L’any 2025 el Govern d’Espanya ja prenia precaucions per a l’observació de l’eclipsi total que es desenvoluparà el pròxim 12 d’agost. Qui diu que el Govern de Pedro Sánchez no és previsor i cautelós? No sabem si en la dana, o en el cas Ábalos-Koldo-Cerdán, o en…, ha estat així, però en este cas, no cal dir-ho, sí que ha pres temps i predisposició. És que tota precaució és poca, escolteu, escolteu:
“L’aire, cel i terra s’enfosquiran
En el moment que Déu i els seus àngels
A l’infidel esclafaran.”
Estes anteriors són paraules de Nostradamus sobre els eclipsis. Paraules terribles… No serem nosaltres qui entrem a valorar estes coses. Simplement dir que ací, ara, i en tots moments, cadascú parla i actua segons creu. Per tant, les coses, les situacions i les paraules siguen de qui siguen, són relatives, ben relatives, cosa que no tenim sempre en compte.
Així, hauríem de recordar que el Sol és 400 voltes més gran que la Lluna, però com que està 400 voltes més lluny que esta, resulta que a la mirada humana semblen d’idèntica mida. Això ens indica que, òbviament, “la vista enganya”. I ja si entrem en conceptes més enrevessats com rotació, translació, el·lipsi, periheli, excentricitat…, la vista i el cap se’ns ofusquen del tot, i acabem o tornem a la visió tradicional: el sol puja i baixa, s’alça i cau, naix i mor, ix i es pon. O siga, no només les paraules, també la vista, o la ment, poden enganyar-se. I mira que volien cremar o tancar perpètuament Galileu Galilei per dir que no era el Sol qui pegava voltes, sinó la Terra era la que es menejava. I el temps que tarda la Terra a fer un volt complet és de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons (aproximadament un any).
També, ja posats a dir i parlar, el Sol festeja amb la Lluna, de la qual es desprenen llàgrimes d’argent per amor (o potser també, a vegades, per motiu d’algun amant passatger amb qui no es pot consolar). És que el Sol és d’or i la Lluna de plata, i la resta és pols o com diu la cançó: és “de hoja de lata”.
Or i plata, hom creu, formen parella, com el Sol i la Lluna, com l’home i la dona. Encara que el Sol camina de dia, la Lluna de nit. I tenen difícil trobar-se, estar junts. Només en comptades ocasions s’abalancen l’un sobre l’altre, cau l’un damunt de l’altra, i s’emparellen, fan l’amor. Els humans, si mirem, ens podem ferir la vista. L’esclat es potent. És l’eclipsi. L’eclipsi total. Que es vorà el 12 d’agost per ponent, al capvespre, de 20.32 a 20.33 h. La Generalitat recomana igualment precaució, i ha establert uns punts d’observació oficialitzats al nord del País i a prop de València ciutat, amb les advertències d’anar amb compte amb la possibilitat d’incendis, i no tractar de vore l’eclipsi directament sinó amb filtres solars.
Els qui van inventar la paraula eclipsi, volien dir desaparició/pèrdua, perquè un objecte (en este cas, la lluna) tapa l’altre (el sol) que desapareix. Però l’accepció pot donar a entendre també que un objecte o subjecte per si mateix desapareix, s’apaga, perd força, per tant s’eclipsa. Per una altra banda, a la Xina, que sabem que tenen una mirada ben seua o especial, l’eclipsi es diu shih/menjar, perquè ells es pensaven que el sol era devorat o menjat, veges per on!, per un drac celestial, com si fora un toc o avís dels déus, molestos per alguna acció humana; per la qual cosa eixe dia tots eixien al carrer a tocar plats i peroles per espantar el drac i deixar així el rei sol que seguira la seua marxa en pau. I nosaltres ens pensem que fan festa i xivarri, quan estan treballant i suant en favor de l’astre-rei.
És que és creença general que El Sol és or, la Lluna és de plata, i la resta és de “hoja de lata”.
