La diputada de Compromís al Congrés, Àgueda Micó, ha impulsat una Proposició No de Llei (PNL) perquè la violència d’extrema dreta siga reconeguda expressament com una forma de terrorisme quan complisca els requisits previstos en la legislació estatal. La iniciativa coincideix amb el 33é aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló, convertit en un símbol de la lluita antifeixista i de la denúncia de la violència ultra al País Valencià.
Micó defensa que les víctimes de l’extrema dreta també han de poder accedir al mateix sistema de reconeixement, protecció i reparació que la resta de víctimes del terrorisme. En el text registrat al Congrés, la diputada sosté que la violència política ultra ha sigut “una realitat persistent” des de la Transició, amb una incidència destacada al País Valencià, però que sovint ha quedat fora del relat institucional dominant sobre el terrorisme.
La proposta situa el cas de Guillem Agulló com un exemple central d’aquesta realitat. El document remarca que el jove va ser assassinat el 1993 a Montanejos (l’Alt Millars) per un grup de joves d’extrema dreta i neonazis, i emmarca el crim dins d’una violència amb motivació ideològica, identitària i cultural, amb voluntat d’intimidar un col·lectiu social més ampli. Segons la iniciativa parlamentària, eixos elements encaixen amb una interpretació del terrorisme basada en la finalitat de generar terror, alterar greument la pau pública o atemptar contra la convivència democràtica. De fet, Covite ja l’ha reconegut i l’ha inclós al seu Mapa del Terror.
El text també recorda que el tractament judicial del cas va acabar amb una condemna mínima per a l’autor confés i sense aplicar l’agreujant d’odi, a més de l’absolució de la resta d’implicats. A partir d’ací, la proposició denuncia un “dèficit de reconeixement” de les víctimes de la violència ultra, especialment en aquells casos que han sigut tractats com a delictes comuns malgrat la seua motivació ideològica i el seu impacte col·lectiu.
Compromís sosté que no es tracta de fets aïllats. Tant la iniciativa registrada com la nota remesa pel partit apunten a un patró sostingut d’agressions, assassinats i atacs contra persones migrants, col·lectius LGTBI, espais feministes, valencianistes i entitats socials i culturals. Per això, Micó reclama que l’Estat aplique de manera “homogènia” el concepte de terrorisme i que deixe de jerarquitzar el patiment de les víctimes segons la ideologia dels agressors.
La Proposició no de llei planteja sis mesures concretes. Entre altres punts, demana reconéixer expressament la violència d’extrema dreta com a violència terrorista quan complisca els elements de la Llei 29/2011, establir directrius clares per al reconeixement d’aquestes víctimes, revisar casos històrics que hagen quedat fora del sistema de protecció estatal i incorporar aquesta realitat a les polítiques públiques de memòria democràtica.
Micó resumeix el sentit polític de la iniciativa en la nota difosa per Compromís: “Reconéixer casos com el de Guillem Agulló no és només una qüestió de justícia individual, sinó una necessitat democràtica. No pot haver-hi víctimes de primera i de segona segons la ideologia de l’agressor”.
