La petició de la família de Guillem Agulló perquè el Ministeri de l’Interior el reconega com a víctima del terrorisme ha reunit 263 adhesions de personalitats de la cultura, la judicatura, el periodisme, les associacions de víctimes, els sindicats i la política. El suport acompanya una carta adreçada al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què els pares i les germanes del jove de Burjassot (l’Horta Nord) reclamen reparació i reconeixement institucional, 33 anys després del seu assassinat a Montanejos (l’Alt Millars). [Vegeu la llista de signants i la carta plurilingüe al final de l’article.]
El document, datat a Burjassot el 30 d’octubre del 2026, i que s’ha presentat aquest dimecres a les 11 h a l’Ateneu de Madrid, està subscrit per Carme Salvador Roig, Guillem Agulló Lázaro, Betlem Agulló Salvador i Carmina Agulló Salvador. La família hi recorda que va presentar la sol·licitud a Interior el mes d’abril i defensa que Guillem ha de rebre el mateix reconeixement que altres víctimes del terrorisme d’extrema dreta, com ara Vicente Cuervo, Arturo Manuel Pajuelo o els advocats laboralistes d’Atocha, a Madrid.
La família reclama informes independents i reparació de l’Estat
En la missiva, els familiars expliquen que el Ministeri de l’Interior ha demanat informes a la Guàrdia Civil i a l’Audiència de Castelló per a valorar si el cas reuneix les condicions per a aquest reconeixement. Segons indiquen, el primer cos ja s’ha pronunciat en contra. El Gabinet Tècnic de la Direcció General de la Guàrdia Civil sosté, d’acord amb el fragment reproduït en l’escrit, que les circumstàncies dels fets no tindrien naturalesa d’atemptat terrorista.
La família qüestiona que la decisió quede en mans de les institucions l’actuació de les quals denuncia. Considera que no van identificar el rerefons ultradretà de l’assassinat i que van contribuir a la impunitat dels responsables. Per això, exigeix que l’expedient incorpore informes pericials independents que analitzen el cas amb imparcialitat i rigor, i defensa que hi ha elements suficients perquè Guillem siga reconegut com a víctima del terrorisme.
Els pares i les germanes comparen la seua situació amb la d’altres víctimes de l’extrema dreta que sí que han obtingut aquest reconeixement, i destaquen que el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE) ha incorporat Guillem al seu Mapa del Terror, tot i que la sentència no va qualificar els fets de terrorisme. “La veritat judicial, de vegades, no coincideix ni amb la veritat ni molt menys amb la justícia”, afirmen.
La demanda interpel·la directament l’executiu espanyol. La família li reclama que assumisca la responsabilitat de reparar el dany i d’honorar la memòria del seu fill i germà, després d’una resposta judicial que considera insuficient. Alhora, sosté que aquest reconeixement tindria un significat col·lectiu: expressaria el compromís de les institucions democràtiques davant la violència feixista i els qui pretenen destruir els drets i les llibertats.
Crim polític
Guillem Agulló tenia 18 anys quan va ser assassinat a Montanejos la matinada de l’11 d’abril del 1993, mentre passava les vacances de Pasqua amb els amics. La carta recorda el seu compromís antiracista i antifeixista i relata que cinc membres d’un grup neonazi van anar a buscar-lo, el van acorralar i el van agredir abans que Pedro José Cuevas li clavara una punyalada al cor. Els agressors van abandonar el lloc cantant el Cara al sol i fent la salutació feixista.
L’escrit denuncia també el tracte que van rebre els amics de Guillem aquella mateixa nit. Els familiars asseguren que la Guàrdia Civil va retindre durant catorze hores els menors, sense permetre’ls telefonar, mentre els agressors van poder tornar a casa. Recorden que els responsables es van presentar posteriorment en dependències policials i que Cuevas va admetre ser l’autor material de la punyalada.
La família contraposa la instrucció judicial, que va sostindre el mòbil ideològic del crim, amb el resultat del judici celebrat a Castelló de la Plana l’octubre del 1995. La sentència va absoldre quatre dels cinc acusats i va condemnar Cuevas a catorze anys de presó per homicidi, dels quals només en va complir quatre. Els familiars denuncien que l’Audiència de Castelló no va reconéixer la motivació política de l’assassinat, malgrat el criteri de la jutgessa instructora i de la Fiscalia.
