“No és funció dels consells de zona bàsica de salut decidir, per exemple, canviar el nom del centre de salut o augmentar una prestació” o “hi ha col·lectius que aprofiten per a fer constar en l’acta assumptes que no procedeixen”. Aquestes cites, extretes d’una directriu de la Direcció General d’Atenció Primària remesa el passat 11 de març a tots els departaments de salut ha fet saltar les alarmes de les associacions veïnals de la ciutat de València que han mostrat la “seua profunda preocupació” i han sol·licitat formalment a la Conselleria de Sanitat que aclarisca i rectifique “qualsevol instrucció que puga interpretar-se com una limitació del dret de participació, de la llibertat d’expressió o de la capacitat de deliberació d’aquests òrgans”.
Els Consells de Salut Bàsics estan reconeguts pel Decret 47/2023 del Consell com a “òrgans permanents, intersectorials i amb independència funcional destinats a fomentar l’acció comunitària en salut” i són un espai de participació ciutadana en l’àmbit de la salut i l’atenció primària recollits en el Pla valencià de Salut i en l’Estratègia de Salut Comunitària, que situen la “governança participativa i la implicació de la ciutadania com a elements fonamentals per a garantir polítiques públiques eficaces i equitatives”.
Aquesta premissa parteix de les recomanacions d’organismes internacionals, incloent la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) que en la seua Carta d’Ottawa defensa l’apoderament de les comunitats i l’existència de mecanismes reals de participació social en matèria de salut. Aquest esperit queda recollit en el marc normatiu valencià, que reconeix que la salut depén de “factors socials, econòmics, ambientals i comunitaris, i que la participació ciutadana constitueix un principi rector del sistema públic de salut”.
Limitar la participació ciutadana
Per aquest motiu les associacions veïnals de València que participen als Consells de Salut Bàsics veuen amb preocupació que des de la Conselleria es vulga “impedir que els consells puguen debatre, reflectir o traslladar preocupacions relacionades amb l’estat dels centres de salut, l’accessibilitat sanitària, la falta de recursos, les llistes d’espera o la deterioració de l’atenció primària”, ja que suposa “convertir aquests òrgans en espais merament testimonials, buits de capacitat real de participació social”.
Per a les entitats ciutadanes, aquest posicionament suposa “un intent evident de censurar i limitar els debats dins dels òrgans de participació”, a més de “transmetre una visió restrictiva i incompatible amb l’esperit del Decret 47/2023 i amb els principis de participació comunitària promoguts per l’OMS”.
També recorden que aquesta instrucció es dona en un context de “deterioració progressiva de l’atenció primària, la falta de professionals, l’afebliment dels programes de prevenció i promoció de la salut i la creixent preocupació ciutadana pel futur de la sanitat pública”.
La sanitat valenciana se situa entre les que menor inversió pública per habitant reben en el conjunt de l’Estat, una situació que, segons denuncien, “està provocant una progressiva deterioració del sistema sanitari públic. En aquest sentit, alerten de l’increment de les llistes d’espera, dels temps de demora per a consultes i proves diagnòstiques, així com de les dificultats d’accés a l’atenció primària”, que és “la porta d’entrada al sistema sanitari públic i un pilar fonamental de la salut comunitària, així com de la participació ciutadana”.
Les associacions veïnals finalment recorden que tres anys després de l’aprovació del decret que regula aquests consells “només s’han constituït el 70% dels Consells de Salut Bàsics en tot el País Valencià”.
