Parlar de la guerra quan una es considera pacifista, resulta complicat. I no per manca d’arguments i coneixements sobre l’assumpte; sinó per la falta d’atenció que troben persones com Eirene, quan s’expressen sobre el tema; cosa que sol passar molt sovint davant d’un auditori faltat de coneixements sobre les conseqüències reals i negatives d’una guerra.
S’havia educat en els principis de la no-violència; de propagar la pau a tot arreu, i així ho expressava constantment, car des de ben jove negava que la violència i, principalment la guerra, fos una solució a les desavinences entre humans.
S’havia informat de ben jove sobre els ideals i filosofies dels pacifistes més coneguts i havia assumit el fet de defensar la pau, tant entre la gent pròxima com a través de cançons compostes per ella mateixa, que interpretava a la guitarra en dies de festa quan s’hi reunia amb els amics i amigues, sense ànim de protagonisme ni res que la conduïra a una professionalitat com a música.
Havia analitzat tot el que fa referència als elements que provoquen aquest conflicte i hi havia arribat a la conclusió que l’origen i causa d’un enfrontament bèl·lic entre pobles ve d’aquells i, és innegable, els quals acumulen avarícia i odi. Hi són els que pel motiu d’arribar a augmentar el màxim poder polític, territorial o econòmic hi són capaços d’agredir al seu, diguem-ne contrincant, en benefici propi, sense importar el sacrifici, àdhuc del seu propi poble i el del poble de l’altre. Hi són els que provoquen l’odi entre pobles.
Eirene era una pacifista convençuda, i per això descartava tenir exèrcits. N’era conscient que de vegades el seu país havia sofert agressions d’altres exèrcits, des de fora o, des de dins com en la guerra civil als anys trenta en la qual l’exèrcit constitucional havia defensat el país i els seus habitants.
Però també valorava la consigna que si des d’antuvi una societat és capaç d’afeblir els problemes que enfronten els ciutadans o països entre si, posteriorment els conflictes s’esvaeixen pacíficament des de l’enteniment i les solucions en benefici de tots els participants.
Si no és així, i constatant tots els fets ocorreguts durant segles, la violència arracona la pau i el desastre més espantós impera en la societat.
Eirene sabia dels efectes que provoca una guerra; també dels ciutadans que no ho sospesem quan la nostra societat viu immersa en un temps de pau i tranquil·litat. Perquè és molt satisfactori per a una part important de la societat saber-se protegida per unes forces militars, que segons consta en els principis fundacionals de qualsevol país vetllen per la nostra seguretat. El que no ens diuen és que en cas de conflicte ho paguem totes i tots; el suposat enemic i nosaltres mateixos. I ho paguem amb la vida dels nostres conciutadans, amb la vida de les nostres famílies i, amb la nostra pròpia vida.
Per això, Eirene, recordava tots aquests fets sempre que es parlava de la guerra, en les reunions de família o entre amics, quan en qualsevol època esclatava un conflicte encara que fora a l’altra part del món.
Ho recordava amb arguments contundents: Com és possible assassinar éssers de la nostra mateixa espècie? Com és possible afirmar que les guerres alliberen el planeta d’habitants i que gràcies a això ens podem repartir d’una manera més compensada el territori de cada continent? Quines barbaritats són aquestes?
Ella sabia de fets criminals comesos pels mateixos militars a Gaza, – bales disparades per franctiradors al front de les xiquetes i xiquets palestins -, sí, quina animalada, veritat?
Violacions de xiquetes i dones, fins i tot dones embarassades en països com Sudan o Senegal. Bombardeigs a un teatre a Ucraïna, el qual l’ocupaven en aquell moment unes tres-centes persones que s’havien aixoplugat fugint dels bombardejos.
Destrucció total de poblats al Vietnam, amb habitants en eixe moment ocupant la població o, sense anar més lluny, Guernica o els bombardejos, per a simplement comprovar els resultats i efectes de les bombes llançades des d’avions en pobles habitats de la comarca del Maestrat l’any 1938.
Desplaçaments de poblacions fugint de la destrucció. L’economia malmesa i el caos que provoca: fam, misèria… mort.
A títol individual el resultat pot ser moltíssim més impressionant, com la pèrdua de membres del cos: cames, braços, ulls… Una pel·lícula que reflecteix tal escenari és “Johnny va agafar el seu fusell” on es reflecteix la magnitud dels efectes ocasionats en un soldat que ha rebut l’impacte d’una bomba durant la Primera Guerra Mundial.
Eirene sabia del benefici econòmic que treuen d’una guerra certs sectors, i també polítics sense escrúpols que veuen incrementats els seus vots electorals, efectuats per una societat ignorant o, no ho dubtava, uns votants conscients del poder econòmic que podria aconseguir el seu líder i ells mateixos a través de la política de la guerra.
Actualment, ho vivim: la guerra ocupa molts territoris i temem que s’estenga més enllà dels seus límits.
Sabem que en el món actualment governen sectors que són capaços de dur-nos a conflictes dels quals se n’aprofiten per a ascendir i ocupar el poder al seu país i també d’arribar a envair i sotmetre poblacions d’altres països en benefici propi.
Podem viure d’esquena a tot açò, a la guerra; distanciar-nos dels seus efectes.
Podem no voler veure les atrocitats que ocasiona; però hem de tindre en compte que ens pot esguitar. Que una guerra en el nostre país és possible o bé per la invasió d’altre estat o pot ser provocada per un sector de població del nostre territori.
Eirene ho tenia molt present: “Des de la pau construïm la pau” i recordava una cançó, aquella que parla del soldat universal, que segons diu la seua lletra, eixe soldat és el culpable de tot. De tot el que significa una guerra, i tant, com que sense ell les guerres no existirien i els malfactors s’ho pensarien abans d’enfrontar-nos a la mort.