En aquest repàs, la carta atribueix igualment un paper destacat a la cobertura del diari Las Provincias, al qual acusa d’haver difós informacions falses i d’haver actuat com a altaveu de les defenses. La família remarca que aquella campanya va contribuir a presentar Guillem com a culpable i va agreujar el patiment dels seus familiars durant el procés judicial.
Dècades d’assetjament
Els pares i les germanes expliquen que el seu patiment va continuar després del judici amb amenaces, telefonades, pintades i exhibicions de simbologia nazi als voltants de casa. Denuncien que l’extrema dreta va utilitzar l’assassinat per a intimidar la família, els amics i l’activisme d’esquerres valencià. L’assetjament, assenyalen, va afectar també l’economia familiar i es va prolongar en un context de soledat i abandonament institucional.
La carta recorda, en canvi, que les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat, el 21 d’abril del 1993, una declaració que vinculava l’assassinat de Guillem amb la seua lluita contra el racisme i la violència feixista. També esmenta la creació, el 2016, dels premis amb el seu nom per a reconéixer col·lectius compromesos contra la xenofòbia i el racisme, i denuncia que PP i Vox van decidir suprimir-los el 2024.
Davant aquesta trajectòria, la família considera que els amics, els col·lectius i les iniciatives culturals han aconseguit una victòria social, ja que carrers, places, cançons, llibres i pel·lícules han mantingut viva la memòria de Guillem. “El carrer va impartir la justícia que no ens van donar els tribunals”, expressen. Ara, les 263 adhesions reforcen la reclamació perquè aquest reconeixement social tinga també una resposta de l’Estat.
L’escrit acaba amb una advertència sobre la normalització de la violència i dels discursos d’odi de l’extrema dreta. Els familiars reivindiquen la necessitat de donar a conéixer històries com la de Guillem per a recordar les conseqüències del feixisme i el perill que representa per a la convivència. Amb aquest propòsit, demanen al govern espanyol que honore la seua memòria i el reconega com a víctima del terrorisme.
Signants
- Maixabel Maixabel Lasa, vídua de Juan Mari Jauregi, assassinat per ETA, i exdirectora de l’Oficina de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc.
- Rosa Lluch Bramon, directora del departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Filla d’Ernest Lluch, víctima d’ETA.
- Consuelo Ordóñez, germana de Gregorio Ordónez, assassinat per ETA, i presidenta de COVITE.
- María Jauregi Lasa, filla de Juan Mari Jauregi, assassinat per ETA.
- Gorka Landaburu Illarramendi, periodista, supervivent a un atemptat d’ETA
- Robert Manrique Ripoll, víctima d’ETA.
- Francisca ‘Paquita’ Sauquillo Pérez, advocada i política, germana d’un dels advocats laboralistes d’Atocha assassinats per l’extrema dreta.
- Javier Almazán, germà d’Ángel Almazán, assassinat per la policia, i president del Col·lectiu pels Oblidats de la Transició.
- Juan Carlos Cuervo, germà de Vicente Cuervo, víctima del terrorisme d’extrema dreta.
- Imma Puig Antich, Montserrat Puig Antich, Carme Puig Antich i Merçona Puig Antich, germanes de l’últim assassinat per garrot vil per la dictadura franquista.
- Jaume Pérez Montaner, escriptor i supervivent a l’atemptat contra la casa de l’intel·lectual Joan Fuster.
- Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE).
- Fundació Fernando Buesa.
- Col·lectiu pels Oblidats de la Transició (COT).
- Gema Varona Martínez, doctora en Dret Penal i presidenta de la Societat Mundial de Victimologia i del Consell Basc de Participació de les Víctimes del Terrorisme i directora de l’Institut Basc de Criminologia.
- Carlos Igualada, director de l’Observatori Internacional d’Estudis sobre Terrorisme (OIET) i investigació de la Comissió Europea sobre el finançament del terrorisme.
- José Luis González Cussac, catedràtic de Dret Penal i director de la càtedra d’Estudis sobre Terrorisme i Dret de les Víctimes de la Universitat de València.
- José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem.
- Joaquim Bosch, magistrat.
- Baltasar Garzón, jurista.
- María Victoria Rosell Aguilar, magistrada i exdelegada del Govern contra la violència de gènere.
- Susana Gisbert, fiscal i escriptora.
- Luis Manglano, magistrat jubilat.
- Cristina Almeida, advocada.
