L’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre del 2024 ha celebrat una assemblea local i jornada de debat a l’Auditori de Massanassa, amb més d’un centenar de persones sòcies, col·laboradores i veïnes que han participat en una trobada centrada en la necessitat de “conéixer el territori per a saber habitar-lo” i previndre futurs riscos i emergències i en la qual han demanat una “consciència metropolitana” allunyada de la “tutela” de la ciutat de València sobre l’Horta Sud.
La jornada, celebrada després de la inauguració de l’exposició ‘Un any de la DANA’ de la Unió de Periodistes, forma part del cicle de xarrades i espais de reflexió que l’associació està desenvolupant en els municipis afectats “per a reforçar la participació ciutadana, compartir experiències i construir col·lectivament propostes de futur des del territori”, segons ha informat l’entitat en un comunicat.
La presentació va ser a càrrec de Pilar Tormo i de la presidenta de l’associació, Mariló Gradolí, mentre que la taula de debat va comptar amb la participació de l’activista veïnal Empar Puchades, el geògraf i professor de la Universitat de València Iván Portugués i el sociòleg i catedràtic emèrit Antonio Ariño, amb moderació de Sara Carretero Moreno.
Durant la trobada es va insistir en la necessitat de construir una “vertadera consciència metropolitana” basada en la igualtat entre territoris i no en relacions “de subordinació o tutela” des de la ciutat de València cap als pobles de l’Horta Sud.
L’horta com a protecció natural
Les persones participants van defensar la necessitat de “repensar” la relació amb el territori “des del respecte a l’horta, als espais agrícoles i als entorns naturals que aporten qualitat de vida, cohesió social i també seguretat enfront de fenòmens extrems, absorbint i laminant l’excés d’aigua”.
En aquest sentit, diverses intervencions van alertar sobre la “falta de sensibilitat territorial i ambiental” de determinades polítiques urbanístiques “impulsades recentment des de l’Ajuntament de València amb María José Catalá, especialment quant a la protecció de l’horta i a la mirada cap als municipis metropolitans i les persones que els habiten”.
La vicepresidenta de l’associació, Empar Puchades, històricament vinculada a la defensa de l’Horta des del moviment veïnal de Castellar-l’Oliveral, va apuntar que “el territori té memòria” i que moltes de les conseqüències de la dana “no poden desvincular-se de dècades de transformacions urbanístiques i infraestructurals que han ignorat la realitat física i hidrològica del territori”.
Per part seua, Iván Portugués va aportar una mirada tècnica sobre les transformacions metropolitanes i els efectes de les grans infraestructures sobre el risc d’inundació, incidint en la necessitat d’incorporar “coneixement científic, planificació territorial i memòria històrica en les polítiques públiques”.
Antonio Ariño va reflexionar sobre la resposta col·lectiva davant la dana i sobre la necessitat de reforçar els vincles comunitaris, la cultura de la prevenció i la participació ciutadana “com a eines fonamentals davant un context de canvi climàtic i d’emergències cada vegada més freqüents”.
Durant el debat es van abordar qüestions com la pèrdua de memòria del territori, la relació entre urbanisme i risc, la necessitat d’educació i consciència ambiental o la importància d’escoltar el coneixement de les persones que habiten els territoris afectats.
L’associació va reivindicar també la necessitat que les administracions incorporen criteris científics i tècnics en la presa de decisions, així com una mirada metropolitana basada en la cooperació, la seguretat compartida i el respecte als equilibris territorials.
