Al País Valencià ja portem prou temps -més de tres anys- amb l’extrema dreta a les institucions -ajuntaments, diputacions i també a la Generalitat, primer dins del govern i ara dirigint-lo des de fora- per saber com funcionen les seues promeses. Des dels EUA de Trump fins a l’Argentina de Milei, passant per l’Espanya de Vox i bona part del PP, la nova extrema dreta global ha convertit la “defensa de la llibertat” en un autèntic mantra. “Contra els consensos del pensament únic -venen a dir- nosaltres defensem el dret a dir el que es pensa, a dissentir i atenir idees pròpies”.

És un lema molt bonic i amb el qual molta gent podríem estar-hi d’acord si no fora per un xicotet/gran inconvenient: és mentida. L’extrema dreta -per molt que a alguns llocs fins i tot s’autoanomene “llibertària”- és a la llibertat d’expressió i al dret a dissentir el mateix que McDonalds al menjar saludable. Per molta publicitat bonica que facen, tots sabem que una hamburguesa de greixos de McDonalds és una bomba de profunditat al sistema digestiu humà. Més o menys com la propaganda neofeixista.

Mentre estan a l’oposició tot són clams contra la “cultura de la cancel·lació”, el “pensament únic” i la “dictadura progre”, però només toquen un poquet de poder es veu clarament com la “llibertat d’expressió” que defensaven era la seua mentre que qualsevol discurs crític és apartat, censurat o directament atacat.

Al País Valencià -igual que als EUA o l’Argentina- hem vist polítics de l’extrema dreta decidint quins llibres i revistes es podien tenir i quins no a les biblioteques públiques, artistes vetats -que en el nostre país inclou la nostra llengua sencera vetada-, mitjans de comunicació públics convertits en corretja de transmissió, policia del pensament a les aules i pressupostos dissenyats per a l’ofegament d’entitats i iniciatives independents. La política cultural convertida en front de guerra per a imposar un pensament únic molt més estret i sectari que el que hi havia abans.

De fet, les denúncies de “censura” per part de l’extrema dreta cap a altres opcions polítiques no deixa de ser un principi de transposició del famós manual de propaganda de Goebbels, on recomana acusar l’enemic de les pròpies faltes.

El relat ultra -que a més és ultraliberal- inclou la crossa de les retallades en diners públics i que tothom pot gaudir de la cultura que vullga sempre que “se la pague ell”, que és el que va dir recentment el regidor de Vox de Xàtiva respecte al concert de Pep Gimeno “Botifarra”. Aquest argument, a banda d’elitista -perquè posa barreres en l’accés de les classes populars a la cultura- i d’oblidar que si l’ofegament econòmic no funciona recorren a altres mètodes, és essencialment trampós.

Perquè aquesta exigència d’autofinançament mai s’aplica als bous, una activitat que seria hui en dia totalment impossible sense carretades de diners públics que les institucions controlades per PP i Vox han desembutxacat alegrement. O, per posar un altre exemple, els 65.000 euros públics que l’Ajuntament de València va destinar a la festa de tancament de l’Any Jubileu del Sant Calze -una activitat privada i sense cap arrelament social a la ciutat,- 35.000 dels quals van destinar-se a contractar Hakuna, un grup que s’autodefineix com a “moviment eclesial catòlic” i que ja és el segon contracte en poc més d’un any que rep del mateix Ajuntament de València que es nega a contractar cap grup que cante en valencià per considerar-los tots “polítics” i “adoctrinadors”.

Els anys que les forces progressistes van governar, tant l’Ajuntament com la Diputació o la Generalitat, entitats totalment alineades amb la dreta i l’extrema dreta com Lo Rat Penat o la RACV van seguir beneficiant-se dels diners públics malgrat negar-se a complir la normativa vigent en matèria lingüística. Amb PP i Vox als diferents governs s’han deixat a zero les subvencions a qualsevol entitat definida com a “catalanista” -com en una cacera de bruixes maccarthysta, l’epítet el col·loquen els sectors més radicals de l’espanyolisme. Però no per a afavorir una política lliure d’intromissions institucionals, és clar, sinó per a regar amb or el txiringuitos que els segueixen la corda, des dels ja citats RACV i Lo Rat Penat, fins al mateix laboratori d’idees de Vox. Liberalisme sí, però per als altres- . Ells, pagueta de diners públics, que com diu la dita, “fes el que jo dic, i no el que jo faig”.

Més notícies
Notícia: Les arts escèniques acusen Ortí d’abandonar el sector per “desídia”
Comparteix
Els professionals denuncien la "situació extrema" que pateixen i reiteren la "nul·la preocupació" dels responsables institucionals
Notícia: Capten el candidat de Vox per Alacant amb propaganda de Núcleo Nacional
Comparteix
El diputat al Congrés espanyol porta un adhesiu amb l'emblema del grup neonazi al portàtil que utilitza habitualment a l'hemicicle
Notícia: El risc que només vagen cinc espectadors a escoltar Botifarra a Xàtiva
Comparteix
El suggeriment de Vox que Pep Gimeno llogue el Gran Teatre pel seu compte i no siga l’ajuntament qui contracte dos concerts de l’artista ha generat una allau de crítiques
Notícia: Com acostar la memòria democràtica a les noves generacions
Comparteix
Les XXIV Jornades de Memòria Històrica de Castelló de la Plana continuen els dies 20 i 21 de novembre després d’una primera sessió dedicada a les experiències educatives

Comparteix

Icona de pantalla completa