- Txema Urkijo, exmembre de Gesto por la Paz i exdirector de Drets Humans del Govern Basc.
- Javier de Lucas Martín, catedràtic emèrit de Filosofia del Dret a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València.
- Joaquín Urías Martínez, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla i exlletrat del Tribunal Constitucional.
- José Luis Díez Ripollés, catedràtic emèrit de Dret Penal per la Universitat de Màlaga.
- Olga Tubau i Martínez, advocada.
- Berta del Castillo Jurado, advocada penalista i expresidenta de la secció de Dret Penal de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
- Ana Pérez Cepeda, catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Salamanca.
- Jacobo Dopico Gómez-Aller, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Carlos III de Madrid.
- María Luisa Cuerda Arnau, catedràtica de Dret Penal de la Universitat Jaume I.
- Miguel Díaz y García Conlledo, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Lleó.
- Miriam Cugat Mauri, catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Vicenta Cervelló Donderis, catedràtica de Dret Penal i directora de l’Institut de Criminologia de la Universitat de València.
- Antonio Fernández Hernández, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Jaume I.
- Emiliano Borja Jiménez, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València.
- Esteban Mestre Delgado, catedràtic de Dret Penal de la Universitat d’Alcalá de Henares.
- Rafael Alcácer Guirao, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Rey Juan Carlos.
- Miguel Ángel Núñez Paz, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Huelva.
- Joan Carles Carbonell, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València.
- Elena Martínez García, catedràtica de Dret Processal de la Universitat de València.
- Txetxu Ausín Díez, director de l’Institut de Filosofia del CSIC.
- Antonio Rivera Blanco, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat del País Basc (UPV/EHU)
- María Naredo, jurista especialitzada en Drets Humans.
- Manuel de la Rocha, advocat.
- Elena Moreno Nogué, advocada.
- Vicente Baeza Avellone, professor de Dret Penal i advocat.
- Olimpe Abogados, bufet especialitzat en Drets Humans.
- Fernando Flores Giménez, professor de Dret Constitucional i membre de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València.
- Francesc Xavier Coller Porta, catedràtic de Ciència Política de la UNED.
- Víctor Sampedro Blanco, catedràtic de Comunicació Política de la URJC.
- José Luis Villacañas, catedràtic emèrit de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid.
- Paul Rios Garaizar, activista pels drets humans i exdirector de Lokarri, organització per la pau a Euskadi.
- Ian Gibson, historiador
- José Luis Rodríguez Jiménez, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rey Juan Carlos.
- Anna López Ortega, doctora en Ciències Polítiques de la Universitat de València.
- Josep Maria Solé i Sabaté, historiador.
- Rosa María Calaf, periodista.
- Julia Otero, periodista.
- Jordi Évole, periodista.
- Jon Sistiaga, periodista.
- Xabier Fortes, periodista.
- Ana Pardo de Vera, periodista.
- Juanjo Millás, escriptor.
- El Gran Wyoming, presentador.
- Javier Ruiz, periodista i director de La Séptima.
- Jesús Maraña, periodista i escriptor.
- Antonio Maestre Hernández, periodista i escriptor.
- Lucía Méndez, periodista.
- Teresa Aranguren, periodista.
- Chelo García Cortés, periodista.
- Mariola Cubells, periodista.
- Cristina Fallarás, escriptora i activista feminista
- Miguel Ángel Campos, periodista de la Cadena SER.
- Miquel Ramos, periodista.
- Mikel López Iturriaga, periodista i responsable d’El Comidista, El País.
- Juan Luis Cano, periodista.
- Sarah Santaolalla, presentadora de ‘En Línea’ de La Séptima.
- Loreto Ochando, periodista.
- Mauro Belenguer, periodista i director de RTVE Comunitat Valenciana.
- Sergi Pitarch, periodista i director d’elDiario.es Comunitat Valenciana.
- Salvador Enguix, delegat de La Vanguardia en la Comunitat Valenciana.
- Joan Carles Martí, periodista.
- Virginia Pérez Alonso, directora de InfoLibre
- Alfons Cervera, escriptor i periodista.
- Mariano Sánchez Soler, escriptor i periodista.
- Emilio Alfaro Martínez, periodista i exsecretari general de Comunicació del Govern Basc.
- Begoña del Pueyo, periodista.
- Laura Ballester, periodista.
- Marta Monforte, periodista i analista política.
- Mayte Muniain, periodista i presentadora de Artesfera de RNE.
