Dos-cents catedràtics de 101 universitats i 24 països diferents han dirigit sengles cartes als presidents espanyol i català -Pedro Sánchez i Salvador Illa, respectivament- per exigir-los una actuació immediata en favor de la llibertat del raper català Pablo Hasél, nom artístic del lleidatà Pablo Rivadulla Duró.
La missiva -que és una continuació d’un altre escrit enviat el febrer passat- ha estat impulsada pels catedràtics emèrits Dominic Keown i Henry Ettinghausen —de les universitats de Cambridge i Southampton— amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el Pen Club Català i la Comissió de la Dignitat. Entre els signants hi ha l’exrector de la universitat de Glasgow Aamer Anwa o l’arqueòleg Eudald Carbonell.
“Un delicte sense cabuda en una democràcia”
La carta recorda que el passat 15 de febrer l’artista de hip-hop va complir el seu cinquè any de presó al centre penitenciari de Lledoners, al Bages, i que encara s’enfronta a catorze mesos més de presó. El motiu principal del seu empresonament és la calúmnia, en piulades i cançons, contra la Corona i les institucions de l’Estat, “un delicte -afirmen- no té cap mena de cabuda en una democràcia segons les Nacions Unides”.
En aquest aspecte recorden a Sánchez i Illa que organitzacions de drets humans, com ara Amnistia Internacional, així com diversos experts legals destacats a l’estat espanyol, han criticat l’empresonament de Hasél com “una clara negació de la llibertat d’expressió i un abús dels drets humans”.
La carta, que no especifica cap via concreta per efectuar el seu alliberament i el mateix Hasél s’ha pronunciat diferents vegades en contra de demanar l’indult, conclou: “En nom d’aquests acadèmics d’universitats distingides internacionals, us instem a reflexionar sobre la vergonyosa anormalitat que suposa el continuat empresonament del cantant. Li demanem, senyor president, que prengui tots els passos necessaris per assegurar la llibertat immediata del senyor Pablo Hasél”.
Empresonat per les lletres de les cançons
Pablo Hasél va ser detingut pels Mossos d’Esquadra el 16 de febrer del 2021, que van assaltar el campus de la Universitat de Lleida on s’havia tancat, i empresonat aquell mateix dia i no està prevista la seua llibertat fins al 2027. Mesos abans havia estat condemnat per l’Audiència Nacional espanyola pels delictes de calúmnies contra la Corona i apologia del terrorisme pels continguts de les lletres d’algunes de les seues cançons. Un fet, el considerar la lletra d’una cançó -i per tant un text de ficció- com un motiu delictiu que només té un altre precedent, el del músic mallorquí Valtonyc, que va ser també condemnat pels delictes d’amenaces i calúmnies a la Corona i que va exiliar-se a Bèlgica per evitar el seu empresonament.
Aquests o altres articles penals no s’han aplicat de forma tan contundent contra cap altre músic, per exemple, a bandes d’ideologia nazi que utilitzen la música per a estendre discursos d’odi.
