A les 7.30 del matí encara no s’ha fet de dia i el fred encara es fa notar prou, però tot i les condicions, desenes de militants sindicals han quedat a les portes de l’Estació del Nord de València per a una acció unitària de caràcter informatiu. “És un lloc important, explica Toni Calero, de la UGT, per ací passen cada dia milers de treballadors que gasten el transport públic per desplaçar-se”. Així doncs, ni el lloc ni l’hora són casuals.
La proposta és senzilla: es tracta d’ocupar les boques del metro, les eixides de l’estació de tren i també les principals cruïlles i no deixar passar ningú sense una octaveta cridant a secundar la vaga general convocada per al pròxim 11 de novembre, així com un resum de les principals reivindicacions d’aquesta. L’acció, a més, és important perquè ha estat convocada de forma unitària per cinc sindicats laborals: CCOO, UGT, CGT, Intersindical i CNT, una fita gens habitual en unes organitzacions acostumades a recelar mútuament i poc disposades a treballar conjuntament. Fins i tot el text que es repartien està signat per totes aquestes organitzacions.
Juan Miguel Font, l’incombustible secretari general de la federació local de la CGT, està content amb aquest resultat, encara que no puga evitar cert escepticisme: “La veritat és que després de 13 anys sense una vaga general, ja tocava, però ja veuràs com una volta s’acoste la data, tots els mitjans es fixaran en els de sempre i nosaltres tornarem a desaparéixer”.
Un somriure i un bon dia
La convocatòria ha tingut tant d’èxit que el grup es veu obligat a ampliar el radi d’acció per no trepitjar-se. Els voluntaris del Sindicat de Llogateres s’han fet forts a la plaça d’Espanya. Enfundats en els seus característics jupetins taronja, en menys de dues hores han repartit milers de paperets. “La gràcia és rebre la gent amb un somriure i un ‘bon dia’, llavors te l’agarren més”, explica Irene, qui no es cansa de repetir: “Vaga general per l’habitatge!” “Vaga general per l’habitatge!” mentre onades de gent es posen en marxa a cada semàfor en verd.
A mesura que avança el matí es nota com l’actitud de la gent es va fent més receptiva. “Jo ho entenc -explica Maria, una altra activista, amb un somriure- a les 7 del matí no estàs per massa lios, prou que has fet de despertar-te i anar a treballar”.
Entre la gent abordada hi ha de tot, els que l’agarren sense dir res són la gran majoria, també n’hi ha que el rebutgen, les interaccions són mínimes, algunes, les que menys, negatives. “Però la gent que critica sempre ho fa de lluny, una volta ja han passat i no els pots respondre”, fa notar Irene. I també hi ha la reacció contrària, la gent que anima a la lluita o que fins i tot demana informació. “Entre aquests darrers, molts llatinoamericans. “Estar al carrer i fer-te visible et permet contactar amb molta gent que d’altra forma és molt difícil i és molt positiu que gent que necessita molt el sindicat ens puga veure i preguntar qui som i com contactar amb nosaltres”, explica un nou activista que arriba quan ja és l’hora de fer un café, una volta acabada la faena del repartiment. El recent arribat també fa notar un altre detall: “molta gent agarra el paper, però molt poca gent el llença. Quan veus repartidors de publicitat, pel terra o les papereres del voltant sempre està ple dels seus papers, però ara no està passant”. Una repassada ràpida permet contrastar una dada que a la resta ens havia passat per alt.
Una petició de la societat
L’acció acaba amb el retrobament de nou davant l’Estació del Nord on s’ha convocat una roda de premsa amb participació dels cinc sindicats laborals convocants més el de Llogateres. Els arguments són similars i que es podrien resumir així: “És una vaga general per a reivindicar millors salaris i un accés a l’habitatge que no deixa de ser un salari indirecte, perquè els treballadors no podem destinar la meitat o més de les rendes de treball a l’especulació”. També destaquen que “aquesta vaga ha estat convocada “per petició del moviment per l’habitatge i de la societat, és la vaga més social possible”.
A les reivindicacions, a més, s’han sumat també les reivindicacions de la defensa del sistema de pensions i el manteniment dels serveis i infraestructures públiques, que s’han posat sobre la taula entre la voràgine de la campanya electoral i l’accident ferroviari a Urda, encara que no se citen explícitament. De fet, des de les centrals anarcosindicalistes, CNT i CGT, s’alerta específicament que “aquesta no és una vaga política” i que es fa “contra totes les institucions que han estat incapaces de resoldre el tema de l’habitatge”.
Des del Sindicat de Llogateres es posa l’accent en els més de vint comités de vaga que s’han organitzat per tots els barris de València amb centenars de voluntaris. “L’11 de novembre cal que tot s’ature -explica Eva Garda, que fa de portaveu-, els llocs de treball i el consum, que participen els assalariats, els autònoms, estudiants, jubilats…”. I, també alerta: “Aquest és l’inici de la lluita, seguirem lluitant governe qui governe”.
