L’alcalde d’Utiel (la Plana d’Utiel-Requena), Ricardo Gabaldón, ha declarat aquest dijous com a testimoni al Jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024 que si no arriben a tancar l’Institut d’Educació Secundària (IES) de la localitat, ” hi hagueren mort alumnes i els pares” que els hagueren anat a buscar, ja que el desbordament del Magre es va produir “en qüestió de minuts”.
Així ho ha declarat Gabaldón, del PP, aquest dijous al jutjat, el primer que obri les rondes de d’alcaldes de municipis afectats per la dana que compareixeran davant la magistrada instructora que investiga la gestió de les riuades. Utiel va ser la primera localitat que va patir les conseqüències de la dana del 29O, on sis dels seus veïns van perdre la vida.
Gabaldón ha assegurat que, amb anterioritat al 29O, no va rebre cap comunicació de cap institució avisant o preveient el que podria passar. Quan l’alerta va canviar de taronja a roja a mitjan matí, des d’Utiel ho van traslladar a la població per ràdio i xarxes socials.
Segons ha indicat en la declaració, en eixa jornada hi havia alerta taronja i eixe mateix dia es va posar en contacte amb l’alcaldessa de Requena i amb tots els centres educatius d’Utiel, on tots van estar d’acord que era millor suspendre les classes. Això va ser a les 7.15 hores, per la qual cosa ningú va acudir als centres en eixa jornada.
Aquesta actuació contrasta amb la de la Conselleria d’Educació -llavors dirigida per l’actual conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira– que no va emetre cap ordre de tancament de centres educatius al llarg de tot el dia ni va informar els equips directius dels riscos que corrien. De fet, el director de l’IES de Xest va morir quan tornava a casa en cotxe després de tancar el centre davant el risc evident dels desbordaments.
Reunions anul·lades i Cecopal
L’alcalde ha explicat que a Utiel plovia, així que l’ajuntament va començar a suspendre qualsevol activitat a partir de les 9:30. També va anul·lar un desplaçament a València per reunir-se amb el secretari autonòmic d’Infraestructures. Ha detallat que van continuar treballant en el consistori i mitja hora després va convocar el Cecopal per a les 13h i van estar veient el pla d’inundabilitat.
La Policia Local en eixe moment ja anava tallant l’accés a túnels i ponts. D’acord amb la seua declaració, en altres ocasions s’ha desbordat el riu. De fet, eixe pla d’inundabilitat contempla 89 centímetres però no els 3 metres que va acabar creixent, alguna cosa que “no era imaginable”. “Si no arribem a tancar l’institut hagueren mort alumnes i pares que hagueren anat per ells. Eixa mesura ens va ajudar a prendre altres per instint”, ha precisat.
Preguntat per si en eixa jornada li va telefonar el llavors president Carlos Mazón, ha dit que recorda les trucades que va fer ell, i ha aportat les telefonades eixints del telèfon corporatiu de la Diputació (és diputat provincial). Les entrants només es poden facilitar per ordre judicial i ha autoritzat la jutgessa reclamar-les a la companyia.
Activació de la UME
En eixir del Cecopal ja van començar a telefonar al 112 i “a tot aquell que créiem que ens podia ajudar”. Així, davant la situació, la qual cosa va demanar, sobretot, va ser l’activació de la Unitat Militar d’Emergències (UME).
Gabaldón ha assenyalat que la exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, -investigada en la causa- i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, li van atendre totes les telefonades. També va parlar amb el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, i amb el cap de bombers del Consorci, José Miguel Basset, ja a la vesprada, a partir de les 14h.
Gabaldón ha indicat que les previsions eren d’uns 60 litres/metre quadrat de pluges però van caure uns 300, a més de que en la zona desemboquen una sèrie de rius i barrancs que fan que tot l’aigua confluïra en el municipi. De fet, ha subratllat que ara sap “per què se’n diu la rambla a la rambla”. Com conseqüència, tots els barris estaven aïllats de fora de la ciutat i els propis barris entre si.
L’alcalde ha recordat que els van traslladar que enviaven helicòpters, però al poc temps li van comunicar que era impossible. El consistori va posar dos centres per a atendre les persones rescatades en una jornada en la qual les comunicacions van caure, encara que el seu telèfon sí que funcionava.
A la vesprada/nit va baixar el nivell de l’aigua i ja sobre les 21.30 hores van comprovar que el panorama era “desolador”. No obstant això, en eixe moment va arribar la segona avinguda d’aigua i es van haver de refugiar en un segon pis d’un restaurant. De matinada, cap a les 3 o les 4, van ser al centre social amb els rescatats i van romandre allí fins a les 6.00 hores.
