Els pressupostos de la Generalitat per al 2026 creixen en termes globals, però la comparació amb els comptes de l’any passat revela reduccions de centenars de milions d’euros en determinades polítiques i organismes públics. Emergències, ocupació, suport als sectors productius, transport ferroviari i sanejament són algunes de les àrees que disposaran de menys recursos que el 2025. Així són els pressupostos pactats pel Partit Popular i Vox.
La Llei de pressupostos del 2025 fixava un pressupost consolidat de 34.202,7 milions d’euros. Els comptes aprovats per al 2026 l’eleven fins als 35.340,3 milions. Són prop de 1.138 milions més, un increment del 3,3%. L’augment global, però, amaga una distribució molt desigual dels recursos.
Una de les majors caigudes apareix en “Protecció civil i seguretat ciutadana”. El grup funcional tenia consignats 440,47 milions d’euros el 2025, mentre que el 2026 queda en 234,21 milions. Són 206,27 milions menys, una reducció del 46,8%.
La disminució es concentra especialment en l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències. El seu pressupost passa dels 353,88 milions del 2025 als 139,11 milions del 2026. La diferència és de 214,77 milions d’euros, un 60,7% menys.
Aquesta comparació està condicionada, tanmateix, pel pes extraordinari que van tindre en els comptes del 2025 les actuacions vinculades a la dana. La mateixa llei de l’any passat incorporava un crèdit extraordinari de 2.364 milions per al Pla de restauració derivat de les inundacions del 29 d’octubre del 2024.
Labora perd quasi 70 milions
La reducció també arriba a les polítiques d’ocupació. Labora, Servei Valencià d’Ocupació i Formació, passa dels 525,73 milions d’euros del 2025 als 455,76 milions del 2026. La diferència és de 69,97 milions, un 13,3% menys.
El conjunt dels organismes autònoms passa d’una dotació de 1.576,72 milions a 1.283,88 milions. Això representa una disminució de 292,84 milions, un 18,6%.
També baixa l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, que passa dels 323,16 milions als 285,82 milions: 37,34 milions menys, una disminució de l’11,6%.
L’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball passa de 14,89 a 14,36 milions, mentre que l’Institut Cartogràfic Valencià baixa de 4,26 a 3,91 milions.
L’IVACE baixa un 24%
Entre les entitats públiques, una de les reduccions més fortes és la de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial. L’IVACE comptava amb 280,38 milions d’euros el 2025 i passa a 213,95 milions el 2026. Són 66,43 milions menys, una caiguda del 23,7%.
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana també redueix la seua estimació de despesa. Passa dels 356,78 milions als 319,32 milions, 37,46 milions menys, un 10,5%.
L’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals baixa dels 345,29 milions als 299,93 milions. La diferència és de 45,36 milions, un 13,1%.
L’Institut Valencià de Serveis Socials, per la seua banda, passa de 65,83 a 60,30 milions, una reducció de 5,52 milions, equivalent al 8,4%.
En conjunt, les entitats públiques empresarials i altres entitats de dret públic passen d’una estimació de despesa d’1.492,72 milions d’euros el 2025 a 1.421,71 milions el 2026, uns 71 milions menys.
Menys diners per al Consorci de Museus
En cultura, la situació és més desigual. L’Institut Valencià de Cultura no pateix una retallada anual: passa de 47,22 milions el 2025 a pràcticament 48 milions el 2026. L’IVAM també creix, de 12,06 a 13,42 milions.
Sí que disminueix, en canvi, la dotació global del Consorci de Museus, que passa dels 6,66 milions del 2025 als 6,47 milions del 2026.
A més, durant la tramitació dels comptes PP i Vox van traslladar 500.000 euros de la transferència corrent al Consorci de Museus cap a inversions de l’IVAM. La transferència afectada queda en 5,71 milions després de la modificació.
En política lingüística, el programa “Promoció del Valencià” disposa el 2026 de 16,80 milions d’euros. Dins de la tramitació pressupostària, una esmena del PP va reduir en 100.000 euros les “Ajudes a la promoció del valencià en l’àmbit social”, que passen d’1,2 a 1,1 milions, per destinar-los a la promoció del valencià en l’àmbit festiu, que creix de 300.000 a 400.000 euros.
Baixen diverses fundacions sanitàries
Els comptes també deixen reduccions en algunes entitats dedicades a la investigació sanitària.
La Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica passa de 27,54 milions d’euros a 26,06 milions, 1,48 milions menys. La Fundació per a la Investigació de l’Hospital La Fe baixa dels 44,43 als 41,44 milions, pràcticament tres milions menys.
La Fundació d’Investigació d’Excel·lència passa d’1,73 a 1,32 milions, una reducció pròxima al 24%, i la Fundació d’Oftalmologia Mèdica baixa de 8,64 a 8,48 milions.
No es tracta, però, d’una retallada general de la política sanitària o social. El gran grup de “Producció de béns públics de caràcter social”, que agrupa bona part de la sanitat i l’educació, augmenta de 17.125,38 milions el 2025 a 17.797,60 milions el 2026, uns 672 milions més.
Desapareix de la llei la referència al Pacte contra la violència masclista
La comparació de les dues lleis mostra també un canvi polític que no es pot traduir directament en una quantitat econòmica. Els pressupostos del 2025 incloïen una disposició addicional específica denominada “Pacte valencià contra la violència masclista i de gènere”.
En la tramitació dels pressupostos del 2026, Vox va presentar una esmena per suprimir aquesta disposició. La llei definitiva ja no la incorpora: després de la disposició relativa als ingressos de cooperació passa directament als mòduls de finançament del personal d’atenció primària dels serveis socials.
Aquesta desaparició no permet afirmar per si mateixa que s’haja suprimit una determinada quantitat destinada a combatre la violència masclista. De fet, els comptes del 2026 mantenen programes i línies específiques contra la violència sobre les dones. El canvi constatable és la retirada de la referència pressupostària específica al Pacte.
Quasi 800 milions menys en regulació econòmica
La principal reducció en termes absoluts apareix en la classificació funcional dels comptes. La “Regulació econòmica de caràcter general” passa de 1.345,95 milions d’euros a 559,92 milions. Són 786,03 milions menys, una reducció del 58,4%.
La “Regulació econòmica dels sectors productius” també cau dels 881,72 als 739,55 milions, 142,17 milions menys, un 16,1%. I la “Producció de béns públics de caràcter econòmic” baixa dels 1.033,67 als 980,82 milions, uns 52,84 milions menys.
En sentit contrari, el deute públic passa de 7.139,74 a 8.398,59 milions, un augment de gairebé 1.259 milions d’euros. Els serveis de caràcter general també augmenten i ho fan, igualment, els grans agregats de polítiques socials.
Els pressupostos del 2026 són, per tant, més grans que els de l’any anterior, però el creixement global conviu amb una redistribució considerable dels recursos. Emergències, ocupació, suport empresarial, sanejament, transport ferroviari i determinades entitats públiques afronten el 2026 amb dotacions inferiors a les que tenien consignades en els pressupostos del 2025. I el deute derivat de la dana, entre d’altres, augmenta un 17,6% del total. Un fet que posa la mirada encara més si cal en el sistema de finançament i l’infrafinançament valencià.
