Salvador Vendrell
Ser crític no vol dir estar en contra de tot. Tampoc vol dir ser qui sempre troba algun defecte en qualsevol cosa que fan els altres. Això és ser un torracollons. La crítica de veritat té un altre origen. Naix de pensar que les coses es poden fer millor. Per això, sovint, el crític és més exigent amb allò que estima que amb allò que tant se li dona.. També cal tindre una certa valentia per a ser crític. És molt fàcil discrepar de l’adversari. El difícil és dir que no quan els qui s’equivoquen són els teus. Quan critiques els altres, sempre pots semblar intel·ligent. Quan critiques els teus, pots acabar semblant un traïdor. I, tanmateix, és precisament en aquest moment quan la crítica té més valor. Si només som capaços de veure els errors dels altres, no som crítics. Som partidistes.
Per això pense que la crítica és una forma d’honestedat. No vol dir portar la contrària. Vol dir no deixar de banda el propi criteri per comoditat, per por o per quedar bé. Potser la millor manera de saber si una crítica és sincera és mirar a qui va dirigida. Criticar els altres pot ser molt fàcil. Criticar els nostres és una altra cosa.
Tobies Grimaltos
Ser crític és no fer teua una idea o un pensament si abans no l’has escrutat, l’has sospesat, i t’han paregut correctes. Ser crític vol dir que els pensaments es valoren per ells mateixos i no per la seua procedència. Que tots els pensaments i idees que hom té siguen seus. No perquè els haja generat, sinó perquè els ha sotmés al sedàs del propi raonament i els ha acceptat. Compte! No estic demanant una tasca feixuga i meticulosa. Algunes de les coses que acceptem no mereixen aquest esforç. Però altres sí i en aquestes cal ser curosos. Que la cosa sone bé o que ens convinga no solen ser indicis de la seua veritat. La bonicària o la desitjabilitat no fan les coses vertaderes, i, per això, el crític ha de governar-se per la raó i no pel desig.
Ser crític és incòmode i si la crítica es manifesta pots rebre algun estufit. Quina és l’avantatge aleshores? La llibertat de criteri i una visió més adequada de les coses. Al cap i a la fi, ni el pensament ni l’assentiment al pensament d’un altre canvien per si sols la realitat. I val la pena no topar-se de morros contra ella, per no haver-se parat a raonar.
