L’anomenada Generació Z, és a dir, aquelles persones nascudes entre finals dels anys noranta del segle passat i de principis d’este, han agafat protagonisme mundial l’últim lustre. És la generació que està encapçalant les protestes des de l’adveniment de la pandèmia de la covid-19. I és també la generació dels nadius digitals. Representen al voltant del 25% de la població mundial. El col·lapse econòmic, social, polític i climàtic en què estem sotmesos ha servit perquè la joventut s’adonara de les seues aspiracions econòmiques frustrades, de qui té domini de les tecnologies digitals i de la desil·lusió amb les elits governants.
El cicle de protestes massives que ha sacsejat el tauler politicosocial del món va començar en febrer de l’any 2021 amb el colp d’estat a Birmània i que va desencadenar en una guerra civil que encara hui dura i que ningú en parla. La joventut d’aquell país va haver d’organitzar-se al voltant d’un moviment de desobediència civil contra el govern i contra els militars.
Després, en l’any 2022, va arribar la rebel·lió a Sri Lanka, on es va veure com part de la població s’adheria al moviment Aragalaya (Lluita), que lluitava per la falta de combustible, perllongats talls d’electricitat i insolvència sobirana. Amb aquelles protestes van fer dimitir a la família Rajapaksa, una dinastia de polítics que havien governat durant dos dècades en el país de manera quasi ininterrompuda. Per altra banda, al Nepal, les protestes del setembre del 2025 no estaven dirigides contra un únic líder, sinó contra una classe política oligàrquica que feia un decenni que jugava al «joc de la cadira» amb el càrrec de primer ministre, en un context de desocupació galopant i manca d’oportunitats per a la majoria dels joves nepalesos. Per a una Generació Z frustrada, que el govern prohibira l’accés a les principals plataformes de xarxes socials va ser la gota que va fer vessar el got. Això va fer que la joventut nepalesa s’organitzara a través de les xarxes socials en una protesta massiva. L’estat va reprimir les protestes, que no van cessar i el resultat final va ser que els nepalesos van triar un primer ministre de 35 anys.
Per acabar amb esta primavera de rebel·lions al sud-est asiàtic, també hem de fer referència al país on més persones votes del món: l’Índia. El moviment de les “panderoles”, anomenat així quan Surya Kant, president del Tribunal Suprem de l’Índia, va qualificar als joves com a panderoles i paràsits de la societat. Este moviment estudiantil va nàixer el passat maig a propòsit del descontent estudiantil enfront de l’escàndol de la filtració d’exàmens NEET, és a dir, proves per a entrar als estudis de medicina. El moviment ha esdevingut una mena de moviment polític, com a Sèrbia amb la Llista Estudiantil. La repressió va ser de grans dimensions i el govern de Modi va reconéixer un flagrant cas de corrupció en els exàmens.
La incògnita era que passaria a Europa en els pròxims compromisos de la ciutadania amb les urnes. En l’anterior article fèiem referència a les protestes massives a Sèrbia els dos últims anys. Doncs bé, el passat 25 d’octubre es va demostrar que si la ciutadania no ignora el passat i és conscient dels problemes, pot haver-hi canvis. Això és el que ha passat a Sèrbia: la Llista Estudiantil ha guanyat al conservador i populista Aleksandar Vučić, caiguda del qual es podria comparar amb la de Viktor Orban a Hongria.
A França, per posar un altre cas europeu de revoltes o rebel·lions que fan sacsejar els ciments d’un estat, els estudiants han passat a ser reprimits amb gran severitat per la policia. Els manifestants han entés que no sols protesten contra les mancances dels serveis públics, sinó contra la brutalitat policial, per això també s’hi ha enfrontat. Ja fa anys que el país gal viu un clima de preguerracivilisme. De fet, el politòleg Sami Naïr s’ha atrevit a dir esta setmana que si l’extrema dreta guanya les presidencials de l’any que ve, és probable que veiem una guerra civil al país, perquè la forma lògica de l’inconscient col·lectiu francés és usar la violència per resoldre els problemes.
