El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha inaugurat aquest dijous l’exposició “Rubens. El floriment d’un geni”. En la presentació de la mostra, que podrà veure’s fins al pròxim 4 d’octubre, hi han participat el director, Pablo González Tornel; la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; la comissària de l’exposició, Ana Diéguez-Rodríguez, i l’ambaixador de Bèlgica a l’estat espanyol, Didier Nagant.
L’objectiu de l’exposició és donar a conèixer el vessant “més desconegut” de Peter Paul Rubens, aprofundir en la vida i obra d’un dels grans artistes de la història de la pintura i comprendre com es va forjar la seua genialitat, inspirada per la ciutat en la qual es va criar, Anvers, i pels creadors amb els quals es va relacionar.
La mostra segueix el rastre del desenvolupament artístic de Rubens des de l’aprenentatge als tallers dels artistes Tobias Verhaecht, Adam van Noort i Otto van Veen, fins a l’admissió com a mestre al Gremi de Sant Lluc d’Anvers el 1598, i el posterior treball per a la cort. Així mateix, intenta fer palès l’ambient social, cultural i polític que el va convertir en una figura universal.
“Un calidoscopi internacional”
“Rubens. El floriment d’un geni” està composta per un total de 61 obres cedides per importants institucions. “Un calidoscopi internacional”, que, gràcies a “la generositat” d’aquestes entitats, ha permès que el museu de Belles Arts de València aculla “autèntics tresors“, ha manifestat el director del MuBAV.
A més, González Tornel ha valorat la presència d’obres “excepcionals”, com ara una de les pintures de la sèrie de La Creació de Pietro Facchetti que Rubens va restaurar després dels danys soferts durant el trasllat des de Màntua a la cort de Felip III a Valladolid; un esbós a l’oli per a l’altar major de la Chiesa Nuova de Roma, una obra pràcticament desconeguda per al públic valencià, i la possible identificació, dins d’un fragment conservat, de part de la composició perduda de La continència d’Escipió de Rubens.
El director també ha remarcat que aquesta exposició és “probablement la gran aposta” de la institució del 2026, i ha indicat que, “com qualsevol aposta valenta i arriscada, implicava pors i inseguretats”, però que estan “molt contents amb el resultat”.
D’altra banda, González Tornel ha agraït el treball “incansable” de la curadora que permetrà que el públic valencià contemple “una de les exposicions més brillants que s’han vist mai a les sales” del museu.
Una llavor molt especial
Per part seua, la curadora, Ana Diéguez-Rodríguez ha comentat que la mostra ha nascut del seu interès personal per donar a conèixer el Rubens “més desconegut”. “M’interessava molt ensenyar com un artista arriba a convertir-se en un geni”, ha apuntat Dieguez-Rodríguez, que ha afegit que, en el cas del pintor de l’escola flamenca, pel fet d’haver creat obres “tan extraordinàries” s’ha “passat per alt” aquesta qüestió.
Per aquest motiu, Diéguez-Rodríguez ha comparat el floriment del geni Peter Paul Rubens amb “una llavor que roman oculta sota terra esperant el moment de germinar”, que “necessita nutrients”, i “ser regada” perquè “puga crèixer a poc a poc”.
Així mateix, ha afirmat que el visitant que no tinga ni idea de Rubens “podrà gaudir-la, perquè estèticament és molt bella“. “Aquella persona que sàpiga més, pot anar-se’n amb una mica més de coneixement del context, fonamental per a entendre per què l’obra de Rubens es va fer d’aquesta manera”.
L’exposició, que ha estat estructurada de manera cronològica, examina com Rubens va arribar a encarnar una visió artística al servei d’ideals polítics, religiosos i culturals. Una via que comença durant l’estada italiana i continua en el context de la Treva dels Dotze Anys (1609-1621). L’artista va aconseguir la plena maduresa en aquest període, establint un model que influiria profundament en el curs de la pintura europea durant dècades.
