La meua intenció, durant aquest mes d’agost, era també fer vacances en aquesta afició meua de l’escriptura, però l’agressió lesbòfoba que va tindre lloc el passat cap de setmana a Benialí (la Marina Alta) m’ha obligat a seure davant l’ordinador i escriure aquestes línies, fonamentalment per dos motius. D’una banda, conec bé la Vall de Gallinera des que hi vaig estiuejar els anys 2023 i 2024, i des d’aleshores em vaig enamorar d’aquests set poblets d’interior; la setmana que ve tornaré uns dies a Benissivà. D’altra banda, el succés ocorregut allí no sols m’afecta com a persona que pertany al col·lectiu LGBTIQA+, sinó que m’indigna com a ciutadà de bé, ja que podrien haver sigut les meues nebodes, o les teues, benvolgut lector. Per això, no he dubtat un instant a interrompre el descans estiuenc i opinar sobre aquest atac homòfob a cinc xiquetes de tan sols catorze anys.
Durant les festes patronals de la localitat, tres xavals de setze i dèsset anys van insultar unes xiques al crit de bolleras, mariconas, ¡viva Franco! i ¡viva Vox!, i després van colpejar-les fins que van ferir una de les nenes a l’ull i als genolls. Que cadascú en traga les seues conclusions, jo en tinc les meues, però la típica excusa de la mescla d’alcohol i l’edat, a mi, no em serveix per a justificar en cap cas allò que hi va passar. On han aprés aquests animals que dir bollera a una xica és un insult? Qui els ha ensenyat que l’orientació sexual pot utilitzar-se per a humiliar? Què han escoltat a casa aquests menors i com els han educat? Els molestava que dues xiquetes s’amaren? Com pot incomodar-los l’amor entre dues persones? Ningú naix odiant, això s’aprén, i per desgràcia també es normalitza. La justícia on està? Tolerància zero, que caiga tot el pes de la llei contra aquests salvatges. El fet arribarà a la Fiscalia de Menors, serà un delicte de lesions lleus sense agreujants i probablement quedarà en una sanció econòmica, però és evident que estem davant un delicte d’odi per discriminar i vexar algú per la seua orientació sexual. És LGTBI-fòbia.
En vore l’edat dels adolescents que estoven, m’adone que la situació és trista i preocupant. Quina societat estem construint? Aquest és el país que volem? Quins ciutadans tenim? Què li passa a la jovenalla? Per què tanta violència gratuïta? Què estan veient els xavals? On s’informen? A qui tenen com a referent? Massa preguntes per a tan poques respostes. Tenim un problema greu amb la joventut actual, perquè ignora la realitat i està absolutament manipulada per les xarxes socials, que els està fent un mal terrible amb les falsedats que transmeten i amb l’altra història d’Espanya que els han contat. Alguna cosa hem fet malament perquè joves que no van viure el passat criden eixes consignes i siguen tan intolerants. Saben molt poc de diversitat i massa d’un assassí monorquídic que no conegueren i que fa cinquanta-un anys que cria malves. Enyoren un règim feixista i profereixen proclames franquistes, però segurament els seus pares no els han parlat com toca d’allò que va passar en aquest país entre 1936 i 1975. De tota manera, no es tracta de dretes i d’esquerres, sinó d’empatia i consideració, de viure i deixar viure. Hi ha un principi bàsic en la vida que és tractar els altres com vols que et tracten a tu, simplement. El respecte és la virtut del més valent.
La relació entre els missatges de les dretes i aquesta brutal agressió és directa. Són les conseqüències de tindre un PP radicalitzat que pacta amb els nazis en les institucions. Fa poc, els dos partits governants al País Valencià aprovaren l’eliminació de l’educació en diversitat a les aules. Quan els discursos d’odi que menyspreen i estigmatizen les persones per la seua orientació sexual s’estenen impunement, fomenten un clima d’hostilitat i hi ha gent que s’envalenteix i es pensa que pot insultar-nos i agredir-nos per ser com som. Els crits que proferiren aquests monyicots assenyalen diretament els inductors d’aquest comportament covard, cruel i vergonyós.
