No serà l’ateu humil i impenitent que signa aquestes línies qui menystindrà la importància que per al món en general i els cristians en particular té que al Palau Vaticà hi haja un hoste com Robert Francis Prevost. No per un nom de ressonàncies poètiques que jo associe al de Jacques Prévert i Robert Frost, veges tu. Tampoc per ser fill de Chicago, ciutat molt musical, o perquè abans exercís a Chiclayo, Perú, pertanya a l’orde de Sant Agustí o siga l’únic exemplar encara ben plantat dels vuit que m’han sigut coetanis fins ara (i que duren). Ja em va passar amb l’anterior, de nom artístic Francesc, també americà, però del sud. Acostumat a la caspa secular dels caps d’aquell estat o Summes Pontífexs, he de reconèixer que aquests dos m’han despertat moderades simpaties. L’església catòlica és edifici tan ruïnós i mou tan tèrbol negoci, que ni la comandància més o menys executiva i simbòlica dels dos Bisbes de Roma més compromesos amb la pau i la justícia (no sols de boqueta, com quasi tots els altres) no aconseguirà de transformar-la en una cosa més beneficiosa per als desposseïts de la sofrent espècie humana. No, segurament, ni volent-ho seriosament com apunten certes dades, ni amb les urpes, els ullals i la cabellera de l’animal totèmic que ha triat per nom, Lleó XIV hi podrà fer gran cosa. La mala salut de ferro de més dos mil anys de papes i tota l’hòstia no crec que puga esmenar-se per al futur immediat en un sentit gaire positiu, per bé que l’adagi diu que tota pedra fa marge. Siga com siga, benvinguts Servents dels Servents de Déu capaços, per exemple (i és un detall que em commou especialment), de parlar de tu a un personatge tan demoníac com Trump i de rebaixar-li una mica els fums sulfurosos que es gasta.
Dit això, també és molt d’agrair que als qui organitzen l’agenda papal no se’ls haja acudit passejar-nos-el per València, que amb la invasió turística acabaria de fer el pet. Deuen haver tingut en compte la calamitosa visita pontifícia al Cap i Casal de 2006 protagonitzada per Benet XVI per no repetir el mal exemple. En aquella ocasió, sota els auspicis del PP de Francisco Camps, una colla de fidels catòlics aplegats a la Fundación V Encuentro de las Familias i ben connectats amb la trama Gürtel va aprofitar per fer l’agost en ple juliol emparant-se en l’entusiasme que aquests espectacles solen provocar en el poble pla. La broma va costar als valencians uns 20 milions d’euros segons alguns càlculs, el dia més car de la recent i exuberant història valenciana.
Aquesta vegada ha tocat el torn als germans del nord, més acostumats històricament a organitzar i sofrir aquesta mena de saraus multitudinaris. La visita de Lleó XIV ha començat, com és de rigor, amb quatre dies d’estança a la capital del regne d’aquest món anomenat Espanya, vistós discurs al Congrés dels Diputats i rècords de vertigen. Segons l’Hola, sempre tan imparcial, s’hi van aplegar 500.000 joves a la Plaza de Lima i 80.000 parroquians al Bernabeu, s’hi van repartir 450.000 hòsties consagrades i hi van participar 500 sacerdots. La redona exactitud de les xifres contrasta amb la manipulada parquedat amb què ací es barallen les dels assistents a les moltes mobilitzacions d’aquesta primavera valenciana, ambdues figues del mateix paner! Ja a Barcelona el Vicari de Jesucrist ha contribuït a expandir més urbi et orbi la llegenda catedralícia de la Sagrada Família i del febril creient, geni i impenitent catalanista que fou l’arquitecte Antoni Gaudí. Bé, finalment el Papa, que no ha pogut esquivar la companyia abassegadora, sempre atenta a la foto i la pantomima, de la moscarda de Salvador Illa, ha dit unes paraules en un català més que potable. Respirem alleujats per la part que ens toca als valencians.
A l’hora de tancar aquesta crònica, hem pogut comprovar, de les visites a Montjuïc, Montserrat (entranyable la genuflexió del Papa davant la bella figura de la Moreneta i el vol d’oronetes de les veus blanques de l’Escolania cantant el Virolai) i la presó de Can Brians, que l’esplendorosa moguda catòlica ha estat tot un èxit que ha ocupat totes les portades i colonitzat tots els telenotícies. L’apoteosi final de la benedicció de la Torre de Jesús i encesa del conjunt monumental, que era l’excusa de fons de la gran desfilada catòlica, apostòlica i romana, deixa les imatges més importants per al futur: els cossos i les veus angelicals dels xiquets de l’Escolania de la Sagrada Família, la luminotècnia que pinta el temple més alt del món, la imatge projectada de Gaudí en el cel de Barcelona i, en la part terrenal, el Papa amb els reis d’Espanya i l’arquebisbe i cardenal Omella a la dreta, com el lladre bo, i a l’esquerra un Pedro Sánchez amb cara de circusmtàncies i l’inevitable Illa, en el lloc del lladre dolent. Més clar, aigua. Perfecta escenificació de les noces del cel i de l’infern que cantés un William Blake.
Doncs bon profit que els faça! Amb el sabor viu de la recent processó del Corpus valencià –que ho és cada vegada menys–, les tones de caspa nacionalcatòlica que encara prodiga, la desfilada interminable de la rancior autòctona, les escoles religioses privades en dura i desigual competència amb l’escola pública, el mosaic en castellà de María José Catalá alliberada de complexos i les parròquies, Lo Rat Penat i l’Ateneu i no sé quantes agrupacions fantasmagòriques més, el pas de la custòdia i la companyia de Policia Militar armada fins a les dents i aplaudida amb genuí fervor cristià i les autoritats incompetents tancant la comitiva… què voleu que us diga d’una visita papal servida dins tota la sopa boba que solen repartir en aquests casos? Doncs que sort de la Cucafera, la Moma i totes les figures i balls populars que resisteixen la cruel embranzida de la propaganda invasiva, sort de l’acampada dels ensenyants a la plaça de la Mare de Déu i les mobilitzacions d’aquests primaverals dies. Això, bon profit, benvingut i bon viatge, Sant Pare!
