Aquesta frase del general Millán-Astray (encara que segons l’historiador Hugh Thomas, fou: “Muera la intelectualidad traïdora”) va ser pronunciada al Paranimf de la Universitat de Salamanca el 12 d’octubre de 1936.
Va ser fa noranta anys, en la inauguració del curs acadèmic, quan el professor Francisco Maldonado va fer un discurs on atacà violentament Catalunya i el País Basc, pobles que qualificà de “cánceres en el cuerpo de la nación”. Maldonado defensà aferrissadament el feixisme, “que es el sanador de España”, ideologia que segons ell “sabrá como exterminarlos”.
Després que al paranimf algú cridara: “Viva la muerte”, Millán-Astray respongué amb el clàssic: “España”, a la que els assistents respongueren: “Una”, seguit altra vegada de: “España”, responent els assistents: “Grande”, i finalment: “España”, amb l’aclamació: “Libre”.
Un grup de falangistes feren la salutació feixista, amb el braç alçat, saludant la fotografia de Franco que presidia el paranimf. Va ser aleshores quan el rector de la Universitat de Salamanca, Miguel Unamuno digué: “Estáis esperando mis palabras. Soy incapaz de permancer en silencio. A veces estar en silencio equivale a mentir, porque el silencio puede interpretarse como aquiescencia”. Després d’afirmar que ell era basc i que el bisbe de Salamanca, present a l’acte, era català, Unamuno digué: “El general Millán-Astray es un inválido de guerra. También lo fue Cervantes. Me atormenta el pensar que el general Millán-Astray pudiera dictar las normas de la psicología de la masa. Un mutilado que carezca de la grandeza espiritual de Cervantes, es de esperar que encuentre un terrible alivio viendo como se multiplican los mutilados a su alrededor. Pero desgraciadamente en España hay demasiados mutilados”.
Va ser aleshores quan el general Millán-Astray, fundador de la “Legión” cridà: “Muera la intelectualidad traïdora”. Unamuno respongué al crit de Millán-Astray amb la seua coneguda frase: “Este es el templo de la inteligencia y yo soy su sumo sacerdote. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha”. No cal dir que els assistents a l’acte es revoltaren contra Unamuno, que va rebre tota mena d’insults.
Noranta anys després d’aquell infame crit de Millán-Astray, també hui ressona el “Muera la inteligencia”, amb la decisió del senyor Javier Sicluna, l’alcalde de l’Alcúdia de Crespins, a la comarca valenciana de la Costera, que ha decidit retirar el nom de la gran escriptora alcoiana, Isabel-Clara Simó, de l’IES d’aquesta població.
Aquest alcalde, en compte de valorar i sentir-se orgullós de que l’institut porte el nom d’aquesta dona admirable, ha decidit depurar-la i traure el seu nom d’aquest centre educatiu.
La diferència entre Isabel-Clara Simó i l’alcalde de l’Alcúdia de Crespins és abismal. De la gran escriptora alcoiana i dels seus magnífics llibres, ens en recordarem sempre. I els jóvens i els adults disfrutaran llegint l’obra literària d’aquest Filla Predilecta d’Alcoi, que va rebre aquest nomenament per unanimitat de tots els regidors de l’ajuntament de la capital de l’Alcoià. Pel contrari, de l’alcalde de l’Alcúdia de Crespins, només el recordarem per la censura i la depuració que ha fet d’Isabel-Clara Simó, a l’institut d’aquesta població.
Em pregunte què pensarà el PP d’Alcoi de la campanya de depuració contra Isabel-Clara Simó.
Es veu que per al PP, “l’actual nom Isabel-Clara Simó, a qui respectem com a escriptora i poeta ja morta, no representa el nostre poble, ni té mèrits per a portar el seu nom l’institut de l’Alcúdia de Crespins”. Certament que la persona que ha fet aquestes declaracions no pot ser més atrevida ni més ignorant.
Vaig tindre una relació epistolar amb aquesta gran escriptora i les seues cartes (i els seus llibres), mostren la seua gran humanitat i la seua gran qualitat literària. Cosa que no podem dir de l’Alcalde d’aquesta població de la Costera, que ha actuat com els censors del franquisme, que prohibien les cançons del també alcoià, Ovidi Montllor, o de Raimon, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet.
Aquest partit de la dreta, com ha dit l’amic Francesc Viadel, “considera enemics tots els qui no pensen com ells. Els molesta Miguel Hernández o Joan Fuster”. I ara també Isabel-Clara Simó.
I és que encara hui hi ha molts Millán-Astray disfressats o amagats en polítics que censuren i depuren escriptors o cantants en la nostra cultura i la nostra llengua.
També hui, el rector Miguel de Unamuno li diria a l’alcalde de l’Alcúdia de Crespins: “Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no ceovenceréis. Para convencer hay que persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha”.
