La Universitat de València (UV) encapçala una investigació sobre el vincle entre les condicions ambientals de les coves i les pràctiques rituals de les societats iberes. L’estudi introdueix una nova metodologia que permet aprofundir en la relació entre els espais subterranis i l’experiència sensorial de les persones que les visitaven.
La institució acadèmica ha detallat que el treball, publicat a la revista Journal of Field Archaeology, se centra en tres cavitats: la cova del Gripau, a Xiva (la Foia de Bunyol); la cova Merinel, a Bugarra (la Serrania), i la cova de Los Mancebones, a Requena (la Plana d’Utiel-Requena).
“Les zones més profundes, fosques i humides”
Els resultats indiquen que les comunitats iberes dels segles V-III ane escollien preferentment les àrees més profundes, fosques i humides d’aquestes cavitats per a desenvolupar pràctiques cerimonials.
La directora del projecte, Sonia Machause López, professora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV, ha remarcat que “l’estudi ha permès identificar un patró recurrent, que els dipòsits arqueològics vinculats a activitats rituals es localitzen preferentment en les parts” de més difícil accés.
L’equip de recerca valencià es completa amb Agustí Deu Castillo, integrant del mateix departament, i Daniel Negueruela Villanueva, estudiant del màster en Arqueologia. La investigació ha comptat també amb la participació d’investigadors de la Universitat d’Alacant, la Universitat de Sydney i la Universitat de Durham.
Una aproximació sensorial a l’arqueologia
En aquesta ocasió, la investigació combina l’arqueologia sensorial amb la psicologia ambiental i la ciència cognitiva per a descriure l’experiència humana en aquests espais subterranis. Amb aquest objectiu, l’equip ha integrat mesuraments d’intensitat lumínica, temperatura i humitat mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i anàlisis estadístiques.
“Aquesta metodologia permet identificar patrons que no sempre són perceptibles directament. Pot aplicar-se a altres coves i contextos arqueològics de la Mediterrània, i també contribuir a dissenyar futures estratègies de prospecció i excavació”, ha explicat Machause.
La investigadora ha destacat l’abast d’aquestes conclusions, ja que “els resultats tenen implicacions per a la interpretació de les pràctiques rituals de les societats iberes i per al desenvolupament de noves metodologies arqueològiques“. En aquest sentit, ha afegit que “permeten comprendre les coves no com a simples receptacles d’objectes o escenaris naturals on se celebraven cerimònies simbòliques, sinó com a espais que participaven activament en la configuració de les pràctiques rituals”.
“Això amplia la comprensió de la ritualitat ibèrica, atès que incorpora la dimensió sensorial i la relació entre les comunitats humanes i el seu entorn”, ha remarcat la directora del projecte. A més, ha subratllat que l’anàlisi ofereix un nou marc per a comparar els paisatges rituals i les experiències sensorials de diferents societats del passat.
Finalment, Machause ha conclòs que “més enllà de reconstruir exactament com sentien o percebien les persones de fa més de dos mil anys, es pretén detallar les condicions materials i ambientals que van fer possibles determinades experiències“.
