Guillem Agulló serà reconegut oficialment com a víctima del terrorisme, segons ha anunciat Compromís aquest dimarts, 17 de novembre. L’anunci arriba 33 anys després de l’assassinat del jove antifeixista de Burjassot (l’Horta Nord) i després d’una reivindicació sostinguda de la família per a aconseguir reparació institucional i el reconeixement del caràcter polític del crim.
La coalició ha atribuït aquesta fita a la perseverança dels familiars i de la societat civil valenciana, que han mantingut viva la memòria d’Agulló durant dècades. El diputat Alberto Ibáñez també ha celebrat l’anunci i ha destacat el treball de les persones compromeses amb la lluita antifeixista que han acompanyat la família.
La notícia dona continuïtat al compromís que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va traslladar als familiars durant una reunió a València el 6 de novembre. En aquella trobada, Sánchez es va comprometre a impulsar els tràmits necessaris perquè Agulló obtinguera el reconeixement. La família li va entregar una carta adreçada també al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què reclamava una resposta de l’Estat a la seua demanda de reparació.
Des de hui, Guillem Agulló serà oficialment reconegut com a víctima del terrorisme. Ho ha fet possible la lluita contra l’oblit de la seua família i la societat civil valenciana. Gràcies a elles, Guillem Agulló és un símbol imborrable de la lluita antifeixista valenciana. Hui el món és un poc més just.
— Compromís (@compromis) November 17, 2026
Petició avalada per 263 personalitats
La reclamació havia rebut el suport de 263 personalitats dels àmbits de la cultura, la judicatura, el periodisme, el sindicalisme, la política i les associacions de víctimes. Els familiars van presentar públicament la iniciativa el 4 de novembre a l’Ateneu de Madrid, amb l’objectiu que el reconeixement social de Guillem Agulló tinguera també una resposta institucional.
Entre les adhesions figuraven Maixabel Lasa, Rosa Lluch i Consuelo Ordóñez, així com el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme, COVITE, que ja havia incorporat Agulló al Mapa del Terror. La família defensava que havia de rebre un tracte equiparable al d’altres víctimes de la violència d’extrema dreta reconegudes per l’Estat.
La sol·licitud s’havia presentat al Ministeri de l’Interior a l’abril. Durant la tramitació, la família va qüestionar un informe desfavorable de la Guàrdia Civil que descartava la naturalesa terrorista dels fets i va reclamar informes pericials independents per a examinar el mòbil ideològic de l’assassinat.

Tres dècades de reivindicació i memòria
Guillem Agulló tenia 18 anys quan va ser assassinat d’una punyalada al cor a Montanejos, a l’Alt Millars, l’11 d’abril del 1993. La sentència va condemnar l’autor material, Pedro José Cuevas, a catorze anys de presó per homicidi, mentre que els altres quatre acusats van ser absolts. La família ha denunciat que el resultat judicial no va reconéixer la motivació política del crim.
El reconeixement anunciat arriba després d’anys en què familiars, amistats i col·lectius han reivindicat la seua figura mitjançant homenatges, cançons, llibres i iniciatives culturals. La demanda familiar ha insistit que reparar la memòria de Guillem Agulló també significa expressar el compromís de les institucions democràtiques davant de la violència feixista.