M’agradaria saber què sent Santiago Abascal quan uns xicons fereixen unes xiques mentre criden el nom del seu partit, però encara no ha respirat el barbut. Tenia fàcil haver eixit i haver dit un no rotund en nom de la formació política que representa, que per cert, si genera tant odi com perquè unes nenes siguen apallissades al crit de ¡viva Vox!, potser caldria il·legalitzar-la, no? Evidentment, aquest assalt no li interessa al successor del Cid Campeador perquè no l’han comés immigrants musulmans i, per tant, no pot parlar de fronteres, d’expulsions, d’adaptació als nostres costums. Aquest atac l’han dut a terme xiquets que mengen pernil, xavals muy españoles y mucho españoles amb la bandereta espanyola a la monyica, i no sabeu el terror que em provoca la quantitat de polseretes que veig en xics i xiques ben joves. Machitos (la iaia d’un dels agressors justifica l’actuació del seu net perquè les xiquetes li van dir pijo) contra un grup d’adolescents. Sempre homes atacant dones. Una vegada més, envesteixen i insulten els mateixos, i recordem que les agressions sempre comencen abans del primer colp. Hi insistisc: on estan ara els polítics que responsabilitzen sempre la immigració de la violència als nostres carrers? Ah, no, que els atacants són de pobles de la contornada.
Aquests energúmens que fan apologia del franquisme no tenen cabuda en una societat moderna i respectuosa amb totes les orientacions sexuals. No poden anar per ahí invocant uns temps que van provocar tantíssim mal en tantíssimes persones. Estem perdent moltes batalles que van costar Déu i ajuda guanyar-les i aconseguir-les, estem retrocedint en el temps, estem pitjor que en l’edat mitjana, sí, pitjor perquè en aquella època hi havia bastant més convivència que ara. Els drets de què gaudim hui van ser en un passat el sacrifici d’algú que es va negar a rendir-se. Hem avançat molt en els últims anys i no podem permetre’ns anar cap arrere com els crancs. I encara hi ha qui pregunta per què ens manifestem cada 28 de juny si tenim ja tots els drets. No, tots no, ens en falta un, el de no ser apallissats i assassinats.
Les persones LGTBIQA+ no hem de demanar permís, amagar-nos ni donar explicacions per amar a qui ens done la gana. Tenim exactament el mateix dret a enamorar-nos, besar i caminar de la mà pel carrer que qualsevol heterosexual. I si algú pensa que per les seues ideologies polítiques, les seues creences religioses o els seus prejudicis té dret a insultar-nos, humiliar-nos i agredir-nos, el problema no és nostre, sinó d’ell o ella. A mi, particularment, em tindrà sempre al davant, perquè amb els meus drets i la meua dignitat no juga ningú. Qui crega que amb la por desapareixerem, ja li dic jo que està molt equivocat i que no ho aconseguiran. L’endemà dels fets hi va haver una concentració de rebuig a Benialí davant la Casa del Consell. Aplaudisc eixos pobles que defenen el sentit comú i que no callen. La resposta de la Vall de Gallinera, que des de fa cinc anys reivindica el seu Orgull amb total llibertat, demostra que no tot està perdut i que davant l’odi, un clamor col·lectiu i popular va fer visible la seua indignació i el seu suport a les víctimes i les seues famílies.
La visibilització en públic de l’amor lèsbic de dues xavales de catorze anys a Benialí és una de les grans victòries dels moviments d’alliberament LGTBIQA+ a casa nostra i una millora significativa de la societat. Hem sobreviscut segles de persecució, repressió, castic i silenci. Hem aconseguit drets i espais de llibertat, i continuarem lluitant per mantenir-los i ampliar-los. Pretenen a aquestes altures que tornem a aquells abjectes i obscurs anys en què dos xics no podien besar-se al carrer? Aquesta colla de feixistes volen que no amem lliurement? Els nostres drets no es negocien. La nostra dignitat no es qüestiona. Les nostres identitats i les nostres orientacions no són un delicte; el seu odi, sí. Contra el feixisme i l’homofòbia, Orgull i resistència!
En definitiva, tenim un succés en què s’ajunta l’homofòbia, l’exaltació d’un dictador, les proclames a un partit polític i la violència, i açò és vergonyós i intolerable. Quan els polítics del PP i Vox promouen l’odi i ridiculitzen l’Orgull o les persones trans, com va fer M. Rajoy fa uns anys, passen aquestes coses. Quan legalitzen la discriminació, les joventuts hitlerianes amb serradures al cap, ànimes de càntir, es lleven la màscara, converteixen les persones en enemics i peguen pallisses a qui no segueix el seu patró. Eixa és la llibertat de la dreta i l’extrema dreta, fer mal i coartar l’amor. En contraposició, el veïnat de la Vall i l’Ajuntament han demostrat el seu compromís amb els drets de les persones LGTBIQA+. Força, Vall de Gallinera. Ja n’hi ha prou! Cap agressió sense resposta. Lluitem perquè l’homofòbia abandone no solament els carrers, sinó també les nostres institucions i el Palau de la Generalitat Valenciana.
