Fa algun temps tots véiem en la petita pantalla allò que es va catalogar de “distopia”, on les dones fèrtils eren reduïdes a criades, a l’esclavitud, en un Estat autocràtic i repressor. En aquell temps ens va colpir, sense ser-ne conscients del tot que el sistema socioeconòmic implantat ens estava portant a quelcom paregut, és a dir, no poder comprar casa, treballar amb jornal disminuït, addictes al mòbil o a les xarxes (estimulació dels desitjos, ja que la realitat és fastigosa; tanmateix, “els desitjos pertorben la pau”, deia l’emperador Marc Aureli), descrèdit de la política, del sindicat, de l’immigrant, del diferent ja siga català/valencià, basc, peruà o equatorià o LGTBI… És el “neoliberalisme”, basat en l’interés individualista, en la mínima inversió, màxim benefici. El producte més econòmic (més barat) desplaça o elimina els altres. L’anunci del producte et mostrarà una maduixa però estarà fet amb remolatxa, més barata. Està clar que ací sobra o s’ha de reconsiderar, per als del sistema, tot allò que carrega els productes, que encareix l’economia, bé siguen costos, bé siguen valors afegits com els servicis, l’embolcall, taxes, etiquetatge o transports…: o siga, per als gurus del sistema neoliberal, busquen beneficiar els empresaris, i sobren els impostos, la burocràcia, els servicis socials, l’Estat, etc, etc.
I tots nosaltres estem pensant a tothora com millorar, com progressar: impossible?… Tenint en compte, per exemple, que un intangible pot variar sensiblement l’economia de qualsevol persona o d’un país de la nit al matí (el gol de Ferran Torres en la final del Mundial augmentarà el PIB espanyol en 4.000 milions d’euros). Davant l’estat d’estes coses, la solució o eixida és el malestar, la irritació, la depressió… en una paraula, el malviure. I aquí és on entren els il·luminats o interessats, tot predicant: “Vivim per damunt de les nostres possibilitats”, “Acceptem MENYS, que és millor que NO-RES”, “Ans els BOUS que no l’escola, el teatre, o els boscos”, “Les feminazis volen fer-nos creure que les dones estan discriminades”, “Prioritat Nacional”… En fi, en este estat de coses et poden afusellar en pocs minuts, tal com han fet amb Rosalia per haver retuïtejat una peça en què es deia “han sido derrotadas las perlas argentinas” (Rosalia ho feia perquè té un tema titulat “La perla”; els argentins estan tornant les entrades del pròxim espectacle de Rosalia a l’Argentina, de primers d’agost) i, així mateix, podem constatar, dissortadament, l’increment de les patologies mentals i personals.
Per un altre costat, els il·luminats o interessats estan treballant per a reduir drets, per a retallar ajudes, per a ajustar l’Estat a les seues convinences suprimint regulacions i canviant lleis. Cap a un Estat autocràtic, on ningú puga dir res. “MENYS és millor que NO-RES”. Resignació. Ja sabem que el producte més barat elimina els altres, igualment la vida política més barata (sense drets ni lleis) s’imposa, elimina
I els altres sistemes. Estem “en camí a l’esclavitud”. MENYS democràcia, més autocràcia, més il·luminació, menys drets. A treballar!, per a ser pobres. Sobren els immigrants. En el seu lloc (la societat necessita d’eixos treballs) ens col·locarem nosaltres. O ens col·locaran. Per tres o quatre euros l’hora? Camí de l’esclavitud?…
