Combatre el conflicte i el desplaçament amb riures. Aquesta seria la premissa que impulsa la companyia internacional de circ Pallassos en Rebel·lia des de fa més de dues dècades. “Entenem l’humor com una eina política de denúncia i de sanació emocional”, expliquen i aconseguir fer riure fins i tot en situacions de màxim patiment, com guerres, genocidis o exclusió extrema també és una forma de mantenir viva l’esperança que cal seguir lluitant.
Aquesta volta, però, Pallassos en Rebel·lia no actuarà a Palestina o Sàhara Occidental, sinó a València. La pròxima setmana oferirà el seu espectacle a l’assentament de barraques que hi ha a l’antic circuit de la Fórmula 1, a València, on hi viuen actualment unes 1.300 persones, inclosos menors i gent major.
L’actuació té un doble objectiu. Per una banda, “ajudar a la gent que malviu en unes condicions duríssimes en plena onada de calor a oblidar, ni que siga momentàniament la seua situació i que ho passen bé”. Per altra, denunciar la situació d’aquest assentament, que podria ser desallotjat els pròxims mesos si finalment comença l’execució del PAI del Grau promogut per una aliança d’inversors privats entre els quals destaca Atitlan, el grup empresarial del gendre de Juan Roig. “Volem visibilitzar el maltractament institucional que pateixen els residents i contra el seu desallotjament sense una intervenció social d’urgència”, expliquen des d’aquest col·lectiu de circ. L’actuació ha estat programada en col·laboració amb diferents associacions solidàries amb els residents, com Nave Albal o València és Refugi.
Sense aigua en plena onada de calor
Desallotjament a banda, els habitants de l’antic circuit de Fórmula 1 s’enfronten a un problema molt més urgent. En plena onada de calor i l’alerta taronja decretada per la Generalitat, les entitats que treballen a l’assentament denuncien que l’Ajuntament de València continua negant-se a incloure un punt d’aigua per abastir els residents.
“Hem telefonat a tots els telèfons possibles, i ens han promés que habilitarien la distribució d’aigua, però per ara no ací no arriba res”, explica Ana Isabel de Nave Albal, que demana que “la gent telefone a serveis socials, a l’ajuntament, per tal de pressionar perquè complisquen la seua obligació, que és garantir els drets humans”.
Fins al novembre del 2024, l’Ajuntament de València abastia la zona amb cisternes d’aigua, una mesura que es justifica no només per motius humanitaris sinó també per salut pública, ja que ajuda a prevenir focus d’infeccions i malalties. Des de llavors, però, van deixar de fer-ho, castigant doblement una població que ja de per si és molt vulnerable. A més, amb la ciutat en plena onada de desnonaments, la població resident a l’assentament pràcticament s’ha duplicat en els darrers mesos. “No pot ser que l’ajuntament demane a tothom que prenga mesures davant l’onada de calor i avise dels riscos i després no faça res per protegir una població que no té altra forma de refugiar-se”, continua Ana Isabel. Situades sobre la placa de ciment de l’antic circuit, les barraques poden arribar a escalfar-se molt per sobre de la temperatura mitjana a la ciutat, una situació que s’agreuja per la falta d’aigua.
