Víctimes de l’accident del metro del 3 de juliol del 2006 i de la dana del 29 d’octubre del 2024 s’han reunit aquest divendres, en el 20è aniversari del sinistre ferroviari, per a denunciar conjuntament el “maltractament institucional” que han patit i pateixen, i per a agrair el suport de la societat valenciana en les seues respectives lluites per a rebre veritat, justícia i reparació.
L’homenatge, “emotiu i senzill”, s’ha celebrat al costat del monument instal·lat sobre la corba on, a les 13.03 hores d’aquell fatídic dia, el descarrilament del metro va provocar la mort de 43 persones i que altres 47 resultaren ferides.
Durant l’homenatge, que ha començat just a l’hora en què es va produir la tragèdia, Rosa Garrote, la presidenta de l’Associació Víctimes del Metro 3 Juliol (AVM3J) ha fet balanç dels vint anys de lluita i ha establit un paral·lelisme amb la lluita que afronten els afectats per la dana quasi dos anys després de la catàstrofe del 2024.
En el seu discurs, Garrote ha agraït a totes les persones i associacions que els han acompanyat en els vint anys de lluita, tant a les concentracions que han celebrat a la plaça de la Mare de Déu de València com en altres moments, i ha valorat especialment la presència de les víctimes de la dana. “Hui és una reunió de vells i nous companys de viatge. Ens entristeix que, vint anys després, aquestes associacions es vegen en una situació tan similar a la que vam viure el 2006”, ha apuntat.
Després de l’ofrena floral i dels tres minuts de silenci, hi ha hagut un llarg aplaudiment per part de les persones que hi han acudit a donar-los suport. A més, en la commemoració també ha participat el cantautor Pau Alabajos, que ha interpretat la cançó “Línia 1”, dedicada a les víctimes del metro, en una versió adaptada per a la dana.
A l’acte, al qual han assistit representants de les associacions majoritàries de víctimes de la dana, que va causar 232 morts, també hi ha hagut presència institucional i política, com ara la ministra i líder del PSPV, Diana Morant; el vicepresident i conseller d’Infraestructures, Vicente Martínez Mus; la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé; el gerent de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV), Alfonso Novo, i regidors de l’Ajuntament de València. Així mateix, també hi ha acudit l’exvicepresidenta de la Generalitat i candidata de Compromís a l’alcaldia de València, Mónica Oltra.
“Tragèdies evitables”
“Ens consolava pensar que havíem posat la llavor perquè mai més cap col·lectiu haguera de patir el maltractament institucional al qual es va veure sotmesa la nostra associació. Però, lamentablement, veiem que estàvem equivocats i que la història es repeteix”, ha manifestat la presidenta de l’AVM3J.
Garrote ha remarcat que a les víctimes del metro i a les de la dana els uneixen “moltes coses més enllà del dolor personal”. “Ens uneix la necessitat de saber la veritat, d’entendre per què van morir els nostres éssers estimats en una tragèdia que es va poder evitar. En el nostre cas, amb una simple balisa; en el cas de la dana, simplement enviant un missatge d’alerta. Així de fàcil. Tragèdies evitables“.
A més, ha recordat la “nefasta gestió posterior” tant en l’accident de metro com en la dana. “Tots hem patit primer la indiferència dels nostres governants i, després, l’insult, acusant-nos d’estar polititzats, de voler danyar la seua imatge, de tindre interessos ocults… No volen entendre que la nostra única intenció és que es depuren les responsabilitats per la mort dels nostres familiars i, sobretot, que no torne a passar. Els minuts de silenci van dedicats a 43 més 230 morts“, ha subratllat.
Garrote ha assenyalat que, finalment, “es va canviar la veritat oficial establerta pels dirigents del Partit Popular valencià, que el mateix dia 3 de juliol ja deien que l’accident havia estat inevitable i imprevisible, que l’únic responsable era el conductor. Tant la comissió de recerca del 2016 com la sentència del 2020 van donar validesa a la nostra lluita. Catorze anys després, la part positiva de la sentència del 27 de gener del 2020 és que ens va donar la raó“, ha reivindicat.
L’AVM3J, plega
D’altra banda, Garrote ha afirmat que els objectius de l’associació AVM3J estan pràcticament aconseguits, ja que només faltava la reparació del monument, que s’ha dut a terme els últims mesos. Ara, només queda pendent incloure en l’obra una “part digital” sobre l’accident. Per tant, “el final de l’associació es veu cada vegada més a prop”.
“Ens hauria agradat que el final arribara amb una altra novetat: que cap associació de víctimes es vera menyspreada pel govern. Ens dol que la nostra lluita i dolor no haja servit per a evitar aquest maltractament a associacions que prenen el relleu en la mobilització ciutadana. Però marxem amb la consciència tranquil·la d’haver fet tot el que era a la nostra mà i amb la satisfacció d’haver posat tota la nostra obstinació i esforç a intentar construir una societat millor”, ha afegit.
Per part seua, la portaveu d’AVM3J, Beatriz Garrote, ha assegurat que el 20è aniversari és “un bon moment per a mirar enrere” i recordar que les víctimes del metro, “després d’una llarga travessia en el desert”, han aconseguit “derrotar la versió oficial que l’accident era imprevisible i inevitable, i demostrar totes les deficiències que hi havia en matèria de seguretat i, sobretot, el tracte tan indecent que va tindre el govern valencià de Camps i posteriorment de Fabra”.
“Una lliçó per a tota la societat”
L’Associació Víctimes Mortals DANA, representada per Rosa Álvarez, ha asseverat que els damnificats per l’accident de Metrovalència van donar una lliçó a tota la societat valenciana, i ha lamentat que “els únics que no l’han après” són els responsables del Consell amb “una gestió criminal i el maltractament posterior”.
Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació Víctimes de la Dana 29 d’Octubre 2024, ha recalcat que les víctimes del metro són “referents” i “exemple de dignitat” per als afectats per la dana, davant d’un Consell “negligent” que es va dedicar, a parer seu, tant el presidit per Carlos Mazón com l’actual de Juan Francisco Pérez Llorca, “a insultar, manipular i intentar esborrar tot rastre de responsabilitat i no assumir-ne la pròpia”.
Així mateix, Gradolí ha reivindicat que “la ciutadania ha après que, quan es té la veritat, es pot aconseguir el que siga. I ho aconseguirem amb l’exemple que ens han donat les víctimes del metro”.
