Aquest matí, just poques hores després d’una històrica vaga general per l’habitatge, l’acampada instal·lada a la plaça de l’Ajuntament de València des de fa 40 dies per la mateixa motivació, començava a desmuntar. Amb calma, però sense aturar-se, tendals, tendes i la resta d’infraestructura anava desapareixent. L’objectiu dels acampats era “deixar la plaça tal com la vàrem trobar”. També han fet una crida a entitats i associacions que necessiten material sobrant perquè el vagen a arreplegar,
El que no està tan clar són els motius del desmuntatge. L’acampada encara no ha publicat un comunicat oficial amb els motius per “problemes amb les xarxes socials”. A “títol personal”, alguns dels participants explicaven que ahir a la nit van rebre “amenaces” des de la Delegació del Govern espanyol al País Valencià d’un desallotjament violent si “hui mateix” no desmuntaven. “Vam rebre una telefonada ahir a la nit”, explicava una de les participants sense voler donar més detalls sobre el contingut de la conversa però sí que es tractava d’un “ultimàtum”. “Si no marxàvem hui mateix ens desallotjarien mitjançant la violència policial”, remarquen.
La decisió final no ha agradat a tots els participants, fins al punt que la coordinació de l’acampada va arribar a assegurar que “si algú es quedava” seria “pel seu propi compte i risc”. Aquest matí a la plaça, però, no pareixia que ningú tinguera ganes de mantenir l’acció.
Resultats positius i negatius
Els participants asseguraven que l’experiència “ha estat molt positiva”. Durant aquests 40 dies l’acampada ha aconseguit visibilitzar la problemàtica de l’accés a l’habitatge però també ser un espai de debat i formació per a moltíssima gent jove que ha començat a organitzar-se per exigir els seus drets. “Sense accions com l’acampada, tampoc s’entendria l’èxit de la vaga general i la creació de desenes de comités de vaga als barris”, destaquen.
A l’altra banda de la balança hi posen “el tancament total de les institucions”. Durant aquests 40 dies, l’alcaldessa de València, María José Catalá, s’ha negat a obrir cap canal de diàleg amb els acampats per escoltar les seues reivindicacions, limitant-se a exigir la seua marxa de forma recurrent. Tampoc la Generalitat, amb la majoria de competències en habitatge ha menejat cap fitxa per tal d’intentar rebaixar els preus dels lloguers.
