La rebel·lia no és ni un gest altisonant, ni un crit, ni un insult, ni una pedrada, ni tampoc una mala contestació, sinó quelcom molt més profund. La rebel·lia és una actitud intel·lectual, de la voluntat; és entendre que no podem assumir un estat o una situació de podridura, per això, cal lluitar contra ella. Això és la rebel·lia. Estes paraules no són meues, sinó de qui va ser coordinador d’Esquerra Unida: Julio Anguita. Ho va dir en 1999 durant una conferència a Càceres, on també va participar José Saramago, Premi Nobel de Literatura.
Històricament, la desigualtat i la injustícia encenien el descontentament i la resposta col·lectiva. Tanmateix, en el món contemporani les rebel·lions o les revolucions semblen haver-se diluït en l’albada del temps. Per què ocorre això? Segons el psiquiatre i psicoterapeuta José Luís Marín, respon al fet que l’explotat no es converteix en revolucionari, sinó en depressiu. Recordeu la famosa frase “viure per sobre de les nostres possibilitats” que tant es nomenava durant la crisi econòmica de fa quasi dos dècades? El capitalisme ens culpabilitzava, i continua culpabilitzant-nos, del nostre propi malestar, quan realment és al contrari: el sistema capitalista és el responsable de la situació en què vivim.
No obstant això, de vegades la rebel·lia, per mínima que siga, s’obri pas de forma organitzada, casual o improvisada. Per exemple, des del 2024 a Sèrbia es viuen unes protestes inèdites contra el govern després que setze persones moriren en caure una marquesina d’una estació de tren a Novi Sad l’1 de novembre. En poques setmanes se celebrarà el segon aniversari. Este fet va desencadenar unes protestes massives encapçalades per estudiants contra el govern del Partit Progressista de Sèrbia (conservadors) i del president del país Aleksandar Vučić, acusat de corrupció. El lema de les protestes era: “Les teues mans estan tacades en sang”, tot referint-se al president serbi, que ha dimitit recentment per a presentar-se com a candidat a primer ministre a les pròximes eleccions del 25 d’octubre. Magnífica jugada. Els estudiants, després de dos anys, han decidit muntar el moviment Studentska lista (Llista Estudiantil) per a les eleccions. També s’ha organitzat el partit Sèrbia Europea, una aliança de partits d’oposició prooccidentals. Recordem que Sèrbia no està en la Unió Europea i té molts llaços amb Rússia i la Xina.
Este cas recorda un poc a la dana que va ocórrer al País Valencià ara fa dos anys, a causa d’una alarma que no va arribar i van perdre la vida 230 persones. Hi ha hagut dimissions i investigacions, però no s’han convocat eleccions perquè la ciutadania parle. En el 2024 ací vam veure a milers de joves llevar fang del carrer i sostindre el lema “El poble salva al poble”. La primera manifestació va ser històrica en termes de participació, les següents ja es van desinflar. Van nàixer comités de reconstrucció en l’àmbit comarcal i, a poc a poc, els actes han quedat reduint-se sense tindre massa repercussió, malgrat la magnitud de la tragèdia. Sociològicament parlant, podem preguntar-nos si va ser una oportunitat perduda en l’àmbit contestatari perquè es desenvolupara un gran moviment contra la gestió que va fer Partit Popular de la dana. Reflexió oberta per cafeters polítics, que no per a polítics cafeters.
Avís a navegants. El 8 de juny del 2025 cinc municipis serbis van celebrar eleccions municipals de Sèrbia respectivament. No eren unes eleccions qualssevol, sinó que van ser vistes com un plebiscit després de quasi un any de protestes als carrers. En tots ells va guanyar el partit del president. Ací, a casa nostra, les enquestes per a les pròximes eleccions de maig del 2027, tot i no estar clares i haver-hi eleccions estatals en un mes, la dreta i l’extrema dreta no es mostren massa desgastades.
La responsabilitat dels votants per avançar o retrocedir en els models d’estat o en els models de societat que es proposen és crucial. Ignoraran els votants les víctimes de Novi Sad i les de l’Horta Sud, o es rebel·laran contra l’oblit, contra la manca d’infraestructures segures i contra les retallades dels serveis públics que han provocat les seues morts?
