Això és el que vaig pensar en vore la foto i el vídeo d’un policia tirant a terra d’una manera brutal una mestra jubilada. Era la raó de la força i de la bestialitat d’un agent de l’“ordre”, enfront de la dignitat d’una mestra, que representava la força de la raó i que estava exercint el seu dret de vaga i el seu compromís amb lluita per aconseguir unes millores laborals i una escola en valencià, per, així, atendre millor els alumnes. I és que com deia alguna pancarta de les manifestacions dels mestres valencians, “Els mestres, fent vaga, també eduquem”. És lamentable i escandalós que la policia es comporte com als anys 50, 60 i 70, quan per defensar els nostres drets a la Universitat, així com la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia, corríem davant dels grisos i érem apallissats per les forces repressores del règim franquista.
El mínim que hauria de fer el responsable d’aquest escamot policial, és dimitir immediatament, degut a la repressió exercida per aquest policia (i segurament per més agents que no ha captat la foto), davant la força de la raó dels mestres valencians.
He dubtat si encapçalava el meu article amb el títol que he posat, o bé el titulava: “El que pueda hacer, que haga”, la frase ignominiosa de l’expresident José M. Aznar. I és que el policia que tirà a terra, d’una manera bèstia, una mestra jubilada, estava seguint, al peu de la lletra, les paraules del senyor Aznar: “El que pueda hacer, que haga”. I tant com aquell policia va fer amb la mestra allò que podia fer, aprofitant-se de la seua força. No el que hauria d’haver fet, perquè li mancava la raó per fer el que va fer!!
Un altre títol que havia pensat per al meu article era: “Muera la inteligencia”, el crit, infame, atribuït al general Millán Astray, durant l’obertura del curs acadèmic a la Universitat de Salamanca, el 12 d’octubre de 1936. El rector, de la Universitat, Miguel de Unamuno, respongué al crit bèstia del general Millán, amb la seua coneguda frase: “Venceréis, pero no convenceréis”. També aquest agent de l’“autoritat”, tirant a terra aquella mestra, va guanyar, sí, però no va convèncer, perquè per a convèncer cal tindre la raó de la seua part i aquell policia no tenia ni la raó ni la intel·ligència per fer el que va fer. Només va tindre la força salvatge per tirar a terra una dona indefensa, però carregada de raó. I és que a la vida, és molt més important convèncer, que vèncer. La foto i el vídeo d’un policia tirant a terra una mestra indefensa és la imatge dels qui utilitzen la raó de la força. No la força de la raó. Perquè aquell policia de la foto, no tenia cap raó per empentar, violentament, una mestra i tirar-la a terra. El policia que va agredir aquella mestra seguia al peu de la lletra la frase intimidatòria i colpista que “el que pueda hacer, que haga”, com ho fan molts polítics, jutges i altres “forces vives” de l’estat espanyol, que al crit de “Muera la inteligencia”, estan subvertint els valors democràtics del País Valencià i de l’estat espanyol.
Una vegada més, els bisbes valencians han mirat cap a una altra banda, davant l’atac brutal que va patir una mestra per part d’un policia. Pel contrari, cal recordar ara les paraules valentes de l’arquebisbe de San Salvador, Òscar Romero, enfrontant-se a l’exèrcit d’ El Salvador i demanat als soldats que deixaren d’agredir els seus germans salvadorenys. Clar, pel seu compromís amb els drets humans i per no callar davant la repressió de l’exèrcit, l’arquebisbe Romero va ser assassinat per la dictadura d’El Salvador.
També el Consell de la Generalitat del País Valencià té la raó de la força (i la paella pel mànec) per obstaculitzar injustificadament les demandes dels mestres. Un Consell que, a més, és el més car de la història, amb 160 alts càrrecs i que ens costen a tots els valencians 12,1 milions d’euros (Levante, 1 de juny de 2026). M’agradaria que el president de la Generalitat i els seus consellers i els seus alts càrrecs, cobraren cada mes el que cobren els mestres. De segur que no aguantarien ni quatre setmanes, de segur que farien vaga. I amb tot, insensibles, no són capaços de posar-se en la pell dels mestres i d’atendre les demandes, més que justificades
Ànims i força als mestres valencians, que en la seua lluita tenen al seu costat la força de la raó, els pares dels alumnes i els mateixos alumnes, així com molts valencians que donem suport, d’una manera total, les reivindicacions dels mestres.
