“Beatus vir qui non abiit in consilio impiorum, et in via peccatorum non stetit, et in cathedra pestilentiæ non sedit” / “Benaurat l’home que no viu entre consells dels impius ni en el camí del pecat, ni s’asseu en selló pestilent”. Així comencen els salms bíblics. Que algun sentit han de tindre, sobretot per als creients. La Bíblia és el llibre més llegit de la Història, a bona distància d’entre d’altres, el Llibre Roig de Mao, Harry Potter o el Quijote…
No sabem si el jutge Peinado s’ho ha llegit. El jutge acusa Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez, sense proves, cosa que ja és tindre barra i careto. Després de dos anys d’investigació prospectiva (investigació a futur basada en hipòtesis) sense trobar res, l’acusa de presumpta corrupció quan no hi ha botí per part d’ella, no hi ha negoci ni apropiació ni lucre personal. “La Unidad Central Operativa (UCO) de la Guardia Civil no ha encontrado ‘movimientos’ sospechosos en la cuentas de Begoña Gómez, esposa del presidente del Gobierno, Pedro Sánchez. Así consta en un nuevo informe enviado al juez Juan Carlos Peinado” (El País 25-05-26). En fi… Cas semblant al seguit contra Mónica Oltra al País Valencià; sense proves l’acusen i la mantenen en standby, fora de la política. Que és el que volien. “No hi ha cas, és una persecució judicial i política inassumible en un Estat de Dret”, ha deixat dit la diputada Àgueda Micó; exactament igual com danyar la imatge del President de Govern a través de perseguir la dona i família. I alguns jutges s’hi sumen. Inaudit!
“Non sic impii, non sic: sed tamquam pulvis quem proicit ventus a facie terrae” / “No així els impius, no, no!, que són com la palla que s’emporta el vent de la faç de la terra…” La mateixa Bíblia assenyala el camí dels impius, dels pecadors, dels impresentables. No sabem si el jutge Peinado s’ho haurà llegit; o els magistrats de l’Audiència Provincial de València. (Perquè hi ha jutges que tanquen Isabel Pantoja, però absolen o aparten de causa a la Infanta pels mateixos fets; jutges que sentencien “in vigilando” a José Antonio Griñán, expresident de la Junta d’Andalusia, però absolen per la mateixa causa els presidents Esperanza Aguirre o Rajoy; jutges que condemnen a Ricky Costa pel cas dels trages i absolen Paco Camps per la mateixa causa…).
Aquí, pel que es veu, es tracta de fer cadascú la seua, independentment del càrrec que u ostenta, i al qual es deu. Per exemple, Donald Trump, en un acte irreverent, suplanta Jesucrist, però diu que qui està en fora de joc és el Papa de Roma per haver criticat l’acte de suplantació de Crist. Feijóo diu que Sánchez representa la corrupció supina, sense vore al seu costat o al seu darrere el narcotraficant Marcial Dorado, o a Rajoy, Bárcenas, la policia patriòtica del PP, Montoro, Rato, Zaplana, i tota la saga valenciana… Ábalos o Zapatero deien que eren socialistes, i Juan García-Gallardo, exvicepresident de Castella-Lleó per Vox, proclamava que “a este paso, Vox quedará como el plan de pensiones de Abascal”… No acabaríem mai de portar cites compromeses.
“Déu els cria, i ells s’ajunten”, diu la paremiologia tradicional. En este cas, veiem narcotraficants, polítics, jutges…, tots en comandita, sense vergonya, sense una mínima consideració al que diran…: “com més grossa la diga o faça, més enrenou alçaré (contra el rival)”; sense pensar-s’ho dos vegades, ja siga un polític gens transparent però acusador contra l’altre, ja siga un jutge que està per a què el jutgen, ja siga un ciutadà, en un Estat de Dret, que vota partits que van contra els seus propis drets… “Beatus vir qui in cathedra pestilentiæ non sedit”…






