La desfeta de Llutxent, la derrota que marcà la fi de la vida i regnat de Jaume I, va donar-se el 23 de juny del 1276, ara tot just fa 750 anys. Llavors un contingent d’àrabs i amazics nord-africans, auxiliat per mossàrabs valencians, van derrotar les tropes catalanoaragoneses en el que en el Llibre dels Feits s’arriba a anomenar el “dimarts trist”.
La importància de la batalla, escrivia recentment David Garrido a Diari la Veu, és que malgrat que Jaume I no hi va ser, personalment, s’assabentà del desenllaç des de Xàtiva. L’aflicció que li produí la notícia afectà la seua salut, ja malmesa, i un mes després traspassà a València.
Ara, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llutxent, ha volgut commemorar l’efemèride amb una jornada que s’ha de celebrar el pròxim 4 de juliol al castell-palau de Llutxent (carrer del Castell, 20).
El programa d’actes s’iniciarà a les 10 del matí amb els discursos d’obertura de Xaro Boscà, alcaldessa de Llutxent, i Vicent Terol, coordinador de la jornada, i constarà de sis comunicacions de mitja hora cada una.
Divulgació històrica comarcal
L’encarregat d’obrir el foc serà el mateix Vicent Terol, doctor en Geografia i Història, amb una conferència titulada “Els fundadors de Llutxent. Alguns cognoms de l’Edat Mitjana”.
Després seguiran “Els andalusins de la Vall d’Albaida. Del Cid a Jaume I”, pel professor de la Universitat de València Miguel Robledillo Sais i tancaran la jornada “La petja de la conquesta de Jaume I en la llengua i en els noms de lloc de la Vall d’Albaida”, del doctor en Filologia Hispànica i professor de la UV Emili Casanova Herrero.
Entremig també es presentaran els llibres Darrers anys i mort de Jaume I, de l’historiador David Garrido i Violant d’Hongria, una dona empoderada de l’Edat Mitjana, de Ferenc Olivér, a càrrec d’Antoni López Alemany, professor de la UV.
