Tobies Grimaltos
Ensenyants n’hi ha molts, mestres pocs. Uns i altres tenen poder sobre els alumnes, però el mestre no necessita servir-se d’ell per a exercir en pau la seua tasca. És acceptat i respectat per ell mateix, sense l’ajut de cap aditament institucional. A diferència de qui té només poder, el mestre té autoritat, l’auctoritas clàssica, l’autoritat moral. És model i inspiració. No sols transmet coneixement, en genera també. Les seues ensenyances no sols són teòriques, és exemple moral, és a dir, no sols ensenya coses, ensenya a viure. És per això que no li cal imposar-se, sinó que és més aviat reclamat. No necessita la institució per a existir: té deixebles (mal que li pese), no sols alumnes.
Salvador Vendrell
Mestre no és qui explica una matèria, sinó qui desperta el desig d’aprendre-la. Hi ha professors que transmeten coneixements i n’hi ha que, sense proposar-s’ho, canvien una vida. Dels primers recordem alguna lliçó; dels segons, una mirada, una frase, una exigència o una confiança que ens va arribar abans que nosaltres mateixos hi creguérem. El mestre no fabrica còpies de si mateix. Al contrari, ajuda cadascú a trobar la seua pròpia veu. Per això la seua influència continua molt després que hagen acabat les classes.
Un professor ensenya una assignatura; un mestre acaba formant part de la biografia dels seus deixebles.
