Grecs i romans ja coneixien els codonys, que van arribar del pròxim Orient (creix espontàniament a Pèrsia i Armènia). En arribar la tardor es presenten als mercats i perfumen les parades de fruita. És una fruita molt aromàtica i, de fet, hi ha cases on en posen als calaixos de la roba per tal de perfumar-la. A la Segarra les fan bullir amb vi negre i sucre i són un mos deliciós. El plat és antic perquè ja el trobem en els Escrits mèdics (començament del XIV) d’Arnau de Vilanova:
Com deu hom menjar les fruytes pòntiques, axí com codonys o permanys. E, per tal, codonys e permanys deuen ésser cuits en brou ben gras ans que hom los menuch, ho en pasta ab carn, ho, si més plau a hom, deu-los hom coure sotz les brases ho e·l forn (e açò val més), e pot-los hom coure en vi fort; mas assades ho cuytes en vi fort, restrenyen més que si eren cuytes en brou ben gras.
Codonys al vi
Ingredients (4 racions): 4 codonys, vi negre i sucre.
Preparació: de primer pelarem els codonys, els farem a gallons gruixuts, els traurem el cor, els posarem en una cassola, els cobrirem amb vi i ho deixarem al foc. Ho ensucrarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. al cap d’uns tres quarts d’hora, quan hi haurà poc de suc, ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi podem afegir un canonet de canyella o una pela de llimona.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
