Tobies Grimaltos
Ja no s’estila la sabata. I mira que vist el peu! Ha passat de ser una cosa que empraven només els benestants a que la poguera gastar qualsevol i, finalment a que ja no l’use pràcticament ningú. Hi va haver una època que podies saber que era el metge o el capellà qui passava pel so de les sabates. Així m’ho contava ma mare. Podríem dir que les sabates eren aleshores gairebé com la sirena de l’ambulància ara: quan en senties el so, sabies que hi havia algú malalt. La resta calçava espardenyes i hi havia molt poc de trànsit, així que les sabates del metge i el capellà es feien notar i, certament, esglaiaven una mica. Sobretot a certes hores.
Després, afortunadament l’economia va millorar i ja tothom podia lluir sabates.
Ara són d’un ús ben excepcional. Fins i tot quan es vist de trage es pot anar amb sabatilles. I tothom hi va. Les sabates i la camisa han estat bandejades per samarretes i esportives. I jo em sent estrany perquè encara en gaste, de sabates i camisa. De les persones es pot dir que són vintage?
Salvador Vendrell
Procure fugir de les sabates de vestir. M’agraden molt més les esportives i en tinc d’unes quantes classes, perquè m’agrada molt caminar per tots els llocs: per la ciutat, pels camins entre tarongers, pels de la marjal, per vora mar… Abans corria i feia molts quilòmetres, però ara ja no estic per a orgues. Quan arribe a casa, però, me les lleve de seguida. Si depenguera de mi, aniria sempre descalç. De fet, una de les coses que més m’agrada és anar descalç. Ho feia quan treballava en el camp i ho faig ara quan camine per l’aigua i per l’arena, m’encanta no portar res en els peus que m’estrenya. Faig molts quilòmetres per la platja i acabe sempre amb els peus tallats. L’arena no perdona, però tampoc em fa canviar d’idea.
En canvi, les sabates diuen que són més serioses i són necessàries quan t’has de vestir de veritat, per a una boda, per a un acte, o per aquelles ocasions en què t’has de posar la roba dels diumenges. Encara en tinc algun parell per a quan no puc fugir de posar-me-les. No, encara no han desaparegut del tot i segur que continuaran tenint la seua funció.
