Quin model d’agricultura i alimentació estem finançant amb diners públics? A qui beneficia? Pot la compra d’aliments per part de les administracions convertir-se en una eina útil per a garantir drets o
enfortir l’agricultura llauradora i familiar?
Aquestes són només algunes de les preguntes que han travessat aquest dijous la primera jornada del Fòrum Internacional de Compra Pública Alimentària: reptes i oportunitats per a l’agricultura llauradora i familiar. La segona serà en línia, a causa de l’activació de l’alerta roja per pluges al País Valencià.
Aquest esdeveniment, organitzat pel Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) i la Fundació Mundubat, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV), parteix d’una triple premissa: les decisions sobre què es compra, a qui es compra, i sota quines condicions tenen conseqüències sobre els sistemes productius, els territoris, la salut, el medi ambient i els drets humans.
Sarai Fariñas, responsable de Compra Pública Alimentària en CERAI, ho defineix de manera clara: “El Fòrum es va començar a gestar amb la idea que, quan parlem de les compres que realitzen les administracions públiques per a alimentar a persones que no poden decidir què menjar, en una escola, un hospital o una residència, aquestes han de garantir l’accés a una alimentació adequada i respectuosa amb els drets humans”.
Precisament, la lògica de la demanda es basa en aplicar la Declaració de l’ONU sobre els drets dels llauradors i altres persones que treballen en les zones rurals (coneguda com a UNDROP per les seues sigles en anglés).
Avanços insuficients
En l’Estat espanyol es destinen al voltant de 3.000 milions d’euros a la compra pública alimentària i no hi ha constància que aquestes compres s’estiguen realitzant de forma generalitzada amb criteris de sostenibilitat. Els últims decrets, tant el de menjadors com el de residències, l’aprovació de les quals està pendent, suposen, expliquen des de CERAI “un avanç en establir uns percentatges mínims de productes frescos, de temporada, ecològics i adquirits a través de canals curts de comercialització, però encara no és suficient. El Fòrum pretén ser també un espai de sensibilització respecte a aquest escenari”.
La inauguració de l’acte ha comptat amb la participació de Lynnette Neufeld, directora de la Divisió d’Aliments i Nutrició de la FAO. En un diàleg moderat per Txaran Basterrechea, president de CERAI, Neufeld ha defensat el paper de la compra pública per a fer efectiu el dret a l’alimentació.
La jornada ha continuat amb un debat internacional sobre la capacitat de la compra pública alimentària sostenible per a transformar els sistemes alimentaris. Representants d’organitzacions llauradores i organismes internacionals de l’Estat espanyol, França, el Brasil, Itàlia i la Comissió Europea han abordat durant el matí les oportunitats i obstacles que afronta l’agricultura familiar per a accedir als mercats públics.
Entre les qüestions plantejades per les veus participants, ha destacat la necessitat de revisar els models de contractació per a evitar que aquests excloguen de les licitacions a xicotetes explotacions, cooperatives i altres actors de l’economia social i llauradora.
“La compra pública alimentària representa un mercat d’enorme dimensió: cada any es destinen al voltant de 24 bilions de dòlars a l’alimentació escolar a tot el món, generant mercats estables que poden contribuir a transformar els sistemes alimentaris. No obstant això, les quotes o reserves de mercat són insuficients per a garantir la participació de l’agricultura familiar i dels xicotets productors”, ha assenyalat Pilar Santacoloma, representant de la Divisió de Nutrició i Seguretat Alimentària, FAO.
Perquè aquests actors puguen incorporar-se de manera sostenible a la compra pública és necessari identificar i abordar les barreres a les quals s’enfronten i enfortir tant l’oferta com la demanda. “Això implica millorar les capacitats de les administracions per a dissenyar i gestionar les contractacions, però també facilitar l’accés dels xicotets productors a finançament, assistència tècnica i investigació. Perquè la compra pública pot contribuir a transformar els sistemes alimentaris quan s’articula amb polítiques públiques nacionals i locals i amb mesures concretes d’enfortiment de les capacitats tant dels qui compren com dels qui produeixen”, ha comentat Santacoloma.
Del menjador escolar a les polítiques públiques
La compra pública alimentària té un impacte sobre la vida quotidiana. Les administracions decideixen quins aliments arriben a centres educatius, hospitals, residències o altres espais públics i sota quines condicions es produeixen i distribueixen.
Per això, des de l’organització del Fòrum plantegen la necessitat de superar una visió de la contractació pública centrada únicament en el preu. L’objectiu és avançar cap a models que implementen criteris socials, ambientals, territorials i de drets humans.
El Fòrum continuarà aquest divendres amb la segona jornada, en format en línia, centrada en les experiències regionals i municipals, els plecs i la coherència polític-territorial, l’educació i la transició alimentària i els drets humans en les cadenes globals de subministrament.
La trobada conclourà amb la presentació del Manifest de València sobre Compra Pública Alimentària (CPA) vinculada a agricultura familiar i llauradora. Aquest arreplegarà totes les propostes treballades durant les dues jornades per a aconseguir models de compra pública alimentària més justa, sostenible i transformadora.
