L’Aliança d’Estudiants per l’Educació Pública del País Valencià (AEEP-PV) ha fet públic el seu manifest fundacional, titulat “Ell lloc del que és comú“, amb què anuncia la creació d’un nou espai d’organització estudiantil que naix amb la voluntat de defensar l’ensenyament públic i d’implicar-se en les mobilitzacions del sector educatiu.
El document explica que la iniciativa va sorgir “entre envelats i tendes, al centre de la plaça de la Mare de Déu de València, després de cinc setmanes de vaga del professorat”, i respon al suport a les reivindicacions dels docents i també a “una convicció més profunda: la necessitat de construir una eina pròpia amb què l’estudiantat puga organitzar-se, representar-se i actuar”.
El nou col·lectiu explica que es constitueix arran del que defineix com un “sentiment d’abandonament representatiu provocat pels sindicats estudiantils existents”. En aquest sentit, es presenta com una alternativa als “sindicats mediàtics que només intervenen quan la conjuntura els és favorable o quan el conflicte adquireix una elevada visibilitat pública, per a després desentendre’s dels centres educatius”. Uns centres que, per a l’AEEP-PV, són “el principal espai de socialització, l’origen de tota organització col·lectiva i el lloc on es construeixen les reivindicacions del professorat, de l’estudiantat i de tota la comunitat educativa”.
Els promotors asseguren que analitzen “amb esperit crític totes aquelles organitzacions que s’autoproclamen defensores dels drets de l’alumnat”, ja que “darrere de consignes, cartells i vídeos reivindicatius, s’hi identifiquen massa sovint dinàmiques subordinades a interessos facciosos i a estructures polítiques que absorbeixen i condicionen l’acció del mateix suposat sindicat”.
En aquest sentit, citen unes paraules de Simone Weil: “Gairebé per tot arreu, d’una manera o una altra, la funció del partit és fabricar passió col·lectiva”. D’aquesta manera, entenen que “la defensa dels drets de l’estudiantat acaba actuant únicament quan encaixa en la línia política de l’organització, convertint-se, de manera subtil però persistent, en una extensió juvenil del partit”.
Per això, consideren que “l’estudiantat, immers hui en el buit de la frustració i de la desafecció, es veu interpel·lat a articular una resposta col·lectiva, autònoma i conscient”. I afirmen, “des de l’emoció, però també des de la responsabilitat, la voluntat de construir, col·laborar i ajudar en la defensa d’una educació pública digna”.
L’AEEP-PV defensa “una educació pública que és fruit de dècades de lluites socials, conquerida amb la sang i la suor de la classe treballadora, i que hui pateix un infrafinançament crònic, amb una inversió que voreja el 4% del PIB, i també un procés continuat de precarització i privatització”. Unes polítiques que són “les que van conduir el professorat valencià a iniciar la vaga de l’11 de maig”, i les que també impulsen els promotors del col·lectiu a organitzar-se.
Així mateix, l’AEEP-PV veu “amb preocupació el creixement de l’onada reaccionària entre la joventut, alimentada per la mecanització de l’ensenyament, la progressiva desaparició dels espais de debat i la incapacitat del sistema educatiu per a fomentar el pensament crític”. Per això, aspira igualment a “construir un espai on el diàleg, la reflexió i la confrontació d’idees siguen possibles; un espai que permeta formar criteri propi i combatre la polarització des del coneixement i la participació”.
Finalment, l’AEEP-PV assevera que “la construcció d’una resposta col·lectiva no és només una opció, sinó una necessitat històrica davant la crisi de representació que travessa l’àmbit educatiu”.
En aquesta línia, indica que el col·lectiu naix d’una premissa de Paulo Freire: “Ningú allibera ningú, ningú s’allibera tot sol: els éssers humans s’alliberen en comunió”. Per això, l’Aliança d’Estudiants per l’Educació Pública vol ser “un espai d’organització, de solidaritat i de compromís sostingut amb la defensa de l’educació pública i amb la construcció d’un estudiantat conscient, crític i protagonista del seu propi futur”, conclou.