- Lourdes Lancho, periodista.
- Sergi Moyano, periodista.
- Pedro Gómez Martínez, periodista de La Séptima.
- Francesc Viadel, periodista i escriptor.
- Miguel Cuerdo, productor teatral.
- Mariano Baratech, productor.
- Miguel Ríos, músic.
- Raimon, cantautor.
- Lluís Llach, cantautor.
- Maria del Mar Bonet, cantant.
- Fermín Muguruza, músic.
- Carlos Bardem, actor i escriptor.
- Charo López, actriu.
- Juan Echanove, actor.
- Mercedes Sampietro, actriu.
- Vicky Peña, actriu.
- Ramoncín, músic.
- Alberto Ammann, actor.
- Joaquín Oristrell, director i guionista de cinema.
- Javier Fesser, director de cinema.
- Julio Medem, director de cinema.
- Manuel Gutiérrez Aragón, director.
- Rosa Montero, escriptora.
- Suso de Toro, escriptor.
- Luisgé Martín, escriptor.
- Manuel Rico, escriptor.
- Manuel Rivas, escriptor.
- Daniel Calparsoro, director.
- Emilio Martínez Lázaro, director de cinema.
- Carlos Marqués-Marcet, director de cinema.
- María Barranco, actriu.
- Isabel Ordaz, actriu.
- Carmen Balagué, actriu.
- Carlos Tarque, músic.
- Manuel Valls, actor.
- María San Miguel, actriu, dramaturga i directora.
- Mireia Ros, actriu.
- Pilar Almería, actriu.
- Sergio Caballero Ibáñez, actor.
- Jaime Pujol, actor.
- Claudia Gravy, actriu.
- Flavita Banana, il·lustradora.
- Giovanna Ribes, directora de cinema.
- Inés París, directora.
- Rafa Molés, director de cinema i guionista.
- Vicent Monsonís, director de cinema.
- Vicent Tamarit, director de cinema.
- Benito Rabal, director.
- Carles Alfaro, director de teatre.
- Lluís Pasqual, director de teatre.
- Rodolf Sirera, guionista.
- Virginia Yagüe, guionista i productora.
- Marcel Barrena, director de cinema.
- Marisa Tejada, directora.
- Guadalupe Balaguer, productora.
- Migueli, cantautor.
- Toni Sánchez ‘Panxo’, excantant del grup Zoo
- Xavi Sarrià, músic d’Obrint Pas.
- Feliu Ventura, cantautor.
- Andreu Valor, cantautor.
- Borja Penalba, músic.
- Pau Alabajos, músic.
- Cira, cantautora.
- Lua Rios, cantant.
- Bèrnia, grup de música.
- Àgueda Segrelles, cantautora.
- Rosángeles Valls, escenògrafa.
- Lala Huete, dissenyadora de vestuari.
- Marta Astrain, pintora.
- Yolanda Castaño, poeta i pintora.
- Elsa López, escriptora.
- Eugenio del Río, escriptor.
- Núria Cadenes, escriptora.
- Olga Novo, poeta.
- Paloma Chen, poeta.
- Pere Camps i Campos, Activista cultural. Fundador de Barnasants
- Diego López Garrido, director de la Fundació Alternativas.
- Jordi Sebastià, periodista i exalcalde de Burjassot.
- Antoni Montesinos, infermer jubilat, portaveu de la família després de l’assassinat de Guillem.
- Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural.
- José Manuel Rodríguez Victoriano, director del grup d’investigació Estudis de Sostenibilitat (ESDESOST), Institut Interuniversitari López Piñero.
- Àlex Rigola, director teatral
- Àlex Romaguera, periodista
- Ander Valverde (Green Valley), músic
- El Chojín, raper
- Enric Auquer, actor
- Fran Sevilla, periodista
- Francesca Piñón Peña, actriu
- Guillermo Fesser, periodista
- Isona Passola Vidal, productora, guionista i directora de cinema, presidenta de l’Ateneu Barcelonès
- Joan Carles Garés, actor i productor
- Jordi Panyella i Ferreres, periodista
- Lucía Casañ, directora de cinema
- Marta Chiner, actriu
- Miguel Rellán, actor
- Moisés Pérez, periodista d’El Temps
- Oriol Izquierdo Llopis, escriptor i gestor cultural, professor de la URL
- Pepe Viyuela, actor
- Rayden, raper
- Tonino Guitián, guionista i actor.
