La Junta de Districte d’Abastos, a València, celebrada ahir tenia un punt a l’ordre del dia com a mínim cridaner: la presentació d’una moció de Compromís demanant el cessament immediat del seu president, el regidor de Grans Projectes José Marí Olano, autèntica mà dreta de l’alcaldessa María José Catalá.
En realitat, Olano fa mesos que es troba en el punt de mira de l’oposició pels seus vincles amb empreses que han obtingut contractes milionaris amb el consistori i per actituds de “menyspreu” amb el moviment veïnal. El PSPV va arribar a descriure’l com a “l’aconseguidor” de Catalá i el va comparar amb Alfonso Grau, imputat pel cas Taula durant el mandat de Rita Barberá. Tampoc és la primera volta que li demanen la dimissió i, amb la còmoda majoria absoluta de la coalició entre PP, Vox i els dissidents expulsats de Vox, no hi havia cap perill que la moció de Compromís prosperara.
En canvi, Olano va preferir estalviar-se la bronca i absentar-se de la Junta. L’argument esgrimit -tenia una reunió a Madrid amb el tinent d’alcalde de la ciutat Francisco de Borja Carabante. Els valencianistes, però, sospiten que és una “reunió inventada”, ja que en l’agenda pública de Carabante -a priori obligatòria segons les normes de Transparència- no figura cap reunió aquell dia i parlen de “menyspreu al veïnat” i “boicot als òrgans participatius”, en paraules de la regidora de la formació, Lluïsa Notario.
Siga una excusa o siga que el regidor de Madrid és poc escrupolós amb la normativa de Transparència, l’actitud d’Olano de “no deixar-se veure” comença a recordar l’actitud de Carlos Mazón durant el llarg any que hi va haver entre el desastre de la dana i la seua definitiva dimissió.
Però, què ha canviat perquè de sobte la majoria absoluta ja no siga blindatge suficient davant els dards de l’oposició i el moviment veïnal? Probablement, la seua implicació en la presumpta trama de creació de places públiques ad hoc per col·locar personal de confiança del PP a l’Ajuntament de València i al Port, que els valencianistes han batejat com “cas Clientelisme”.
Els àudios on pot sentir-se al mateix Olano explicant com s’han de crear les places “fantasma” per “encàrrec de Catalá” es troben en mans de Fiscalia que està estudiant si inclou el regidor en la causa oberta per aquest cas.
Correus incriminatoris
De fet, les proves sobre la trama per, presumptament, col·locar dues persones de confiança del PP acomiadades per la privatització de la Marina, mentre la resta de la plantilla perd la faena, segueixen acumulant-se.
Ara són uns correus interns del Port de València on la cap de Recursos Humans de l’organisme recomana a la seua presidenta Mar Chao, que les bases dels requisits per accedir al lloc de treball no les redacte “en primera persona”, ja que tant ella com el director del port són “alts càrrecs, fet que implica que esteu sotmesos a mandat i açò us impedeix participar directament en els processos de selecció”. Anteriorment, en un altre correu ja havia advertit de les “debilitats del procediment” de la creació d’aquestes places.
Per a la portaveu de Compromís a València, Papi Robles, aquests correus “confirmen exactament el que hem estat denunciant i ha portat davant la Fiscalia. No estem parlant d’irregularitats puntuals ni d’errors administratius, sinó d’un procediment dissenyat per fer places a mida i garantir la recol·locació de determinades persones dins de l’estructura pública”.
