida pel feixisme franquista d’aquella llarga postguerra, i això fa que la pel·lícula tinga un alt valor pedagògic, mostrant la representació d’uns fets que s’han mantingut amagats i silenciats durant molts i molts anys”. Dolz va tancar el panegíric glossant els motius pels quals el jurat havia decidit atorgar el premi a La invasió dels bàrbars i al seu director “per la vàlua artística, en contingut i forma, i pel molt adequat i ben resolt tractament lingüístic”.
L’èxit del film contrasta amb el silenci de l’Ajuntament de Borriana
La trajectòria de Vicent Monsonís l’ha fet mereixedor de nombrosos guardons, com el recent premi de la Fundació Huguet, al qual afegirà un nou homenatge a Vila-real de la mà de l’Associació Cívica El Camí al País Valencià el pròxim 28 de novembre.
La invasió dels bàrbars es va projectar per primera volta el 31 de maig de 2025 com a pel·lícula inaugural del Festival Internacional de Cinema en Català a Roda de Berà (Tarragonés) i forma part del projecte Spanish Kaleidoscope del Ministeri de Cultura, programa que promou el cinema espanyol.
El 7 de novembre de 2025 les sales del País Valencià van estrenar la cinta i, gairebé un any després de la seua arribada a les grans pantalles valencianes, continua en cartellera per la bona acollida del públic. De nord a sud, moltes poblacions han vist La invasió dels bàrbars: València, Vila-real, Castelló de la Plana, Alacant, Elx, Cocentaina, Foios, Elda, Albocàsser, Orba, Vistabella, Monòver, Quart de Poblet, Algímia d’Alafara, Llombai, Dénia, Benissili-la Vall de Gallinera, Sagunt, Sant Vicent del Raspeig… A més de viatjar per tota la geografia peninsular i balear (Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Lobregat, Vic, Tàrrega, Bellpuig, Argentona, Inca, Porreres, Pollença, Avilés, Vigo, Madrid, Motril, Segòvia…), l’obra ha recalat en ciutats com Londres, San Francisco, Luxemburg i Brest. La pròxima parada serà Tòquio, on es projectarà l’11 de novembre –gràcies a la col·laboració de l’Institut Cervantes–, amb subtítols en japonés.
Als lectors vos deu resultar cridaner que a Tòquio puguen vore La invasió dels bàrbars i a Borriana no. A més de ser el poble del director, el lligam del llargmetratge amb Borriana és estret i evident. Els espectadors del municipi hi reconeixen fàcilment escenaris com el restaurant El Morro o el convent dels Carmelites, a més d’una destacada participació local: l’Orquestra Simfònica de l’Agrupació Filharmònica Borrianenca (AFB) va enregistrar el pasdoble Amparito Roca al Teatre Payà per a la banda sonora, i nombrosos veïns van participar com a extres encarnant cambrers, xiquets del cor o fins i tot soldats feixistes i oficials nazis.
Segons ens explica el mateix Monsonís, «vaig mirar de fer gestions amb l’Ajuntament a finals de l’any passat per si podíem estrenar la pel·lícula a Borriana al mateix temps que en altres llocs, i va ser impossible». El cineasta insistix que no ha rebut cap resposta des de la Regidoria de Cultura i que «l’única comunicació amb l’Ajuntament va partir de mi, i va resultar infructuosa». La manca d’interés de l’Ajuntament de Borriana per projectar la pel·lícula o retre algun reconeixement al director és ben manifesta, actitud que obliga els veïns a desplaçar-se a altres localitats per a vore la producció. Fins i tot els professors de secundària de Borriana van haver d’organitzar el curs passat autobusos per a dur l’alumnat al cinema de Vila-real.
Eixa política s’emmarca en la línia del govern local de promoure manifestacions culturals d’un altre caràcter. Un exemple va ser el concert de cloenda de les Festes de la Misericòrdia el passat 13 de setembre, davall el lema «Borriana: la nostra història, la nostra essència». En aquell espectacle van exalçar la tauromàquia, el flamenc i els cavalls d’alta escola com a tradicions ancestrals i senyes d’identitat del poble, enaltint les figures d’un cantaor de cante jondo, d’un retallador de bous i un museu taurí, mentre que obviaven la figura de Vicent Monsonís, així com la del rei Jaume I, l’escriptor Joan Pla, l’historiador Vicent Abad, el Museu de la Taronja, el cant d’estil, els 70 anys de la revista Buris-ana o els 25 anys del Grup de Danses Tradicionals L’Arenilla. Podeu consultar la notícia de l’espectacle en aquest enllaç.
