Mentre l’esquerra espanyola es dessagna després de l’ascens de Sánchez al poder —primer al PSOE i després al Govern—, el partit s’ha situat en un escenari en què la corrupció afecta dos secretaris d’Organització. Una “fontanera” munta una estructura per pressionar jutges i fiscals. Un expresident, que havia estat el referent moral del PSOE i també de l’esquerra espanyola, es veu implicat en afers extremadament foscos i allunyats de qualsevol ètica política mínima. Mentrestant, l’extrema dreta va imposant la seua agenda.
Les condicions polítiques a què ens han conduït el PSOE, directament, però també Sumar —que roman enredada en la xarxa de tripijocs i en la inacció política—, així com els titubejos a l’hora de condemnar de manera clara i rotunda la corrupció i la prevaricació dins del PSOE, no fan sinó augmentar la desafecció i el descrèdit de les esquerres.
El fet important que acaba de passar al nostre país és que el govern del PP valencià ha fet seua la doctrina de la “prioritat nacional”. Des dels mitjans espanyols sovint se’ns vol fer creure que això de la prioritat nacional és un concepte buit i sense recorregut. Cal anar a les fonts recents que analitzen aquest fenomen, com ara l’anàlisi que a Tecnofeixisme de Donatella Di Cesare es fa, per entendre que assumir aquest concepte és el primer pas cap a una societat totalitària. Que el PP ho estiga assumint és encara més greu, si cap, perquè es normalitza en una part important de la població.
Els partits que donen suport al Govern tot i no formar-ne part, com ara Més (partit majoritari de Compromís), ERC, BNG o Bildu, reclamen al PSOE-Sumar que legisle. Però, al punt al qual hem arribat, ja no basta només legislar —cosa que, a més, no s’ha fet en qüestions tan candents com la sanitat o l’habitatge—. Cal una acció ferma per enfrontar l’agenda de l’extrema dreta que s’ha anat implantant. I això no es pot fer mentre tot el conjunt de l’esquerra continue sostenint el PSOE-Sumar.
S’entén clarament que el PSOE haja d’aguantar. S’hi juguen milers de llocs de treball i el sosteniment de l’estructura municipal mentre es puga. És més difícil d’explicar la situació política de partits com els Comuns, Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid o Iniciativa del Poble Valencià (partit minoritari que pertany al bloc que dona suport al Govern PSOE-Sumar). Caldria que donaren una explicació clara de per què continuen sostenint el PSOE.
No espere realment res d’aquests grups, que han lligat el seu futur al PSOE i que són repetidament rebutjats en les darreres eleccions autonòmiques.
Però sí que cal fer una crida als partits de l’esquerra no lligats al Govern perquè bastisquen una estratègia per combatre l’extrema dreta.
La tesi és molt clara: mentre es continue sostenint el PSOE, l’extrema dreta continuarà avançant i imposant la seua agenda política al PP. Ho estem veient. Només el sobiranisme és capaç de frenar el desgast de l’esquerra.
Aquest fet és especialment pertinent al País Valencià, on la tensió interna dins de Compromís pot condicionar que l’esquerra continue perdent suport o bé que es genere una alternativa a aquesta esquerra en regressió i, sobretot, al PSOE.
