La plataforma Juntes per l’Habitatge ha denunciat que el nou esborrany del macro reial decret llei sobre habitatge impulsat pel Govern espanyol incorpora una reforma de la Llei del Sòl que, segons assegura, beneficia els interessos de les grans constructores sota el pretext de respondre a l’emergència residencial. L’organització reclama la retirada immediata d’aquestes modificacions urbanístiques i exigeix reforçar les garanties de protecció per a les famílies vulnerables abans que el text arribe al Congrés dels Diputats el pròxim mes de setembre.
Segons la plataforma, el fet que el Govern haja impulsat noves mesures en matèria d’habitatge respon a la pressió exercida pels moviments socials després de mesos de mobilitzacions contra els desnonaments i l’encariment dels lloguers. En aquest sentit, valora positivament que l’esborrany contemple la suspensió dels llançaments de famílies vulnerables fins que disposen d’una alternativa residencial efectiva, com també la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer fins al 2028. També destaca la regulació dels contractes temporals i per habitacions, els drets de tanteig i retracte i la prohibició de traslladar despeses il·legals als inquilins.
Malgrat això, Juntes per l’Habitatge considera “absolutament inassumible” que aquestes mesures socials s’acompanyen d’una reforma urbanística que, a parer seu, “amnistia” irregularitats en matèria de planejament. La plataforma sosté que els canvis limitarien els casos en què un pla urbanístic irregular podria ser declarat nul, convertint il·legalitats en defectes corregibles i dificultant la tasca de control de les associacions veïnals i ecologistes. També adverteix que la reforma facilitaria eliminar el dret de reversió sobre terrenys expropiats mitjançant una simple certificació administrativa, afavorint que aquests sòls acaben definitivament en mans privades.
Davant aquesta situació, la plataforma reclama que el Govern retire completament del decret les modificacions de la Llei del Sòl i de la Llei d’Expropiació Forçosa. Igualment, demana establir un control efectiu dels preus del lloguer, ampliar les mesures antidesnonaments —incloent-hi els habitatges de titularitat pública i les ocupacions de bona fe— i garantir que els tribunals suspenguen els procediments fins que les famílies disposen d’una alternativa de l’habitatge adequada. Entre les seues reivindicacions també figura assegurar prou finançament per als drets de tanteig i retracte destinats a ampliar el parc públic d’habitatge.
La plataforma conclou que el dret a l’habitatge “no pot convertir-se en un escut per als negocis privats de la rajola” i reclama que qualsevol reforma urbanística es tramite de manera independent, sense vincular-la a un paquet de mesures destinat a afrontar l’actual emergència residencial.
