La situació econòmica de França ha encés els senyals d’alerta a Europa. Jordi Vizcaino, assessor financer, ha analitzat a Diari La Veu del País Valencià els problemes que travessa l’economia francesa i ha advertit que les conseqüències poden acabar arribant també a l’Estat espanyol per l’elevada interdependència entre les economies europees.
“La situació de França pareix mentida, però és preocupant […] perquè també ens arrossega”, assenyala Vizcaino, que considera el país veí una mena d’espill en el qual observar problemes que, amb diferents intensitats, també afecten altres estats europeus.
L’assessor financer recorda el pes històric de França en la construcció europea i el potent estat del benestar desenvolupat durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial. Però aquell model, apunta, s’enfronta ara a unes circumstàncies molt diferents: menys creixement, envelliment de la població i un endeutament considerablement més car.
Vizcaíno ho resumeix així: França ha construït “un nivell de protecció social dissenyat en època de fort creixement, població jove i deuda barata” i ara intenta conservar-lo en un escenari de “poc creixement, envelliment i deuda molt més cara”.
El problema del dèficit i el deute
Una de les principals preocupacions de Vizcaino és el desequilibri dels comptes públics francesos. Durant la conversa contraposa la situació de França amb la de l’Estat espanyol i posa el focus en un dèficit francés que supera àmpliament el llindar del 3% que ha servit tradicionalment de referència a la Unió Europea.
El problema no és només quant deu França, sinó també quant li costa finançar-se. Vizcaino destaca que els mercats exigeixen al país interessos superiors als d’altres economies europees que durant la crisi financera del 2008 van estar precisament en el centre de les turbulències pel seu endeutament.
En aquest context, l’assessor situa el deute públic francés prop del 120% del PIB i contraposa aquesta situació amb la de l’Estat espanyol, que ronda el 100%.
L’envelliment demogràfic complica encara més l’equació. Una població més envellida significa una pressió creixent sobre pensions, sanitat i altres serveis públics, mentre disminueix proporcionalment la població activa que contribueix a sostenir-los.
Per això, Vizcaíno considera difícil que França puga evitar reformes i ajustos. “França tindrà que fer una sèrie de reformes i sobretot aniran a retallar”, pronostica.
L’Estat espanyol tampoc queda al marge
La comparació amb França, però, no serveix a Vizcaíno per presentar una situació especialment confortable a l’Estat espanyol. Encara que l’economia espanyola creix a un ritme superior, l’assessor financer considera que aquest comportament no respon a una transformació estructural del model productiu.
Segons explica, continuen tenint un pes determinant sectors tradicionals com el turisme, la construcció i l’agricultura, sense que s’haja consolidat un model alternatiu capaç de garantir el mateix ritme de creixement en un escenari menys favorable.
Això significa, segons la seua anàlisi, que una frenada econòmica podria tornar a posar damunt la taula els problemes de dèficit i endeutament.
Vizcaino arriba a una conclusió incòmoda: independentment de qui governe a l’Estat espanyol en els pròxims anys, considera probable que arriben ajustos. En la conversa cita expressament Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal per remarcar que el problema, al seu parer, va més enllà del color polític del govern.
França, atrapada també per la crisi política
La situació econòmica es combina amb la inestabilitat política francesa. Vizcaino posa el focus en la desconfiança dels mercats i en les dificultats per plantejar un programa d’ajust que resulte políticament viable.
A més, considera que les alternatives a Emmanuel Macron tampoc tranquil·litzen els inversors. D’una banda situa l’extrema dreta de Marine Le Pen i, de l’altra, l’esquerra de Jean-Luc Mélenchon, en un escenari de polarització que dificulta encara més l’adopció de reformes.
Tot això coincideix amb una altra factura que Europa haurà d’afrontar: l’augment de la despesa militar. Vizcaíno adverteix que els recursos destinats al rearmament se sumen a uns pressupostos que ja han de sostenir pensions, sanitat, educació i altres pilars de l’estat del benestar.
Per a l’assessor financer, el cas francés és, en definitiva, una advertència per al conjunt d’Europa. El model construït durant dècades de creixement, energia més barata, poblacions més joves i costos financers reduïts afronta ara unes condicions molt diferents.
I és precisament per la connexió entre les economies europees que Vizcaíno considera que el deteriorament francés no es pot observar des del País Valencià o l’Estat espanyol com un problema alié: “La situació de França […] és preocupant […] perquè també ens arrossega”.
