L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat aquest dimarts “L’Albufera”, una exposició que s’endinsa en l’evolució de la llacuna a través de més de 200 obres, entre les quals hi ha fotografies, videocreacions, documents i instal·lacions. La mostra, que s’inaugura aquest dimecres, 8 de juliol, es podrà visitar fins al 18 d’octubre.
La conservadora del centre, Sandra Moros, proposa una aproximació a l’aiguamoll de València no només com a espai físic o geogràfic, sinó com a resultat d’una superposició d’estrats corresponents a les successives i canviants circumstàncies econòmiques i mediambientals que han configurat aquest entorn.
Així, s’hi podran veure fotografies pertanyents al projecte “L’Albufera. Visió tangencial” exposat a l’IVAM l’any 1985, en el qual van participar 12 fotògrafs internacionals. Fotografies del segle XX que dialoguen amb una nova sèrie de sis treballs creats específicament per a aquesta exposició pels artistes Bleda i Rosa, Paula García-Masedo, Lucía Loren, Teresa Marín, Jorge Ribalta i Jorge Yeregui.
Sis treballs
Sandra Moros ha explicat que Bleda i Rosa han treballat sobre les fronteres físiques, històriques i simbòliques de l’aiguamoll; Paula García-Masedo ha investigat els processos materials i productius que han format el paisatge de l’Albufera, posant el focus en les relacions entre els recursos naturals, les infraestructures i l’activitat humana, i Teresa Marín ha dut a terme una videoinstal·lació sobre els fluxos de l’aigua.
D’altra banda, Moros ha assenyalat que Jorge Ribalta se centra en l’anguila, una espècie clau per a comprendre la història, la cultura i l’ecologia de l’Albufera; Jorge Yeregui proposa una lectura del territori mitjançant les infraestructures i les intervencions turístiques, i, finalment, Lucía Loren explora els processos de regeneració, cura i equilibri que sostenen aquest territori.
A més, la mostra “es completa amb obres d’artistes com Sorolla, Gustave Doré, M. Dolores Casanova o Antoni Esplugas, entre altres”, ha subratllat la curadora.
Un ecosistema singular
Així mateix, junt amb aquestes noves propostes, la mostra reuneix representacions de l’Albufera des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat a través de fotografies, documents i obres artístiques que permeten explorar les diferents maneres d’habitar, imaginar, explorar o protegir aquest ecosistema singular.
Moros ha ressaltat que “la primera imatge que apareix en l’exposició és d’un llibre il·lustrat del 1845“, i ha afirmat que l’Albufera “és un exemple de la història d’una part del món“, amb temes com ara el desenvolupament econòmic, la necessitat de construir un relat, la resposta del poble valencià al pla urbanístic o el sorgiment de la consciència ecològica a escala internacional.
L’IVAM ha detallat que el recorregut de l’exposició pretén descobrir les empremtes, els relats i els vestigis que revelen les múltiples capes que conformen l’Albufera, i convida a reflexionar sobre els futurs possibles d’aquest territori comú. Un recorregut que s’inicia a partir dels imaginaris romàntics del segle XIX i els usos agrícoles tradicionals i arriba fins a l’expansió turística, la industrialització, les reivindicacions ecologistes o els desafiaments contemporanis derivats de la crisi ecosocial.