- Toni Cucarella, escriptor
- Zenet, músic
- Ruth Ferrero-Turrión, professora de Ciència Política i Estudis Europeus de la UCM.
- Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O.
- Manuel Molins, dramaturg i assagista teatral.
- Vicent Torrent, fundador del grup Al tall
- Àrtur Martínez, grup La Fúmiga.
- Sara Socas, rapera.
- Santiago Alba Rico, filòsof.
- Juan José Tamayo, teòleg.
- Moi Camacho, creador de continguts
- Pepe Álvarez, secretari general de la Unió General de Treballadors i Treballadores (UGT).
- Unai Sordo Calvo, secretari general de Comissions Obreres (CCOO).
- Antonio Gutiérrez, exsecretari general de CCOO (1987-2000).
- Beatriu Cardona, portaveu d’Intersindical Valenciana.
- Vicent Mauri, president d’Intersindical Solidària.
- Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics d’Hisenda (2005-2026).
- Toño Abad, cap de gabinet de la Secretaria General de la UGT.
- José Chamizo, Defensor del Poble d’Andalusia (1996-2013).
- Antoni Lucchetti, exsecretari general del PSUC.
- María Garzón, presidenta de FIBGAR.
- Rafael Matesanz, nefròleg i fundador de l’Organització Nacional de Trasplantaments.
- Rubén Sánchez, portaveu de FACUA.
- Amos García, epidemiòleg.
- Juan Torres, economista.
- Julio Rodríguez, economista.
- Heriberto Cairo, politòleg.
- Rafa Xambó, sociòleg.
- Moisès Vizcaíno, advocat i editor de La Veu del País Valencià.
- Anna Oliver Borràs, advocada i presidenta d’Acció Cultural del País Valencià.
- Gloria Marcos Martí, professora d’Història i analista
- Ángel González, president de la Coordinadora d’Associacions de Memòria Democràtica del País Valencià.
- Ángel Cappa, exentrenador de futbol.
- Ana García, secretària general de Comissions Obreres País Valencià
- Rosanna Martínez Ferrándiz, presidenta d’Escola Valenciana
- María Eugenia Rodríguez Palop, jurista i exdiputada del Parlament Europeu.
- Manolo Mata, advocat i exportaveu parlamentari del PSPV a les Corts.
- Esther López Barceló, escriptora, arqueòloga i exdiputada
- Rosana Pastor, actriu i directora, exdiputada al Congrés.
- Pablo Iglesias, director de Canal Red i exvicepresident del Govern.
- David Fernández, periodista i exdiputat del Parlament de Catalunya.
- Joan Puigcerós Boixassa, expresident d’ERC i director general del grup ADELFI
- Irene Montero, exministra d’Igualtat.
- Pere Aragonès i Garcia, expresident de la Generalitat de Catalunya.
- Mónica Oltra, exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana.
- Gabriel Rufián, diputat al Congrés.
- Oriol Junqueras, president d’ERC.
- Enrique Santiago, secretari general del PCE i portaveu d’IU al Congrés.
- Sira Rego, ministra de Joventut i Infància.
- Oskar Matute, diputat al Congrés.
- Jon Iñárritu, jurista
- Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes.
- José Muñoz, síndic del PSPV-PSOE a les Corts Valencianes.
- Enric Morera Català, expresident de les Corts Valencianes.
- Àgueda Micó, diputada al Congrés.
- Alberto Ibáñez, diputat al Congrés.
- Jorge Pueyo, diputat al Congrés.
- Vicenç Vidal, diputat al Congrés.
- Vicent Soler, exconseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana.
- Julen Bollaín, economista i exdiputat del Parlament Basc.
- Ada Colau, candidata de Frente Amplio a la Presidència del Govern
- Candela López, coordinadora de Comuns
- Joanen Cunyat, director de Foros21 i coportaveu de Recortes Cero.
- Carme Gomila, cap de llista al Congrés per AraMés – Front Ampli
- Jessica Albiach, presidenta de Comuns al Parlament de Catalunya
- Josep Rull i Andreu, President del Parlament de Catalunya
- José Ramón Becerra, coportaveu del Partit Verd
- Lluís Apesteguia, coordinador general de Més per Mallorca
- Mar González Baez, coportaveu del Partit Verd
- Ximo Puig Ferrer, expresident de la Generalitat Valenciana.
