La Sala Segona del Tribunal Suprem (TS) ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) la interlocutòria del 16 de març d’enguany amb què va rebutjar assumir la competència per a investigar l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024. El Suprem vol disposar d’aquesta resolució abans de decidir si l’investiga per fals testimoni al Congrés espanyol.
L’alt tribunal ha acceptat la petició de la Fiscalia de reclamar aquesta interlocutòria en el marc de la querella presentada pel PSPV contra Mazón per aquest presumpte fals testimoni.
D’aquesta manera, quan el Suprem reba el document, la Fiscalia haurà de presentar un informe sobre la competència del tribunal i el contingut de la querella; és a dir, haurà d’indicar si aprecia indicis per a admetre-la a tràmit. Posteriorment, la Sala dictarà una interlocutòria en què es pronunciarà sobre la seua competència i sobre l’admissió o inadmissió de la querella.
“Va faltar a la veritat”
A partir de la querella interposada pel PSPV contra Mazón, la Fiscalia indicava que l’expresident va comparèixer el 17 de novembre del 2025 davant de la Comissió d’Investigació del Congrés sobre la gestió de la crisi provocada per la dana i durant l’interrogatori va ser advertit “expressament” de l’obligació legal de dir la veritat en el seu testimoni, d’acord amb l’article 502.3 del Codi penal.
Els socialistes sostenen que, malgrat l’advertiment, Mazón “va faltar a la veritat” sobre la llista de trucades d’aquell dia; l’itinerari que va seguir després d’eixir del restaurant El Ventorro; el coneixement de l’existència de víctimes mortals; les ajudes enviades pel govern espanyol i la seua destinació, i les comunicacions amb qui aleshores era consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, investigada en la causa instruïda al jutjat de Catarroja (l’Horta Sud).
El TSJ va rebutjar el març passat l’exposició raonada que la jutgessa de Catarroja li havia enviat perquè investigara Mazón. El tribunal va fonamentar la decisió en la falta d’indicis delictius i en l’absència d’una “posició de garant“, i va concloure que el càrrec polític i jeràrquic de president del Consell “no implica automàticament una responsabilitat penal d’aquesta classe”. Com que no tenia específicament aquesta “posició de garant” davant del risc, els magistrats no el van imputar per un delicte d’homicidi per imprudència en la modalitat de comissió per omissió.
Petició acceptada
No obstant això, en relació amb la querella, la Fiscalia apuntava que “faltar a la veritat, com a essència del tipus de l’article 502.3 CP, suposa que ha de donar-se una alteració substancial de la veritat, entesa com una contradicció inequívoca amb la realitat objectiva, en el marc de les respostes del declarant a les preguntes que es formulen, i aquestes respostes deuen afectar fets rellevants“.
Per a determinar si la declaració de Mazón al Congrés va ser “rellevant“, el ministeri públic considera que “ha d’incorporar-se a la causa la interlocutòria del 16 de març del 2026, dictada pel TSJ”. Amb aquest objectiu, Fiscalia va sol·licitar a la sala del Tribunal Suprem que reclamara al Tribunal Superior de Justícia valencià una còpia testimonial de la dita interlocutòria per a poder analitzar-la. Finalment, el Suprem ha acceptat la petició.
