Fa mesos que les protestes i reivindicacions a la plaça de l’Ajuntament de València ja formen part del paisatge habitual quan dins de l’edifici s’està desenvolupant el Ple municipal. Per una banda, són una conseqüència bàsica en una democràcia -la gent protesta i defensa el que considera just- i per l’altra un termòmetre d’un malestar social creixent a mesura que avança la legislatura.
Aquest matí, una aliança de col·lectius socials, veïnals i per l’habitatge han arribat a configurar una radiografia de la ciutat molt allunyada dels discursos oficials, sempre més triomfalistes. Davant la coincidència de diferents protestes, les entitats convocants han decidit coordinar-se en una roda de premsa conjunta per tal de fer créixer la seua veu, encara que corrent el risc de quedar més diluïts. “Però és que hem vingut també ací a donar suport als companys”, ha expressat Mari Carmen Tarín, portaveu d’Orriols en Lucha, resumint el sentiment general de la convocatòria. Perquè, quina relació tenen la degradació del servei del transport públic, la turistificació, la situació dels barraquistes de l’antic Circuit de la Fórmula 1 i l’accés a l’habitatge? Doncs molta més del que podria paréixer a priori.
La primera a parlar ha estat la mateixa Tarín, qui en nom de nou associacions veïnals del nord de la ciutat, ha denunciat el progressiu empitjorament de l’EMT, amb pitjors freqüències, autobusos complets i, sobretot en aquests barris, una connexió amb La Fe, el seu hospital de referència, lenta i incòmoda. Aquesta és una problemàtica que les mateixes entitats veïnals van avisar, ara fa 15 anys, quan la Conselleria de Sanitat va decidir traslladar La Fe de Campanar a Malilla, posant-la a l’altra punta de la ciutat de tots els seus usuaris. Una decisió que s’ha agreujat pel fet que, una dècada i mitja després, la situació de l’accés encara no s’ha resolt. “Ara han anunciat una nova línia, la 58, que connectarà Orriols amb La Fe sense fer transbordaments, el preu, però, és un viatge amb més de 30 parades, que durarà una hora i que ens deixarà a 500 metres de la porta de l’hospital”, ha declarat Tarín i, tot seguit, ha recordat que els usuaris d’aquest servei seran “gent major, malalta i amb mobilitat reduïda, per als quals, “500 metres a l’hivern poden ser molt durs”. “Volem un autobús llançadora que ens porte directament a la porta de l’hospital”, ha afegit l’activista veïnal. Un servei que seria innecessari si mai s’hagueren endut l’hospital de Campanar.
“Ens han furtat el barri”
Però els problemes amb l’EMT no es limiten als barris del nord. “Des de la primera parada, al port, els autobusos ja van plens i acaben sent impracticables per saturació, si sumem al fet que a l’estiu estàvem sense metro, els veïns del Grau que no tenim cotxe estem mesos aïllats al barri”, ha explicat Mari Orrí, de l’Associació Veïnal del Grau-Port. I el motiu de la saturació? “El turisme. El turisme, en dos anys, ens ha furtat el barri”, ha deixat caure com una bomba. Gràcies als abonaments multiviatges -“que financem amb els nostres impostos”- els grups de turistes poden viatjar per la ciutat a baix preu, mentre que els costos de neteja o seguretat que provoca l’activitat turística també és assumida per al veïnat. “És escandalós que no hi haja taxa turística” ha insistit Orrí, qui ha insistit en els problemes de “convivència, seguretat i neteja” que provoca una activitat massiva i sense control. “Si avisem la policia, no venen i quan ho fan ens diuen que no poden fer res perquè total, quan els arribe la multa ja hauran marxat, quina resposta és aquesta?”, ha insistit la dirigent veïnal.
Però aquests no són els únics problemes: “Ja no queda cap baix al barri, tots són habitatges turístics, molts pisos també, els nostres fills no troben vivenda al barri mentre tots els pisos del PAI ja s’han venut a russos i americans, cal posar-hi control”.
La Fórmula 1 estancada
La crisi de l’habitatge es concreta també al Grau en l’assentament de barraques de l’antic Circuit de Fórmula 1, on viuen unes 800 persones, moltes d’elles víctimes de desnonaments els darrers mesos. “És curiós que per a la policia siguen el principal problema -ha continuat Orrí-, encara que per al veïnat mai han suposat cap focus d’inseguretat, els xiquets creuen l’assentament per anar a l’institut i mai ha passat res”.
Per la seua banda, la portaveu de la Plataforma que dona suport als residents, Ana Isabel, ha denunciat una agressió sexual a una resident, “per part d’algú que va venir de fora”- i quan van demanar ajuda a la policia, aquesta va negar-se a aparéixer. “Tenim la Policia Local fent un control per impedir-nos passar amb l’ajuda humanitària, i en canvi, quan passen coses greus els tenen desatesos”, ha continuat amb vehemència.
Per a aquesta activista, és imprescindible crear “una taula de diàleg amb totes les parts afectades, com s’ha fet a altres assentaments com el de la Cañada Real, a Madrid” i que el desallotjament siga dins un procés judicial amb garanties. Unes reivindicacions, ha emfatitzat: que “hui són per ells i demà per qualsevol de nosaltres, perquè estem més a prop d’acabar en una barraca que a l’àtic d’Ayuso”.
“Si el decret no és efectiu, no deixarem els carrers”
Continuant amb la problemàtica de l’habitatge, José Luis González, de la PAH, ha denunciat que a València hi ha “desenes de desnonaments” i que l’única resposta municipal és “pagar uns dies d’alberg”. “Tenim gent dormint en cotxes, al carrer, en racons a cases de familiars…” i l’habitatge públic “mai s’adjudica a qui més ho necessita”.
També ha reclamat a l’Ajuntament que abone les ajudes al lloguer impagades a més de 500 famílies i, finalment, s’ha referit al mediàtic “cas Maricarmen”, que “gràcies a la seua lluita i del Sindicat d’Inquilines de Madrid el tema dels desnonaments s’ha tornat a posar sobre la taula”.
“Però ara que estem al carrer -ha continuat- no el podem deixar. Estarem atents i analitzarem bé el decret i si no serveix, les protestes continuaran”.
