La pujada dels preus de l’habitatge, que està dificultant l’accés de moltes famílies a una llar en tot el país, es deixa sentir especialment en les zones de València més afectades per la dana del 29 d’octubre del 2024, on algunes persones van perdre sa casa i altres la conserven però ja no la senten segura. Els lloguers “disparats” poden fer “impossible” trobar una alternativa residencial.
Marietta és una veïna d’Aldaia que viu amb la seua parella i el seu fill en un habitatge de la seua propietat situat en una planta baixa, prop del barranc de la Saleta. El 29 d’octubre va entrar més de mig metre d’aigua a l’immoble i han estat vivint des de llavors a meitat camí entre sa casa i un altre pis, entre obres i reformes, fins a instal·lar-se de nou en el seu habitatge a partir de les passades Falles.
“El problema fonamental és que encara continuem tenint 40 centímetres de fang davall de casa”, ha detallat, abans d’assenyalar que no s’hi sent segura quan plou. Per això, “des del primer moment” volen deixar-lo i comprar-ne un altre, “encara que siga més xicotet”, però amb els preus que estan trobant “és impossible”. A Marietta li agradaria quedar-se a Aldaia o els seus voltants. “Ja tens tota la vida ací”, ha destacat.
Aquesta veïna recorda a més com els dies posteriors a la dana “diverses immobiliàries van intentar vindre a comprar els habitatges a preus irrisoris” per a “aprofitar-se de la situació”, ha denunciat.
Ara, Marietta relata que alguns dels seus veïns que estaven llogats han marxat, i que en el seu barri molts baixos comercials s’han reconvertit en habitatges que “estan tots ocupats” i han eixit al mercat “a uns preus escandalosos”. Altres plantes baixes prop dels barrancs on vivien persones majors estan ara tancades.
Nòmines “massa altes”
En el seu cas, Eunice Espinoza vivia de lloguer amb el seu marit i els seus tres fills en una planta baixa del barri de La Torre, però la dana va destrossar aquell habitatge i des de llavors resideixen en un altre facilitat per Casa Caridad, dins del seu Projecte Fènix d’allotjament. Aquesta residència els ajuda a estalviar i alleuja la pressió de buscar habitatge. Encara que no hi ha data límit per a deixar-lo, tenen “claríssim que és un habitatge provisional i que hem de moure’ns com més prompte millor”.
No obstant això, la recerca “està costant més del que imaginem perquè els preus estan massa alts i ens demanen una nòmina massa alta, és que és impossible”, ha lamentat. A més, denuncia les “pegues” que posen els amos quan explica que té fills xicotets.
Eunice es manté “molt esperançada” i confia a accedir prompte a un habitatge. “Seré optimista perquè vull, no perquè realment les coses apunten al fet que aconseguiré un pis”, ha puntualitzat. No obstant això, reconeix que no vol tornar a residir en la zona zero de les inundacions. “Amb el trauma i el que m’ha costat recuperar els meus fills d’eixe episodi, no ens abelleix tornar. Per la meua pau mental, crec que no podria”, ha dit.
Tornar a casa de la mare
T.E.D prefereix no dir el seu nom complet i explica que viu de lloguer amb el seu fill, de 19 anys, a Paiporta. Les inundacions van ser un colp dur i des de llavors segueix de baixa per depressió. Aquest divendres deixarà l’habitatge on resideix des de fa huit anys. Explica que el propietari necessita recuperar l’immoble, però apunta al fet que “s’ha portat molt bé” i “entén perfectament” els motius.
T.E.D es prepara per a tornar amb el seu fill a casa de la mare a Xirivella. “Anar-me’n a casa de la mare és un pas arrere que no te’l pots ni imaginar. Jo tinc 52 anys i tinc al meu fill de 19 i jo vull la meua vida, la meua intimitat”, ha lamentat.
Li agradaria quedar-se a Paiporta perquè porta en el municipi 35 anys i el seu fill ha construït tota la seua vida ací. Està buscant un altre habitatge de lloguer però li demanen “de mil euros cap amunt”, el que li sembla “una barbaritat” i duplica la renda que fins ara pagava.
A més, denuncia els requisits que demanen als inquilins. “A mi l’última immobiliària em va dir que si era funcionària, molt millor”, ha relatat, abans de preguntar-se si “l’obrer de tota la vida de Déu no té dret a un habitatge”. T.E.D se sent “discriminada”.
Així mateix, el seu fill ha de deixar els estudis d’FP d’Informàtica que realitzava en un institut de Paiporta perquè la connexió en transport públic amb Xirivella fa que siga una “odissea” compatibilitzar-los també amb la jornada laboral. Creu Roja l’ajudarà econòmicament a realitzar un curs en línia.
Adrián Pérez és director tècnic en Creu Roja Paiporta, i explica que la institució està fent “un treball de resiliència i de suport emocional” de caràcter integral per a ajudar T.E.D i altres persones a millorar la seua situació. Des de desembre del 2024, l’ajuden amb les seues dificultats econòmiques i li paren atenció psicològica. El treballador de Creu Roja ha explicat que “la problemàtica de l’habitatge és bastant generalitzada” i noten “moltes dificultats per a pagar les mensualitats de lloguer”.
Menys lloguers a l’Horta Sud
L’informe del tercer trimestre de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV) situa el preu mitjà d’obra nova plurifamiliar a l’Horta Sud en 3.210 euros per metre quadrat, un 27% més que fa un any i la major pujada entre comarques de l’àrea metropolitana. El lloguer mitjà és de 1.139 euros al mes, el més baix de l’àrea metropolitana. L’oferta ha caigut un 23% en l’últim trimestre, fins a 61 habitatges.
El director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón, ha explicat que el problema d’accés a l’habitatge al País Valencià és “de tal calibre” que la dana “ni tan sols ha marcat un pic”. Dos anys després, “estan pujant els preus en tota aquesta zona però de manera més o menys alineada amb la resta de la primera corona metropolitana”, ha afegit.
No obstant això, l’oferta de lloguers a l’Horta Sud “s’ha anat esgotant” de forma més ràpida perquè “els preus són més baixos i ja eren més baixos abans” del 29 d’octubre. Amb els lloguers “absolutament absurds (…) s’esgota lògicament abans el que té un preu més baix”.
La por d’instal·lar-se en aquesta zona no s’està notant en el mercat del lloguer, segons Cos-Gayón, però en l’habitatge d’obra nova “sí que s’està unint” aquesta inquietud a la resta de factors que influeixen en les decisions d’inversió del sector.
La promoció d’habitatge nou “està costant un poc més”. A més d’una “escassetat de mà d’obra i de constructores” i d’uns preus més baixos, l’Horta Sud és una zona que, per les seues característiques socioeconòmiques, “ha d’anar a un perfil d’habitatge protegit”. La construcció ha estat limitada perquè els promotors estaven a l’espera que “el mòdul de preu màxim d’habitatge s’actualitzara”, cosa que ha arribat aquest agost.
