Sant Jordi: llibres, roses i festa a Catalunya i Alcoi

Escric aquesta columna el 23 d’abril, Sant Jordi. Després de dies seguits de pujada de temperatures, avui refresca una miqueta i el cel ha amanegut ennuvolat en gran part del país. Sobretot a Catalunya i Alcoi i també a Banyeres de Mariola avui és festa grossa. A Barcelona tindrà lloc durant tot el dia el bell tràfec de llibres i roses, les signatures d’autors i el ball de xifres de vendes, l’afluència massiva de compradors i la transmissió en directe del popular espectacle que convida a mudar-se a consciència, eixir al carrer i efectuar la compra prescriptiva, voluntariosament exercida, de cultura i botànica agermanades. En aquest mateix diari Joan Canela recordava l’origen de la celebració literària de la Diada de Sant Jordi, que sembla que inspirà prompte farà cent anys un editor i periodista valencià establert a la capital catalana, Vicent Clavel, i que de mica en mica va anar evolucionant cap a la festa tal com avui la coneixem. A Alcoi, amb permís del calendari, que desplaça al cap de setmana la celebració dels Moros i Cristians, Sant Jordi és el dia central de la festa, l’endemà de l’esclat de les entrades, una jornada més pausada, elegant i amable, de processons (“El nostre patró / s’ha fet republicà / i en compte de matar moros / ara mata capellans!”, coses d’aquells temps) i clavells que es llancen al pas de Sant Jordiet, de dinar protocolari, plena d’excuses per prendre’s la vida amb bon humor i alegria. El ritual de les roses i els llibres ha anat guanyant popularitat i admiració internacional (el Dia Internacional del Llibre fou instituït per la UNESCO en 1995 a imitació de la Diada de Sant Jordi) per molt que a més d’un li sobrevinga un estrany laïcisme i demane d’eclipsar el sant més transversal i simpàtic de la catalanitat juntament amb Sant Joan. A Eduardo Mendoza i a Javier Mariscal, castissos cosmopolites d’arrel castellana, deuen haver guanyat els seus bons diners a compte de la festivitat gojosa del patró d’un país que es veu que no els acaba de fer el pes, els llibres i les roses, però ara en reneguen tot cofois, en nom d’una modernitat de calbot ben arrecerada a l’ombra de l’estat protector i la maquinària publicitària que els ha anat a favor durant dècades. És una llàstima també que a València i el seu país aquesta diada no acabe de quallar encara tenint en compte que el patró també ho fou de l’antic regne i del Centenar del Gloriós Sant Jordi o Centenar de la Ploma encarregat de custodiar la senyera reial, la de les quatre barres, milícia urbana desapareguda com tantes coses amb el Decret de Nova Planta. Amb tot, abril és un mes subratllat en roig també per als valencians per la cita del 25, que convida a mobilitzar-se contra les agressions constants a la llengua, la cultura i el país estimulades sobretot pel tàndem PPVox. La commemoració de la batalla d’Almansa –una desfeta que impulsa a la persistència i a un projecte de futur per al País Valencià– es nodrirà enguany de la saba rebel i plena de dignitat del Correllengua Agermanat que entre el 19 d’abril i el 5 de maig recorre els Països Catalans de nord a sud i fins a les Illes Balears i l’Alguer amb una destacada presència de la joventut entre organitzadors i participants. “Contra porcs i lladres”, doncs, roses, llibres… i manifestacions. Bones diades!

Et pot interessar