He descrit, en peces anteriors, les limitacions de l’ONU per a protegir els drets humans de la Declaració Universal. Per tal d’apropar-los i adaptar-los a contextos menys globals s’hi han constituït sistemes regionals. Els més consolidats, el Consell d’Europa, l’Organització d’Estats Americans i la Unió Africana. Cada sistema inclou una carta o conveni, i un tribunal. La seua eficàcia i abast, però pateixen de similars limitacions que afecten les institucions globals de l’ONU. La separació de drets CP (civils i polítics) i ESC (econòmics, socials i culturals) solen mantindre’s. L’adhesió és voluntària. Els Estats adherits poden expressar les reserves i condicions particulars en els documents de ratificació. I poden retirar-se quan vulguen. La voluntat i el compromís dels estats continua sent imprescindible, i quan manquen hi ha poca cosa a fer. 

Per exemple, els EUA, mai no ha ratificat la Carta Americana de Drets Humans. El Marroc es retirà de la Carta Africana dels Drets Humans i dels Pobles quan la Unió Africana admeté la República Àrab Sahrauí Democràtica com a membre. Rússia fou expulsada del Consell d’Europa (i del Conveni Europeu de Drets Humans) arran de la invasió d’Ucraïna. Un altre exemple: durant el govern autoritari d’Alberto Fujimori Perú es retirà de la Carta Americana de Drets Humans i quan accedí al govern el nobel de la pau Javier Pérez de Cuéllar, Perú retornà al sistema deixant sense efecte la retirada de Fujimori.

El Consell d’Europa i la Unió Europea, dues institucions diferents

Les dues guerres mundials del segle XX s’originaren a Europa. En 1949, un grup de 10 països crearen el Consell d’Europa amb l’objectiu de conjurar les possibilitats de futurs conflictes violents al continent. En aquell moment es pensava que el Consell d’Europa podria evolucionar cap a una unió política, potser uns Estats Units d’Europa. La unió política, però vingué per la via de la unió econòmica, el germen de la qual fou la Comunitat Econòmica Europea creada en la dècada de 1950 i que evolucionà a l’actual Unió Europea, en 1992, pel Tractat de Maastricht. El Consell d’Europa continuà com un projecte impulsor dels drets humans i la democràcia en el continent. Ambdues organitzacions han crescut. La Unió Europea té 27 estats membres i tots ells ho són també del Consell d’Europa. Aquest arribà a tindre 47 membres, actualment 46 després de la sortida de Rússia, comentada abans. 

Comparteixen bandera i himne, però cal no confondre-les. No ajuda que la Unió Europea té institucions el nom de les quals s’hi assembla força a Consell d’Europa: el Consell Europeu, format pels caps d’estat o de govern dels països membres de la Unió Europea, i el Consell de la Unió Europea, que reuneix els ministres dels estats membres segons el tema que estiga debatent-se o negociant-se. 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

És el tribunal del Consell d’Europa que s’ocupa de les violacions al Conveni Europeu de Drets Humans inicialment signat en 1950 per 13 països. Conté un llistat dels drets humans de la competència del TEDH. Ja en el preàmbul es declara que són «alguns dels drets estipulats en la Declaració Universal», nascuda dos anys abans. Efectivament, el TEDH no s’ocupa de drets ESC, solament dels drets CP continguts en el Conveni Europeu de Drets Humans. En 1950 l’Assemblea General de l’ONU volia un sol Pacte de Drets Humans, que defensava com a interdependents. El Consell d’Europa, estava, però alineat amb el bloc capitaliste liderat pels EUA que acabà per imposar la separació en dos pactes i dos tractaments diferents (vegeu «Quan els drets humans foren dividits en dues classes. Conseqüències»). 

La Carta Social Europea

L’Estatut del Consell d’Europa de 1949, tant en el preàmbul com en l’article 1, declara voler aconseguir una unió més estreta amb els objectius de salvaguardar els valors morals i democràtics com a patrimoni comú, i d’afavorir el progrés econòmic i social. Així doncs, el Conveni Europeu de Drets Humans (limitat als drets CP) necessitava un complement que nasqué en 1961: la Carta Social Europea, amb 19 articles referits fonamentalment als drets laborals, i on també hi són la protecció social i la salut. Actualment, la Carta revisada de 1996, en té 12 més fins a un total de 31. Molts d’ells aprofundeixen en els drets laborals; també apareix (article 31) el dret a l’habitatge, un tema d’actualitat, el mòbil que em dugué a preparar els darrers articles. 

La Carta revisada proclama «el caràcter indivisible de tots els drets humans, CP i ESC», cosa que no feia la Carta original de 1961. Tanmateix, sembla una proclamació cosmètica, perquè el Consell d’Europa continua separant-los. La Carta Social Europea no té la protecció jurídica del TEDH, sinó l’habitual protecció convencional. L’organisme protector habilitat no és un tribunal, sinó un comité d’experts denominat Comité Europeu de Drets Socials. El Comité requereix informes periòdics de l’adaptació de la legislació de cada país part a la Carta Social, i rep reclamacions col·lectives (de sindicats, organitzacions patronals, ONG…) que es refereixen a algun article de la Carta que no consideren satisfactòriament garantit. Els països part poden fer-se una Carta a mida escollint els articles als quals es comprometen, almenys la meitat més un. També poden expressar reserves i condicions en el document de ratificació. 

He revisat la darrera part, «DECLARACIONS I RESERVES», al BOE 11/06/2021, cercant l’acceptació de l’article 31-3 que compromet a «fer assequible el preu de l’habitatge a les persones que no disposen de prou recursos». 10 estats no han ratificat la Carta revisada de 1996. I solament 10 països dels 46 accepten l’article 31-3. Espanya l’acceptà quan la ratificà en 2021, durant el primer govern progressista PSOE-Unidas Podemos, però un canvi de govern podria modificar-ho. En qualsevol cas, i malgrat ser acceptat, som testimonis de la feblesa d’aquest dret, dels entrebancs i obstruccions (per inaccions o accions) que el marginen. 

Més notícies
Notícia: “Que no ens furten el Sud”: El manifest per a impulsar La Veu del Sud
Comparteix
El text posa de manifest la necessitat urgent de superar la desconnexió territorial i la distància "més mental que quilomètrica" existent des del Cap i casal
Notícia: Callosa d’en Sarrià acollirà la presentació de La Veu del Sud
Comparteix
L'esdeveniment tindrà lloc el dimarts 17 de novembre a les 18:30 h a la Casa de Cultura del municipi
Notícia: La penitència perpètua
Comparteix
OPINIÓ | "No negue que una injustícia antiga puga produir privilegis actuals. Si una institució conserva béns espoliats, és raonable discutir-ne la restitució. Si una desigualtat present prové d'estructures discriminatòries, cal combatre-la."
Notícia: Al cor de les coves valencianes: els escenaris dels rituals ibers
Comparteix
Un estudi de la UV revela que les comunitats dels segles V-III abans de la nostra era triaven preferentment els espais subterranis més profunds, foscos i humits per a les seues cerimònies

Comparteix

Icona de pantalla completa