L’augment del deute públic mundial pot semblar una qüestió allunyada de l’economia quotidiana, però les conseqüències poden acabar arribant directament a les butxaques de les famílies. Jordi Vizcaino, assessor financer, alerta que l’endeutament creixent dels estats, combinat amb la inflació, les tensions geopolítiques i l’augment de la despesa militar, pot acabar pressionant els tipus d’interés i encarint el finançament.
Vizcaino posa especialment el focus en els interessos que han d’assumir els estats. “La pregunta és: a qui li paguen?”, planteja, i recorda que són els inversors i els mercats els que financen bona part d’aquest endeutament. Per a l’assessor, no només importa quant deu un país, sinó també qui controla aquest deute.
El problema és que l’endeutament pot alimentar-se a si mateix fins a convertir-se en “una bola que va fent-se més gran”. A més, Vizcaino considera que les inversions necessàries per competir en intel·ligència artificial i l’increment de la despesa militar poden obligar els governs a buscar encara més finançament. “Si tu destines recursos a armament, demanaràs més deute encara”, assenyala.
La seua principal advertència per a les famílies afecta les hipoteques variables. Davant la possibilitat d’un encariment dels tipus d’interés, recomana estudiar amb l’entitat bancària un canvi a tipus fix: “Que se’n vaja demà mateix al banc i intente renegociar-la a fix. Però ja”. Vizcaino recorda que una hipoteca pot durar 30 o 40 anys i que “en 40 anys poden passar moltes coses”.
Preguntat sobre el futur, assegura que intenta ser optimista, però adverteix de la coincidència de diversos factors econòmics i geopolítics: “Tot està confluint com si fora la tempesta perfecta”. Per a Vizcaino, el deute, la inflació, els conflictes internacionals i els tipus d’interés poden acabar determinant el poder adquisitiu i la capacitat de les famílies per arribar a final de mes.
