Paiporta (l’Horta Sud) va tornar a convertir-se aquest diumenge en l’epicentre de les reivindicacions de les víctimes de la dana del 29 d’octubre del 2024. Vint mesos després de la catàstrofe que va causar 230 víctimes mortals al País Valencià, una nova manifestació va exigir responsabilitats polítiques i judicials per la gestió de l’emergència, així com la renúncia a l’acta de diputat de l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón.
La mobilització, convocada per més de 200 entitats cíviques, socials i sindicals, juntament amb les principals associacions de víctimes, els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) i l’Acord Social Valencià (ASV), va partir de la plaça de l’Església de Sant Jordi de Paiporta, una de les localitats més castigades per les inundacions.
Durant el recorregut, els participants van exhibir pancartes reclamant responsabilitats polítiques i judicials, així com el final de l’aforament de Carlos Mazón. També s’hi van corejar consignes contra l’expresident i el Consell, mentre la marxa rememorava les víctimes de la dana, de l’accident del metro de València —del qual aquesta setmana es compleixen vint anys— i les persones afectades pel terratrémol de Veneçuela.
20 mesos després de la #DANA29O, el poble valencià continua alçat. No oblidem ni perdonem la criminal gestió dels responsables. Com amb el clam de #MazónDimissió, no pararem fins que s’assumisquen totes les responsabilitats i es garantisca una reconstrucció socialment justa. pic.twitter.com/wVRsCooC6W
— Decidim (@Decidim_) June 28, 2026
La mobilització va retre homenatge a les víctimes i persones afectades, i va recordar que Paiporta va ser zona zero d’aquesta catàstrofe i on hi va haver el nombre més gran de víctimes mortals.
En l’acte final, celebrat a la plaça Major, hi van intervindre les representants de les associacions de víctimes, Rosa Álvarez i Mariló Gradolí, després d’una actuació musical de María Laura, veïna de Paiporta, que va interpretar una composició dedicada a les víctimes en la qual assenyala que l’aigua i el riu “no van tindre la culpa”.
“Cap aforament pot convertir-se en refugi”
En el parlament, Rosa Álvarez va reivindicar la unitat de les famílies afectades. “Hui parlem amb una sola veu, la veu de les famílies que continuem mirant una cadira buida cada dia. El crit de les persones que encara convivim amb el dolor, amb les pèrdues i amb preguntes que ningú ha volgut resoldre i que el govern de Pérez Llorca i els amics de Carlos Mazón s’obstinen a amagar i a manipular”. Durant la intervenció també va esmentar el president estatal del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, com “un d’ells”.
La portaveu va insistir que les víctimes continuaran mobilitzant-se mentre no s’aclarisquen totes les responsabilitats. “Han passat 20 mesos i continuem perquè les víctimes tenen dret a la veritat i a la memòria i no deixarem d’eixir al carrer mentre continue existint un sol obstacle que impedisca conéixer tota la veritat”.
Álvarez també va carregar contra l’aforament de Mazón com a diputat de Les Corts i va afirmar que aquest privilegi processal “impedeix que puga ser investigat en les mateixes condicions que qualsevol altre ciutadà”. En aquest sentit, va assegurar que “cap privilegi processal pot estar per damunt dels drets fonamentals de les víctimes; cap escó pot pesar més que 230 vides. Cap aforament pot convertir-se en refugi”.
Per part seua, Mariló Gradolí va explicar que les associacions han recorregut al Tribunal Constitucional perquè “el dret a la tutela judicial efectiva no pot quedar relegada per un privilegi polític”.
Lluita pel futur
La representant de les víctimes va defensar que la reivindicació va més enllà del record de les persones que van perdre la vida. “La lluita de les víctimes no és només per les persones que vam perdre, és també per les que vindran, pel nostre futur i per la nostra seguretat”, i va advertir que “ara mateix no tenim garantia amb les polítiques continuistes del PP i Vox en el Consell”.
A més, va reclamar un govern valencià “que escolte la ciència; que respecte el territori i que invertisca en serveis públics”. També va assenyalar que, després de mesos en què s’han conegut “documents, converses, decisions, whatsapps, que confirmen moltes coses que es podien haver fet d’una altra manera, precisament per això continuarem exigint que totes les responsabilitats, siguen polítiques o judicials, siguen aclarides”.
Gradolí va concloure: “No volem que mai més una família haja de preguntar-se si una alerta a temps haguera salvat la vida del seu pare, de la seua mare, del fill, de la filla, de l’amiga, de la sogra, del sogre, de qui siga”, i va advertir que les víctimes no permetran que el pas del temps “es convertisca en una forma d’impunitat” perquè el poble “continua demandant el mateix cada dia que és veritat, justícia i reparació”.
Evitar una tragèdia semblant
L’última intervenció va correspondre a Rosa Álvarez, que va tancar l’acte amb una crida a evitar que una tragèdia semblant es repetisca. “Que ningú torne a morir per una negligència política. Que ningú torne a quedar abandonat quan més necessita a les institucions. Que la vida de les persones siga sempre el primer deure de qualsevol govern. Per les 230 vides que ja no estan i pel poble valencià”.
Les entitats convocants també van denunciar que vint mesos després de la dana continuen pendents nombroses actuacions de reconstrucció a Paiporta i altres municipis afectats, com la reparació de la xarxa de clavegueram, infraestructures educatives encara provisionals o equipaments municipals que continuen fora de servei. Aquesta situació “nega a la ciutadania el seu dret d’accés a serveis públics essencials”, van lamentar.
