Salvador Vendrell
Una ideologia és una manera d’ordenar el món perquè puguem entendre’l des d’un determinat lloc: d’una part de la barrera, d’una trinxera, una barricada… O, simplement, des d’una posició davant un determinat problema. Ens proporciona idees, valors i explicacions amb què interpretar allò que passa i també una certa idea d’allò que hauria de passar. Tots necessitem algun mapa per moure’ns per la realitat, però el problema és confondre el mapa amb el territori. Quan una ideologia deixa de ser una manera d’interpretar el món i es converteix en l’única manera possible d’interpretar-lo, el pensament comença a perdre llibertat. I quan, a més, intentem que els altres pensen com nosaltres, ja no estem parlant de pensament: estem parlant de doctrina.
Tobies Grimaltos
La ideologia ens dona les ulleres i els pesos amb què percebem i valorem el món que ens envolta, en el qual habitem i on ens relacionem amb els altres. Ens ensenya a mirar i a voler, o determina la nostra visió i les nostres apetències, les nostres prioritats: el tipus de vida i de relacions humanes que volem. La ideologia ens ofereix una perspectiva, una visió i una estimació. Però les perspectives sempre són parcials, i n’hi ha d’altres. Cadascú pensa que la seua és la millor. Les escales de valors difereixen i, en conseqüència, difereix què posen per davant els uns i els altres. Són distintes les creences sobre com són les coses i els desitjos de com haurien de ser.
El problema ve quan ens oblidem que les ideologies només són les ulleres amb què veiem el món i no la visió real i no mediada de les coses, quan ens oblidem que hi ha altres classes d’ulleres o quan volem que tots les porten com les que nosaltres portem.
